La prueba de memoria asociativa cara-nombre (FNAME): revisión, adaptación y aplicación clínica

Abstract

[spa] Un desafío actual de los profesionales de la neuropsicología es el diseño de pruebas neuropsicológicas válidas, fiables y sensibles para el diagnóstico precoz del deterioro cognitivo. Estas pruebas deben estar adaptadas y validadas en relación a las características sociodemográficas y culturales de la población que deba ser evaluada. Esta tesis doctoral está conformada por 3 trabajos, cuyo objetivo general es evaluar la memoria aasociativa con el uso del FNAME ampliado y adaptado a la población española/europea para integrar en la evaluación neuropsicológica de los procesos de memoria episódica y aportar una mayor compresión del rendimiento cognitivo de las personas jóvenes y mayores de la población general, y en la población clínica de personas con depresión. En el trabajo 1 se lleva a cabo una revisión de la literatura sobre el uso y aplicación del FNAME. Se concluye que esta prueba puede ser una herramienta valiosa para el diagnóstico temprano del deterioro cognitivo, con cuestiones importantes por resolver en futuras investigaciones. El trabajo 2 incluye dos experimentos. El Experimento 1, donde se mejoran los materiales (imágenes y nombres) de la prueba gracias a un grupo de 117 participantes para realizar una adaptación española/europea del FNAME, creando dos versiones de la misma: FNAME-12A y FNAME-12B. El Experimento 2 explora el efecto de la edad en una muestra de la población española formada por adultos jóvenes y mayores, concluyendo que el uso de la prueba adaptada muestra un claro efecto de la edad en las diferentes medidas, donde los adultos mayores presentan un peor rendimiento respecto a los jóvenes, excepto para la medida de reconocimiento de caras. El trabajo 3 analiza los déficits de la memoria episódica con el uso del FNAME y las quejas de memoria en la vida cotidiana para comprender mejor las dificultades de la memoria en personas con depresión. Se concluye que los participantes con depresión no presentan diferencias estadísticamente significativas en el rendimiento de las diferentes medidas del FNAME respecto a los controles cuando se controla el efecto de la educación. Tampoco parece haber indicios en esta muestra de una correlación significativa entre el rendimiento en la memoria subjetiva y el FNAME, sugiriendo una disociación entre la percepción de las dificultades y las dificultades reales en la memoria de las personas con depresión. En conclusión, se realiza una amplia revisión de la literatura científica y se aportan datos experimentales sobre la adaptación, uso y aplicación clínica de la nueva versión del FNAME.

[cat] Un desafiament actual dels professionals de la neuropsicologia és el disseny de proves neuropsicològiques vàlides, fiables i sensibles per al diagnòstic precoç del deteriorament cognitiu. Aquestes proves d’avaluació han d'estar adaptades i validades en relació a les característiques sociodemogràfiques i culturals. Aquesta tesi doctoral està conformada per 3 treballs, l'objectiu general dels quals és avaluar la memòria associativa amb l'ús del FNAME ampliat i adaptat a la població espanyola/europea per integrar en l'avaluació neuropsicològica dels processos de memòria episòdica i aportar una comprensió més gran del rendiment cognitiu de les persones joves i majors de la població general, ia la població clínica de persones amb depressió. En el treball 1 es fa una revisió de la literatura sobre l'ús i l'aplicació de l'FNAME. Es conclou que aquesta prova pot ser una eina valuosa per al diagnòstic precoç del deteriorament cognitiu, amb qüestions importants per resoldre en futures investigacions. El treball 2 inclou dos experiments. L'Experiment 1, on es milloren els materials (imatges i noms) de la prova gràcies a un grup de 117 participants per realitzar una adaptació espanyola/europea de l'FNAME, creant-ne dues versions: FNAME-12A i FNAME-12B. L'Experiment 2 explora l'efecte de l'edat en una mostra de la població espanyola formada per adults joves i grans, concloent que l'ús de la prova adaptada mostra un efecte clar de l'edat en les diferents mesures, on els adults grans presenten un pitjor rendiment respecte als joves, excepte per a la mesura de reconeixement de cares. El treball 3 analitza els dèficits de la memòria episòdica amb l'ús del FNAME i les queixes de memòria a la vida quotidiana per comprendre millor les dificultats de la memòria en persones amb depressió. Es conclou que els participants amb depressió no presenten diferències estadísticament significatives en el rendiment de les diferents mesures de l'FNAME respecte dels controls quan es controla l'efecte de l'educació. Tampoc sembla que hi hagi indicis en aquesta mostra d'una correlació significativa entre el rendiment a la memòria subjectiva i el FNAME, suggerint una dissociació entre la percepció de les dificultats i les dificultats reals a la memòria de les persones amb depressió. En conclusió, es fa una àmplia revisió de la literatura científica i s’aporten dades experimentals sobre l’adaptació, l’ús i l’aplicació de nove versió de l’FNAME.

[eng] A current challenge for neuropsychology professionals is the design of valid, reliable and sensitive neuropsychological tests for the early diagnosis of cognitive impairment. These tests must be adapted and validated in relation to the socio-demographic and cultural features. This doctoral thesis is made up of 3 studies. The general aim is to evaluate associative memory with the use of FNAME extended and adapted to the Spanish/European population to integrate in the neuropsychological evaluation of episodic memory processes and provide a greater understanding of the cognitive performance of young and older people of the general population, and in the clinical population of people with depression. In study 1, a review of the literature on the use and application of FNAME is carried out. It is concluded that this test can be a valuable tool for the early diagnosis of cognitive impairment. This topic raises important questions to be resolved in future research. Study 2 includes two experiments. Experiment 1, where test materials (images and names) are improved by assessing a group of 117 participants to carry out a Spanish/European adaptation of the FNAME, creating two versions of the test: FNAME-12A and FNAME-12B. Experiment 2 explores the effect of age in a sample of the Spanish population made up of young and older adults, concluding that the use of the adapted test shows a clear effect of age in the different measures, where older adults present a worse performance relative to youth, except for the face recognition measure. Study 3 analyzes episodic memory deficits with the use of FNAME and memory complaints in daily life to better understand memory difficulties in people with depression. It is concluded that participants with depression do not present statistically significant differences in the performance of the different measures of the FNAME compared to controls when the effect of education is controlled for. There also appears to be no evidence in this sample of a significant correlation between subjective memory performance and the FNAME, suggesting a dissociation between perceived and real memory difficulties in people with depression. In conclusion, an extensive review of the scientific literature is carried out and experimental data on the adaptation, use and application of the new version of FNAME is provided.