Beneficios del pinzamiento tardío del cordón umbilical en los valores hematológicos de los recién nacidos

Abstract

[spa] Introducción: El cordón umbilical une el feto y la placenta, ésta permite intercambiar gases y el metabolismo entre ellos, y tras el nacimiento se pinza, cortando la circulación que había entre ellos. Se puede realizar inmediatamente, en los primeros segundos, siendo un pinzamiento precoz; retrasarse al primer minuto, siendo pinzamiento tardío; hacer un ordeño del cordón o donar la sangre que circula por él. Lo más recomendable es pinzar lo más tardíamente posible, siempre que sea viable, actuando fisiológicamente. Existe una gran variabilidad en la práctica y a pesar de ser lo más aconsejable, no se lleva a cabo de manera regular. Objetivos: Determinar si se obtienen mejores resultados en los valores hematológicos de los neonatos a los que se les ha realizado pinzamiento tardío del cordón umbilical frente a los que se les ha realizado pinzamiento precoz, y demostrar si con esta práctica, se reduce el riesgo de padecer anemia. Metodología: Búsqueda bibliográfica especializada en el área de conocimientos de las Ciencias de la Salud a través de las bases de datos PubMed, EBSCOhost, BVS y Cochrane (2013-2023). Resultados: Un total de 24 artículos han sido seleccionados para formar el presente trabajo de búsqueda bibliográfica, se detalla la información relativa en una tabla resumen. Discusión: La mayoría de los artículos demuestran que el pinzamiento tardío del cordón umbilical aumenta los valores hematológicos y disminuye la anemia. Algunos no han podido cerciorar que su retraso tenga un beneficio mayor frente al pinzamiento precoz o al ordeño del cordón. En cuanto a los riesgos, en general no se demuestra mayor uso de fototerapia ni complicaciones por policitemia. Conclusiones: Es necesario continuar investigando para poder determinar el tiempo exacto más beneficioso, poder protocolizar y estandarizar el clampaje del cordón umbilical y demostrar que las consecuencias de esta práctica son benignas e inocuas

[cat] Introducció: El cordó umbilical uneix el fetus i la placenta, aquesta permet intercanviar gasos i el metabolisme entre ells, i després del naixement es pinça, tallant la circulació que hi havia entre ells. Es pot realitzar immediatament, en els primers segons, sent un pinçament precoç; retardar-se al primer minut, sent un pinçament tardà; fer un munyiment del cordó o donar la sang que circula per ell. El mes recomanable es pinçar lo més tard possible, sempre que sigui viable, actuant fisiològicament. Existeix una gran variabilitat en la pràctica i a pesar de ser el mes aconsellable, no es realitza de manera regular. Objectius: Determinar si s’obtenen millors resultats en els valors hematològics dels nounats als quals s’ha realitzat pinçament tardà del cordó umbilical respecte als que se’ls ha fet pinçament precoç, i demostrar si amb aquesta pràctica, es redueix el risc de patir anèmia. Metodologia: Recerca bibliogràfica especialitzada en l’àrea de coneixements de les Ciències de la Salut a través de les bases de dades PubMed, EBSCOhost, BVS i Cochrane (2013-2023). Resultats: Un total de 24 articles han estat seleccionats per a formar el present treball de recerca bibliogràfica, es detalla tota la informació relativa en una taula resum. Discussió: La majoria dels articles demostren que el pinçament tardà del cordó umbilical augmenta els valors hematològics i disminueix la anèmia. Alguns no han pogut cerciorar que el retràs tingui un benefici major respecte al pinçament precoç o munyiment del cordó. En quant als riscos, en general no es demostra major ús de fototeràpia ni complicacions per policitèmia. Conclusions: És necessari continuar investigant per a poder determinar el temps exacte més beneficiós, poder protocol·litzar i estandarditzar el pinçament del cordó umbilical i demostrar que les conseqüències d’aquesta pràctica són benignes i innòcues.

[eng] Introduction: The umbilical cord binds the fetus and the placenta, this allows gas and metabolism to be exchanged between them, and after birth it is clamped, cutting off the circulation that existed between them. It can be performed immediately, in the first few seconds, being an early clamping; delaying at the first minute, being a late clamping; milking the cord or donating the blood flowing through it. It is best to clamp as late as possible, whenever feasible, acting physiologically. There is a great deal of variability in practice, and although it is the best-advised, it is not carried out on a regular basis. Objectives: To determine whether better results are obtained in the hematological values of newborns who have undergone delayed clamping of the umbilical cord compared to those who have undergone early clamping, and to demonstrate if this practice reduces the risk of suffer from anemia. Methodology: Specialized bibliographic search in the area of knowledge of Health Sciences through the PubMed, EBSCOhost, BVS and Cochrane databases (2013-2023). Results: A total of 24 articles have been selected to from the present bibliographical search work, detailing all relative information in a summary table. Discussion: Most of the articles show that delayed clamping of the umbilical cord increases hematological values and decreases anemia. Some have not been able to ascertain that its delay has a greater benefit compared to early clamping or milking the cord. Regarding the risks, in general there is no evidence of greater use of phototherapy or complications due to polycythemia. Conclusions: It is necessary to continue research to be able to determine the exact most beneficial time, to be able to protocolize and standardize the clamping of the umbilical cord and to demonstrate that the consequences of this practice are benign and innocuous.