[cat] Les matemàtiques són clau en l’estudi de la presa de decisions col·lectives i el disseny dels sistemes electorals. Combinar de forma justa les preferències individuals per obtenir una preferència col·lectiva és la base de l’elecció democràtica, però determinar quina és la millor manera de fer-ho no és un exercici trivial. Aquest treball planteja la pertinència de treballar a l’ensenyament bàsic les matemàtiques de l’elecció social i els sistemes electorals i desenvolupa una proposta didàctica que pot contribuir no només a l’adquisició de sabers bàsics i competències específiques de l’àrea de matemàtiques sinó també, i especialment, al desenvolupament de la competència ciutadana com a competència clau del perfil de sortida de l’ensenyament bàsic, tal com s’estableix en el currículum1. L’anàlisi teòric s’estructura en dues parts. La primera és un estudi dels fonaments de l’elecció social i els sistemes electorals des de les matemàtiques i està a la vegada dividida en dues seccions. En primer lloc, es presenten els principals mètodes d’elecció i les propietats desitjables que han de complir i es planteja la impossibilitat de dissenyar un mètode totalment just. A continuació, l’anàlisi es centra en l’estudi d’eleccions representatives: s’analitzen les característiques dels sistemes electorals i els principals mètodes de repartiment proporcional. En la segona part, s’apliquen els coneixements adquirits a l’estudi dels sistemes que regeixen els processos electorals en què participen els ciutadans balears. La proposta didàctica consisteix en una col·lecció de tres activitats per al quart curs de l’ESO, que poden treballar-se individualment, compondre un itinerari o integrar-se en situacions o projectes matemàtics o interdisciplinaris. El treball es tanca amb una conclusió que inclou l’avaluació de la consecució dels objectius del treball i un anàlisi dels punts forts i febles de la proposta plantejada.