[spa] Introducción: En las últimas décadas ha habido un creciente interés en referencia a las personas que se obsesionan con seguir una dieta saludable, condición que se conoce como Ortorexia Nerviosa (ON). Paralelamente, las redes sociales han ganado importancia en lo que respecta a los trastornos de la conducta alimentaria. Es de relevante interés conocer si existe una posible relación entre estos dos sucesos.
Objetivo: El objetivo general de este trabajo es analizar por medio de la literatura actual el papel que tienen las redes sociales en el desarrollo de la ON en los jóvenes.
Estrategia de búsqueda bibliográfica: Se lleva a cabo partiendo de una pregunta PICO, de la cual se construyen unos objetivos, descriptores y booleanos que son utilizados en diversas bases de datos. Los estudios se seleccionan aplicando unos criterios de inclusión y exclusión concretos.
Resultados: Después de pasar por distintas fases de cribado se incluyen finalmente en el estudio un total de 21 artículos. Los artículos son prácticamente en su totalidad en inglés, y de ámbito internacional.
Discusión: Se lleva a cabo un análisis sobre las redes sociales como potencial desencadenante de la ON, además de examinar como se interpreta la alimentación saludable desde las redes sociales.
Conclusión: Se extraen una serie de resoluciones que concluyen que, efectivamente, puede existir una relación entre el uso de las redes sociales y desarrollar ON. Es necesario categorizar la ON para que esta se equipare al resto de trastornos de la conducta alimentaria.
[cat] Introducció: En les últimes dècades hi ha hagut un creixent interès en referència a les persones que s'obsessionen amb seguir una dieta saludable, condició que es coneix com Ortorexia Nerviosa (ON). Paral·lelament, les xarxes socials han guanyat importància pel que fa als trastorns de la conducta alimentària. És de rellevant interès conèixer si existeix una possible relació entre aquests dos successos.
Objectiu: L'objectiu general d'aquest treball és analitzar per mitjà de la literatura actual el paper que tenen les xarxes socials en el desenvolupament de la ON en els joves.
Estratègia de recerca bibliogràfica: Es duu a terme partint d'una pregunta PICO, de la qual es construeixen uns objectius, descriptors i booleans que són utilitzats en diverses bases de dades. Els estudis se seleccionen aplicant uns criteris d'inclusió i exclusió concrets.
Resultats: Després de passar per diferents fases de cribratge s'inclouen finalment en el estudi un total de 21 articles. Els articles són pràcticament íntegrament en anglès, i d'àmbit internacional.
Discussió: Es duu a terme un anàlisi sobre les xarxes socials com un potencial desencadenant de la ON, a més d'examinar com s'interpreta l'alimentació saludable des de les xarxes socials.
Conclusió: S'extreuen una sèrie de resolucions que conclouen que, efectivament, pot existir una relació entre l'ús de les xarxes socials i desenvolupar ON. És necessari categoritzar la ON perquè aquesta s'equipari a la resta de trastorns de la conducta alimentària.
[eng] Introduction: In recent decades there has been a growing interest in reference to people who are obsessed with following a healthy diet, a condition known as Orthorexia Nervosa (ON). In parallel, social media have gained importance regarding eating disorders. It is of relevant interest to know if there is a possible relationship between these two events.
Objective: The general objective of this study is to analyze through the current literature the role of social media in the development of ON in young adults.
Bibliographic search strategy: It is carried out starting from a PICO question, from which objectives, descriptors and booleans are constructed and used in various databases. The studies are selected by applying specific inclusion and exclusion criteria.
Results: After going through different screening phases, a total of 21 articles were finally included in the study. The articles are almost entirely in English and are international in scope.
Discussion: An analysis is conducted on social networks as a potential trigger for ON, in addition to examining how healthy eating is interpreted from social networks.
Conclusion: A series of resolutions are drawn that conclude that, indeed, there may be a relationship between the use of social networks and the development of ON. It is necessary to categorize ON so that it can be equated with other eating disorders.