Puesta a punto y optimización de un modelo de cáncer de ovario avanzado en ratones nude

Abstract

[spa] El cáncer de ovario es la neoplasia ginecológica más letal debido a la dificultad de su diagnóstico en etapas tempranas, lo que representa un desafío clínico para su manejo terapéutico. Para abordar este problema, se están desarrollando nuevas terapias intraperitoneales que buscan mejorar la eficacia de los tratamientos y evitar la exposición sistémica. Por ello, este trabajo se centra en el desarrollo de un modelo experimental de cáncer de ovario localizado. Utilizando la línea celular OVCAR-3, se realizó el xenoinjerto en ratones nude inmunodeprimidos en el espacio preperitoneal, donde las células cancerosas peritoneales libres muestran preferencia de adhesión y crecimiento tumoral. Las células OVCAR-3 fueron previamente transducidas con vectores lentivirales para la integración del gen luciferasa a fin de permitir la monitorización no invasiva por bioluminiscencia de la evolución tumoral. Los ratones nude se agruparon en diferentes grupos en función de la concentración de células del inóculo implantado (1x106 o 4x106 de células), si las células se co-aplicaron con extracto de membrana basal (BME) y dependiendo del día de sacrificio del animal (día 21, 28, 35 o 42 tras la inyección inicial). Hasta el día de sacrificio, se realizó el seguimiento del xenoinjerto por imágenes de bioluminiscencia y tomografía en intervalos de 7, 14, 21, 28, 35 o 42 días tras la inyección inicial. Se observó una correcta localización tumoral mediante la señal bioluminiscente, señalándose una disminución significativa del área tumoral a lo largo del tiempo para algunos grupos. La concentración celular (1 frente a 4x106 células) no influyó en el volumen tumoral, mientras que el uso de BME con 1x106 células lo aumentó significativamente. En conclusión, se ha demostrado que el xenoinjerto de células OVCAR-3 Luc en ratones nude es un modelo murino prometedor para testar nuevas terapias localizadas de cáncer de ovario avanzado. Mediante futuros estudios inmunohistoquímicos, se permitirá el reajuste y refinamiento para demostrar con certeza que es un modelo más fiable y más representativo que los actualmente disponibles

[cat] El càncer d'ovari és la neoplàsia ginecològica més letal a causa de la dificultat del seu diagnòstic en etapes primerenques, per tant, representa un desafiament clínic per al seu maneig terapèutic. Per a abordar aquest problema, s'estan desenvolupant noves teràpies intraperitoneals que cerquen millorar l'eficàcia dels tractaments i evitar l'exposició sistèmica. Per això, aquest treball se centra en el desenvolupament d'un model experimental de càncer d'ovari localitzat. Utilitzant la línia cel·lular OVCAR-3, es va realitzar el xenoempelt en ratolins nude immunodeprimits en l'espai preperitoneal, on les cèl·lules canceroses peritoneals lliures mostren preferència d'adhesió i creixement tumoral. Les cèl·lules OVCAR-3 varen ser prèviament transduïdes amb vectors lentivirals per a la integració del gen luciferasa a fi de permetre el monitoratge no invasiu per bioluminescència de l'evolució tumoral. Els ratolins nude es van agrupar en diferents grups en funció de la concentració de cèl·lules de l'inòcul implantat (1x106 o 4x106 de cèl·lules), si les cèl·lules es varen co-implantar amb extracte de membrana basal (BME) i depenent del dia de sacrifici de l'animal (dia 21, 28, 35 o 42 després de la injecció inicial). Fins al dia de sacrifici, es va realitzar el seguiment del xenoempelt per imatges de bioluminescència i tomografia en intervals de 7, 14, 21, 28, 35 o 42 dies després de la injecció inicial. Es va observar una correcta localització tumoral mitjançant el senyal bioluminescent, assenyalant-se una disminució significativa de l'àrea tumoral al llarg del temps per a alguns grups. La concentració cel·lular (1 enfront de 4x106 cèl·lules) no va influir en el volum tumoral, mentre que l'ús de BME amb 1x106 cèl·lules ho va augmentar significativament. En conclusió, s'ha demostrat que el xenoempelt de cèl·lules OVCAR-3 Luc en ratolins nude és un model murí prometedor per a testar noves teràpies localitzades de càncer d'ovari avançat. Mitjançant futurs estudis immunohistoquímics, es permetrà el reajustament i refinament per a demostrar amb certesa que és un model més fiable i representatiu que els actualment disponibles

[eng] Ovarian cancer is the most lethal gynecological neoplasm due to the difficulty of its diagnosis in its early stages, which represents a clinical challenge for its therapeutic management. To address this issue, new intraperitoneal therapies are being developed aimed at improving treatment efficacy and avoiding systemic exposure. Therefore, this work focuses on the development of an experimental model of localized ovarian cancer. Using the OVCAR-3 cell line, xenograft was performed in immunocompromised nude mice in the preperitoneal space, where free peritoneal cancer cells show preference for adhesion and tumor growth. OVCAR-3 cells were previously transduced with lentiviral vectors for luciferase gene integration to allow non-invasive bioluminescence monitoring of tumor evolution. The nude mice were grouped into different groups based on the concentration of the implanted inoculum (1x106 or 4x106 cells), whether the cells were co-applied with basement membrane extract (BME), and depending on the day of sacrifice of the animal (days 21, 28, 35, or 42 after the initial injection). Until the day of sacrifice, the xenograft was monitored by bioluminescence imaging and tomography at intervals of 7, 14, 21, 28, 35, or 42 days after the initial injection. Tumor localization was correctly observed through the bioluminescent signal, indicating a significant decrease in tumor area over time for some groups. The cell concentration (1 versus 4x106 cells) did not influence tumor volume, whereas the use of BME with 1x106 cells significantly increased it. In conclusion, it has been demonstrated that the xenograft of OVCAR-3 Luc cells in nude mice is a promising murine model for testing new localized therapies for advanced ovarian cancer. Future immunohistochemical studies will allow for adjustment and refinement to conclusively demonstrate that it is a more reliable and representative model than those currently available