La inclusió d'alumnes nouvinguts a partir del programa d'acolliment lingüístic i cultural (PALIC). Una proposta de coordinació pedagògica del professorat per l'acompanyament de les trajectòries educatives

Abstract

[cat] Els alumnes d’incorporació tardana s’enfronten a desafiaments en diversos aspectes com són les diferències lingüístiques i culturals a causa de les divergències entre els sistemes educatius d’origen i el de recepció. A través de l’anàlisi Programa d’Acolliment Lingüístic i Cultural de les Illes Balears i l’experiència al centre educatiu de Sóller, es desenvolupa una proposta educativa basada en la coordinació entre la professora del PALIC i el docent d’economia. Se suggereix una seqüència de classes per a la unitat de “planificació financera”, que es basa en l’aprenentatge cooperatiu i la ludificació. Tot i això, aquesta proposta és transversal, és a dir, que la poden adoptar totes les matèries que cursi l’alumne d’incorporació tardana. La col·laboració entre professors de l’aula ordinària i la professora del PALIC és fonamental per garantir una atenció adequada als alumnes d’incorporació tardana. Treballant junts, planificant de forma coordinada i fomentant la participació activa, s’assolirà un ambient inclusiu i propici a l’aprenentatge de tots, al mateix temps que es promouen valors fonamentals pel desenvolupament integral dels alumnes.

[eng] El meu poble natal (Guissona, Catalunya) és com una Torre de Babel moderna, on més del 50% de la població prové de diferents llocs del món, i les cultures i experiències convergeixen en un microcosmos on la diversitat es converteix en una sintonia. La Torre de Babel del meu poble és com un jardí de llengües, on cada mot és un totxo que es posa amb l’esperança de comunicar-nos. En l’àmbit educatiu, el català és la llengua vehicular, convertint-se en un pont cap a la plena participació en el procés d’ensenyament-aprenentatge al costat de tots els catalanoparlants. Dins les aules, la Torre de Babel pren forma com un teixit de reptes i oportunitats, on tots els infants i adolescents nouvinguts, es llancen per conquerir aquest univers lingüístic, superant les barreres per aprendre una nova llengua. Però, en el passat, quan miro la meva orla de quart d’ESO, recordo els companys que van arribar tard al sistema educatiu. En aquell moment, l’educació inclusiva i intercultural no era una realitat, i sovint quedaven marginats. Les aules ordinàries els semblaven com un enigma incomprensible, sense una veu ni un lloc on participar plenament. Penso i somio l’educació inclusiva com un futur on cada aula és una torre de coneixement, on tothom, independentment del seu origen o característiques personals, se senti valorat i partícip. On les diferències lingüístiques siguin una riquesa compartida, una oportunitat per l’enriquiment col·lectiu. En aquesta nova realitat, el professorat i estudiants natius es converteix en amfitrions acollidors, en guies comprensius que faciliten l’aprenentatge i la participació. La solidaritat i la paciència esdevenen els pilars que sustenten la transformació educativa, un pont que travessa totes les diferències culturals, aquests són els fonaments de la proposta educativa que presento.