No és que no hi hagi filòsofes, és que se les ha oblidades: coeducant a les aules de filosofia

Abstract

[cat] Mitjançant un aprofundiment teòric de què és la coeducació, i de com hauria de ser aplicada als nostres centres educatius, ens adonem que aquesta perspectiva, sovint, no és tinguda en compte, i no és implementada de la manera que caldria esperar. Mitjançant l’estudi del marc legislatiu al respecte, veurem que des de fa temps la coeducació és un dels objectius proposats per les lleis educatives, no obstant i això, també s’esbrinarà que aquestes no han seguit una continuïtat respecte a la seva consecució, i que la igualtat formal a la qual predisposen no s’ha identificat amb una igualtat real. Ens trobem en un moment favorable, ja que el desplegament de la LOMLOE, la nova llei educativa, introdueix nous reptes encaminats a corregir les possibles discriminacions de gènere que es puguin donar a l’àmbit educatiu. Per altra banda, les problemàtiques socials pareixen advertir-nos, cada cop més, de la urgència de trobar solucions pràctiques al respecte. De manera que, a més de dur a terme una anàlisi de les carències del sistema educatiu, pel que fa al desenvolupament de certa idea d’igualtat, aquest treball, pretén demostrar les aportacions de treballar la coeducació transversalment, però també de manera concreta a la matèria de filosofia. A partir de la recerca, sobre el paper que ha tingut la dona i els seus sabers a l’àmbit de la reflexió filosòfica, s’articularà una proposta educativa encaminada a reflexionar sobre el caràcter androcèntric i sexista d’aquesta, així com a la recuperació de dones filòsofes per tal que puguin funcionar com a referents