Síndrome de Burnout en los profesionales de enfermería de urgencias y atención primaria

Abstract

[spa] Introducción: El síndrome de burnout es un término presentado por Freudenberg en 1974 cuando observó una pérdida de motivación y un compromiso reducido entre los voluntarios de una clínica de salud mental. La enfermería se ha identificado como un grupo especial de riesgo porque en ella concurren factores personales, profesionales e institucionales, que son causas potenciales del síndrome que estudiamos. El ambiente hospitalario es un escenario predecible para el desarrollo del burnout, así como la atención primaria. Objetivo general: Comparar el nivel de burnout de los enfermeros de urgencias hospitalarias con los enfermeros de atención primaria. Metodología: Revisión bibliográfica de la literatura. Las bases de datos utilizadas son: PubMed y Scielo. También se ha realizado búsqueda de información complementaria. Los artículos seleccionados son en español, inglés y portugués, acotados entre 2014 y 2022 Resultados: Se ha obtenido un total de 21 artículos. La mayoría han sido estudios transversales. Discusión: Distinguimos un alto grado de burnout en ambos servicios. Identificamos una alta prevalencia de síndrome de burnout (SB), especialmente, en el servicio de urgencias hospitalarias (SUH), seguido de una alta pero menor prevalencia de SB en atención primaria. El cuestionario más utilizado para medir el SB es el cuestionario de Maslach Burnout Inventory (MBI). Conclusión: Existe evidencia científica de mayor prevalencia de síndrome de burnout en el SUH. Los principales factores desencadenantes son la carga de trabajo, los turnos rotativos y la exigencia del trabajo en sí. Como medidas de prevención la más importante es el ejercicio físico seguida del apoyo social.

[cat] Introducció: El síndrome de burnout és un terme presentat per Freudenberg el 1974, quan va observar una pèrdua de motivació i un compromís reduït entre els treballadors d’una clínica de salut mental. La infermeria s’ha identificat com un grup especial de risc perquè hi concorren factors personals. Professionals i institucionals, que són causes potencials del síndrome de burnout que estudiem. L’ambient hospitalari és un escenari predictible per al desenvolupament del burnout, així com l’atenció primària. Objectiu general: Comparar el nivell de burnout dels infermers d’urgències hospitalàries amb els infermers d’atenció primària. Metodologia: revisió bibliogràfica de la literatura. Les bases de dades utilitzades són: PubMed i Scielo. També s’ha fet recerca d’informació complementària. Els articles seleccionats són en espanyol, anglès i portuguès, acotats entre 2014 i 2022. Resultats: S’han obtingut un total de 21 articles. La majoria han estat estudis transversals. Discussió: Distingim un alt grua de burnout en ambdós serveis. Identifiquem una alta prevalença de síndrome de burnout (SB), especialment, al servei d’urgències hospitalàries (SUH), seguit d’una alta però menor prevalença de SB a atenció primària. El qüestionari més utilitzat per mesurar el SB és el qüestionari de Maslach Burnout Inverntory (MBI). Conclusió: Hi ha evidència científica de major prevalença de SB al SUH. Els factors desencadenants principals són la càrrega de treball, els torns rotatius i l’exigència del treball en sí. Com a mesures de prevenció, la més important és l’exercici físic seguit del suport social.

[eng] Introduction: Burnout syndrome is a term introduced by Freudenberg in 1974 when he observed a lot of motivation and reduced commitment among volunteers in a mental health clinic. Nursing has been identified as a special risk group because it involves personal, professional, and institutional factors, which are potential causes of the syndrome we are studying. The hospital environment is a predictable setting for the development of burnout, as is primary care. General objective: To compare the level of burnout of hospital emergency nurses with that of primary care nurses. Methodology: Literature review. The databases used were PubMed, Scielo and Google Scholar. Complementary information has also been searched. The selected articles are in Spanish, English and Portuguese, dated between 2014 and 2022. Results: A total of 21 articles were obtained. Most of them were cross-sectional studies. Discussion: We distinguish a high degree of burnout syndrome in both services. We identified a high prevalence of burnout syndrome (BS), especially in the emergency department, followed by a high but lower prevalence of BS in primary care. The most used questionnaire to measure BS is the Maslach Burnout Inventory (MBI). Conclusion: There is a scientific evidence of a higher prevalence of BS in the emergency department. The main triggers are workload, rotating shifts, and the demands of the work itself. Physical exercise is the most important preventive measure, followed by social support.