Construir espirals: poesia, nomadisme i subjectivitat

Abstract

[cat] La crisi pandèmica de la COVID-19 que hem viscut i que encara estem vivint ha portat un canvi radical en la forma que comprenem la relació interna i externa de l’espai. Durant el període més dur del confinament es va afegir a aquesta limitació l’absència total de mobilitat espacial, quin impacte va tenir sobre el procés creatiu? Com afecta aquest tornada a l’espai domèstic a la dona que crea? Com seguir el moviment d’un cos que no s’atura a través del llenguatge? Utilitzant el concepte de ‘subjecte nòmada’ revisat recentment per Rosi Braidotti, aquest article reflexiona sobre la intersecció entre cos i llenguatge a través de la creació d’espirals qüestionant el punt fins el qual aquest moviment continu en forma circular desestabilitza concepcions preexistents entre les experiències particulars del subjecte femení i la limitació –o buit– de l’espai oferint formes alternatives de creació i re-significació de la subjectivitat femenina.