Utilització del fitoplàncton com indicador de l'estat ecològic de les aigües costaneres

Abstract

En aquest treball es fa un anàlisi de les comunitats de fitoplàncton d’una àrea costera marina del municipi de Capdepera (Mallorca), al llarg dels mesos de transició de la primavera a l’estiu. Els objectius, a més dels derivats de l’aprenentatge de tècniques de treball de camp i laboratori en Ecologia Marina, i l’obtenció de dades i el seu tractament, són interpretar els resultats obtinguts en el context de la Directiva Marc de l’Aigua que a l’Annex V proposa utilitzar el fitoplàncton com un dels indicadors per definir l’estat ecològic de les aigües costaneres. Per això en el treball s’han estudiat la composició i abundància del fitoplàncton, i de la seva fracció més petita, el picoplàncton, la diversitat especifica i la biomassa com a concentració de clorofil·la a, i també un conjunt de variables fisicoquímiques que serveixen per caracteritzar l’entorn ambiental en el que es desenvolupen les comunitats fitoplanctòniques. Se seleccionaren sis estacions de mostreig que reunien condicions geogràfiques i ecològiques diferents, i també amb distints graus d’impactes antròpics. Els resultats han confirmat l’heterogeneïtat que és preveia en la hipòtesis de partida, presentant les estacions ubicades dins del Port de Cala Ratjada un estat ecològic dolent, amb una proliferació de fitoplàncton probablement lligada a l’entrada de matèria orgànica a l’aigua, mentre que la resta de llocs mostrejats tenen un estat ecològic bo o molt bo. S’han identificat 68 tàxons de microalgues, fonamentalment de diatomees, dinoflagel·lades i flagel·lades de diferents mides, que suposen una aportació novedosa per l’àrea estudiada, entre les quals algunes espècies considerades com a potencialment tòxiques i/o amb capacitat de fer proliferacions, però, tot i la seva presència a la majoria de les estacions, sempre ho foren en molt baixes concentracions. S’ha pogut observa el màxim primaveral del fitoplàncton a l’estació més exterior i amb una menor incidència humana, i també s’ha constatat l’interès d’utilitzar la diversitat específica i els índex de similitud per interpretar els resultats del fitoplàncton tal i com prediu la teoria ecològica.