Tourism data spaces in smart tourism destinations: conceptual and methodological approach

Abstract

[eng] Tourism is an industry in constant evolution. For the Balearic Islands, it is the main source of income and one of the most important economic activities in Spain and the European Union. The success of tourist destinations and their ecosystem is based on their ability to satisfy the needs of tourists, offering them increasingly personalised experiences. And for this, the technological developments of the 21st century are an important tool. The digital revolution in which we are immersed has brought about an unparalleled advance in the field of data. The combination of smart tourism destination strategies and the use of data are fundamental to offer the experiences that tourists demand. Data are the basis on which to improve decision-making, whether in the public or private sphere, as well as to work on predictions and simulations, based on historical data, and allow the impacts generated by tourist activity to be contextualised, among many other functions. In this context, the area of research has focused on delving into a new concept associated with data and tourism, namely that of tourism data spaces. This new initiative stems from the European Data Strategy and represents a step forward for all policies related to smart destinations and smart tourism in general. As such a new concept, the study starts from a context analysis where different initiatives related to Smart Destinations are studied, as well as the elements that make up the tourism data spaces. These elements, related to the legal and regulatory aspects that define the framework for data sharing, as well as a governance structure that ensures data sharing in a trusting environment, are complemented by the technical and technological developments associated with the evolution of data, from its formats, semantics and technologies that enable data sharing. With the aim of demonstrating the importance that the tourism data space will have in the Balearic Islands, the study starts with a contextualisation of the tourism data space itself, applying the DPSIR methodology. After analysing the drivers, pressures, status, impacts and responses associated with the development and deployment of tourism data spaces, valuable information is obtained that allows a better understanding of how tourism data spaces should be implemented. In the Balearic Islands, the use of data is not entirely new, although an in-depth analysis of scientific production has made it possible to identify the areas in which the use of data has been most studied, the challenges that have arisen and the areas where this research is lacking, possibly due to the simple fact that there is a lack of access to data. And this is because access to data is one of the limiting factors in implementing tourism data spaces that can make a serious and decisive contribution to improving the competitiveness of the Balearic Islands and to resolving many of the challenges it currently faces. However, the data available can offer solutions and answers to current problems, using data from open sources. Given the fragility of the Balearic Islands, four areas have been proposed in which, by creating data from different sources, it has been possible to create geo-dashboards, which, as well as providing valuable information, allow a geographical representation of the direct or indirect impacts of tourist activity, on which decisions can be improved: Floods exposition of tourist accommodation, Dashboard of Municipal Land-cover Changes, Human Pressure, i Geo-dashboard d'Usos turístics en zones urbanes. The applicability of data spaces is a reality, to which both the European Union and Member States are dedicating large amounts of funds in order to accelerate their implementation. The sharing of data in the field of tourism will allow for better decision making, a better knowledge of tourist preferences, allowing to personalise the offer and will help to better measure sustainability from a holistic perspective that includes all the impacts on the territory, society and the environment. In the framework of this thesis, the regulatory and technical frameworks have been identified, as well as examples of their application at territorial level. The complexity of the data spaces should not hinder their implementation in the Balearic Islands, where the data already exist, but are not being shared in order to benefit tourist destinations and their businesses with this new tool that improves decision-making, the sustainability of the destination and the quality of life of its residents.

[cat] El turisme és una indústria en constant evolució. Per a les illes Balears, suposa la seva principal font d'ingressos, i és una de les activitats econòmiques més importants d'Espanya i de la Unió Europea. L'èxit de les destinacions turístiques i del seu ecosistema, es basa en la seva capacitat de satisfer les necessitats dels turistes, oferint-los experiències cada vegada més personalitzades. I per a això, els desenvolupaments tecnològics del segle XXI suposen una important eina. La revolució digital en la qual ens trobem immersos, ha suposat un avanç sense igual en l'àmbit de les dades. La conjugació de les estratègies de destinacions turístiques intel·ligents i l'ús de les dades, són peces fonamentals per a oferir aquestes experiències que demanden els turistes. Les dades són la base a partir de la qual millorar la presa de decisions, ja sigui des de l'àmbit públic o el privat, així com permet treballar en prediccions i simulacions, sobre la base de dades històriques, i permeten contextualitzar els impactes que genera l'activitat turística, entre moltes altres funcionalitats. En aquest context, l'àmbit de recerca s'ha centrat en aprofundir en un nou concepte associat a les dades i el turisme, com és el dels espais de dades de turisme. Es tracta d'una nova iniciativa que sorgeix de l'estratègia europea de la dada i que suposa un avanç per a totes les polítiques relacionades amb les destinacions turístiques intel·ligents i el turisme intel·ligent en general. Sent un concepte tan nou, l'estudi parteix d'una anàlisi de context on s'estudien diferents iniciatives relacionades amb les Smart Destinations, així com els elements que conformen els espais de dades de turisme. Aquests elements, relacionats amb els aspectes legals i normatius que van de definir el marc de compartició de dades, així com una estructura de governança que asseguri una compartició de dades en un entorn de confiança, es complementen amb els desenvolupaments tècnics i tecnològics que van associats a l'evolució de les dades, des dels seus formats, la semàntica i les tecnologies que permeten la compartició de dades. Amb l'objectiu de demostrar la importància que tindrà l'espai de dades de turisme a Balears, l'estudi parteix d'una contextualització del propi espai de dades de turisme, aplicant la metodologia DPSIR. Després d'analitzar els drivers, pressures, estatus, impacts and responses associats al desenvolupament i desplegament dels espais de dades de turisme, s'obté una valuosa informació que permet entendre millor com han d'implementar-se els espais de dades de turisme. A Balears, l'ús de les dades no és totalment nou, encara que una anàlisi en profunditat de la producció científica, ha permès identificar aquells àmbits en els quals s'ha estudiat més l'ús de les dades, els reptes que s'han plantejat així com les àrees on es manca d'aquesta recerca, possiblement pel simple fet de falta d'accés a les dades. I és que l'accés a les dades, és un dels factors limitants per a posar en marxa espais de dades de turisme que contribueixin de manera seriosa i decisiva a millorar la competitivitat de Balears i a solucionar molts dels reptes que té plantejats en l'actualitat. Però no per això, les dades dels quals es disposen poden oferir solucions i respostes a problemes actuals, utilitzant dades provinents de fonts obertes. Donada la fragilitat de les illes Balears, s'han plantejat quatre àmbits en els quals creuant dades de diverses fonts s'han pogut elaborar geo-dashboards, que a més de permetre donar informació de gran valor, permet una representació geogràfica d'impactes directes o indirectes de l'activitat turística, sobre els quals es pot millorar la presa de decisions: Floods exposition of tourist accommodation, Dashboard of Municipal Land-cover Changes, Human Pressure, i Geo-dashboard d'Usos turístics en zones urbanes. L'aplicabilitat dels espais de dades és una realitat, en la qual tant la Unió Europea com els Estats membres estan dedicant grans quantitats de fons per a poder accelerar la seva implementació. La compartició de dades en l'àmbit del turisme permetrà una millor presa de decisions, un major coneixement de les preferències del turista, permetent personalitzar l'oferta i ajudarà a mesurar millor la sostenibilitat des d'una perspectiva holística que inclogui tots els impactes sobre el territori, la societat i el medi ambient. En el marc d'aquesta tesi, s'han identificat els marcs normatius i tècnics, així com s'ha aprofundit en exemples de la seva aplicació a nivell territorial. La complexitat dels espais de dades, no ha de suposar un fre a la seva implementació a Balears, on les dades ja existeixen, però no s'estan compartint per a poder beneficiar al destinacions trístic i a les seves empreses d'aquesta nova eina que millora la presa de decisions, la sstenibilitat del destí i la qualitat de vida dels seus residents.

[spa] El turismo es una industria en constante evolución. Para las Islas Baleares, supone su principal fuente de ingresos, y es una de las actividades económicas más importantes de España y de la Unión Europea. El éxito de los destinos turísticos y de su ecosistema, se basa en su capacidad de satisfacer las necesidades de los turistas, ofreciéndoles experiencias cada vez más personalizadas. Y para ello, los desarrollos tecnológicos del siglo XXI suponen una importante herramienta. La revolución digital en la que nos encontramos inmersos, ha supuesto un avance sin igual en el ámbito de los datos. La conjugación de las estrategias de destinos turísticos inteligentes y el uso de los datos, son piezas fundamentales para ofrecer esas experiencias que demandan los turistas. Los datos son la base a partir de la cual mejorar la toma de decisiones, ya sea desde el ámbito público o el privado, así como permite trabajar en predicciones y simulaciones, en base a datos históricos, y permiten contextualizar los impactos que genera la actividad turística, entre otras muchas funcionalidades. En este contexto, el ámbito de investigación se ha centrado en profundizar en un nuevo concepto asociado a los datos y el turismo, como es el de los espacios de datos de turismo. Se trata de una nueva iniciativa que surge de la estrategia europea del dato y que supone un avance para todas las políticas relacionadas con los destinos turísticos inteligentes y el turismo inteligente en general. Siendo un concepto tan novedoso, el estudio parte de un análisis de contexto donde se estudian diferentes iniciativas relacionadas con las Smart Destinations, así como los elementos que conforman los espacios de datos de turismo. Estos elementos, relacionados con los aspectos legales y normativos que van de definir el marco de compartición de datos, así como una estructura de gobernanza que asegure una compartición de datos en un entorno de confianza, se complementan con los desarrollos técnicos y tecnológicos que van asociados a la evolución de los datos, desde sus formatos, la semántica y las tecnologías que permiten la compartición de datos. Con el objetivo de demostrar la importancia que tendrá el espacio de datos de turismo en Baleares, el estudio parte de una contextualización del propio espacio de datos de turismo, aplicando la metodología DPSIR. Tras analizar los drivers, pressures, status, impacts and responses asociados al desarrollo y despliegue de los espacios de datos de turismo, se obtiene una valiosa información que permite entender mejor cómo deben implementarse los espacios de datos de turismo. En Baleares, el uso de los datos no es totalmente novedoso, aunque un análisis en profundidad de la producción científica, ha permitido identificar aquellos ámbitos en los que se ha estudiado más el uso de los datos, los retos que se han planteado así como las áreas donde se carece de esta investigación, posiblemente por el simple hecho de falta de acceso a los datos. Y es que el acceso a los datos, es uno de los factores limitantes para poner en marcha espacios de datos de turismo que contribuyan de manera seria y decisiva a mejorar la competitividad de Baleares y a solventar muchos de los retos que tiene planteados en la actualidad. Pero no por ello, los datos de los que se disponen pueden ofrecer soluciones y respuestas a problemas actuales, utilizando datos provenientes de fuentes abiertas. Dada la fragilidad de las Islas Baleares, se han planteado cuatro ámbitos en los que cruzando datos de diversas fuentes se han podido elaborar geo-dashboards, que además de permitir dar información de gran valor, permite una representación geográfica de impactos directos o indirectos de la actividad turística, sobre los que se puede mejorar la toma de decisiones: Floods exposition of tourist accommodation, Dashboard of Municipal Land-cover Changes, Human Pressure, y Geo-dashboard de Usos turísticos en zonas urbanas. La aplicabilidad de los espacios de datos es una realidad, en la que tanto la Unión Europea como los Estados Miembros están dedicando grandes cantidades de fondos para poder acelerar su implementación. La compartición de datos en el ámbito del turismo permitirá una mejor toma de decisiones, un mayor conocimiento de las preferencias del turista, permitiendo personalizar la oferta y ayudará a medir mejor la sostenibilidad desde una perspectiva holística que incluya todos los impactos sobre el territorio, la sociedad y el medio ambiente. En el marco de esta tesis, se han identificado los marcos normativos y técnicos, así como se ha profundizado en ejemplos de su aplicación a nivel territorial. La complejidad de los espacios de datos, no debe suponer un freno a su implementación en Baleares, donde los datos ya existen, pero no se están compartiendo para poder beneficiar al destinos turístico y a sus empresas de esta nueva herramienta que mejora la toma de decisiones, la sostenibilidad del destino y la calidad de vida de sus residentes.