Determinación de parámetros biológicos de Spicara smaris (Linneaus, 1758) para la gestión del stock de las Pitiusas en el mar balear

Abstract

[spa] En octubre de 2012 entra en vigor el Reglamento Europeo (CE) nº 1967/2006, que prohíbe la pesca de arrastre por encima de la isóbata de 50 metros. Esto significa la prohibición de la pesca tradicional de Spicara smaris entorno a la isla de Ibiza, la cual se da entre los 5 y los 30 metros de profundidad. Ante esta medida, el gobierno balear solicita una excepción a la normativa y publica el Decreto 44/2013, por el que se establece el plan de gestión de la pesca artesanal. El plan de gestión establece los límites y las cuotas de acuerdo con la evaluación de un comité de seguimiento para asegurar la sostenibilidad de la pesca. A raíz del plan de gestión surge la necesidad de ampliar el conocimiento de la especie en la isla de Ibiza y por ello se realizan campañas de monitoreo de las capturas desde la temporada 2013/2014 hasta la 2017/2018 y toma de muestras de las capturas a lo largo del año 2016. Toda esta información ha servido para establecer el ciclo reproductor de la especie, describiendo las fases de desarrollo gonadal, y las migraciones asociadas a la freza. Se clasifica a la especie como hermafrodita protógina con un patrón desovante en lotes para las hembras, las cuales realizan la inversión sexual de forma mayoritaria a los 3 años de vida entre los 150 y 160 mm de longitud total. Posteriormente desarrollan gónadas masculinas donde la espermatogénesis es quística, ya que las células germinales en desarrollo están encerradas dentro de quistes germinales, donde se encuentran células germinales en diferentes estadios de desarrollo. También se ha podido describir el crecimiento de los individuos, determinando la madurez sexual en su primer año de vida en torno a 105.9 mm de longitud, aunque pueden vivir hasta 5 años y alcanzar un crecimiento máximo de 191.4mm. También se han descrito las variaciones energéticas presentes en el musculo asociadas a las migraciones, pudiendo considerar a la especie como un pescado semigraso que sufre variaciones del contenido de ácidos grasos, disminuyendo entre los meses de mayo y julio coincidiendo con la freza para volver a aumentar los ácidos grasos totales en músculo cuando se acercan la costa para alimentarse, coincidiendo con la captura por la pesca tradicional. Así mismo se han registrado los metiers de pesca empleados en la pesca tradicional. Se describen las zonas concretas donde se realiza la pesca y la maniobra empleada. También se ha hecho una evaluación del tamaño de las capturas y el esfuerzo pesquero realizado a lo largo de los años que abarca esta tesis doctoral. Dentro de la práctica de la pesca artesanal se incluye la liberación del exceso de captura, por lo que se ha considerado relevante evaluar la respuesta antioxidante de S. smaris ante el proceso de captura y suelta. Los primeros años de seguimiento de esta modalidad de pesca no ha sido necesaria la aplicación de ninguna medida correctora sobre el esfuerzo pesquero. Utilizando el indicador de Froese se determina que la pesca no afecta de manera negativa a la población de S. smaris lo cual no implica que no sea necesario recalcular los valores de esfuerzo pesquero para poder dar la mayor fiabilidad a los umbrales mínimos que se establezcan en el plan de gestión.

[cat] L'octubre de 2012 entra en vigor el Reglament Europeu (CE) nº 1967/2006, que prohibeix la pesca d'arrossegament per sobre de la isòbata de 50 metres. Això significa la prohibició de la pesca tradicional de Spicara smaris entorn de l'illa d'Eivissa, la qual es dona entre els 5 i els 30 metres de profunditat. Davant d'aquesta mesura, el Govern Balear demana una excepció a la normativa i publica el Decret 44/2013, pel qual s'estableix el pla de gestió de la pesca artesanal. El pla de gestió estableix els límits i les quotes d’acord amb l’avaluació d’un comitè de seguiment per assegurar la sostenibilitat de la pesca. Arran del pla de gestió sorgeix la necessitat d'ampliar el coneixement de l'espècie a l'illa d'Eivissa i per això es realitzen campanyes de monitoratge de les captures des de la temporada 2013/2014 fins a la 2017/2018 i presa de mostres de les captures al llarg de l'any 2016. Tota aquesta informació ha servit per establir el cicle reproductor de l’espècie, descrivint les fases de desenvolupament gonadal, i les migracions associades a la fressa. L’espècie es classifica com a hermafrodita protògina amb un patró desovant en lots per a les femelles, les quals realitzen la inversió sexual de forma majoritària als 3 anys de vida, entre els 150 i 160 mm de longitud total. Posteriorment desenvolupen gònades masculines on l'espermatogènesi és quística, ja que les cèl·lules germinals en desenvolupament estan tancades dins de quists germinals, on es troben cèl·lules germinals en diferents estadis de desenvolupament. També s'ha pogut descriure el creixement dels individus i determinar la maduresa sexual en el seu primer any de vida, al voltant de 105.9 mm de longitud, tot i que poden viure fins a 5 anys i assolir un creixement màxim de 191.4mm. També s’han descrit les variacions energètiques presents al muscle associades a les migracions. L’espècie es considera com un peix semigras que pateix variacions del contingut d’àcids grassos en muscle al llarg de l’any disminuint entre els mesos de maig i juliol, coincidint amb la fressa, per tornar després a augmentar el seu contingut total quan s'acosten la costa per alimentar-se, coincidint amb la captura per la pesca tradicional. Així mateix s’han registrat els metiers de pesca emprats en la pesca tradicional. Es descriuen les zones concretes on es realitza la pesca i la maniobra emprada. També s’ha fet una avaluació de la mida de les captures i l’esforç pesquer realitzat al llarg dels anys que abasta aquesta tesi doctoral. Dins de la pràctica de la pesca artesanal s’inclou l’alliberament de l’excés de captura, per la qual cosa s’ha considerat rellevant avaluar el grau d’estrès de S. smaris associat al procés de captura i solta i la seva capacitat de recuperació. Els primers anys de seguiment d’aquesta modalitat de pesca no ha estat necessària l’aplicació de cap mesura correctora sobre l’esforç pesquer. Utilitzant l’indicador de Froese es determina que la pesca no afecta de manera negativa la població de S. smaris la qual cosa no implica que no sigui necessari recalcular els valors d’esforç pesquer per poder donar la major fiabilitat als llindars mínims que s’estableixin en el pla de gestió.

[eng] In October 2012, European Regulation (EC) No. 1967/2006 came into force, prohibiting trawling above the 50-metre isobath. This means the prohibition of traditional fishing of Spicara smaris around the island of Ibiza, which occurs between 5 and 30 meters deep. Faced with this measure, the Balearic government requested an exception to the regulations and published Decree 44/2013, which established the management plan for artisanal fishing. The management plan sets the limits and quotas according to the assessment of a monitoring committee to ensure the sustainability of the fishery. As a result of the management plan, there is a need to expand the knowledge of the species on the island of Ibiza and for this reason campaigns are carried out to monitor catches from the 2013/2014 season to the 2017/2018 season and take samples of catches throughout 2016. All this information has been used to establish the reproductive cycle of the species, describing the phases of gonadal development, and the migrations associated with spawning. The species is classified as a protogynous hermaphrodite with a spawning pattern in batches for females. Most of them perform sexual reversal at 3 years of age, between 150 and 160 mm in total length. They subsequently develop male gonads where spermatogenesis is cystic, as the developing germ cells are enclosed within germ cysts, where germ cells are found at different stages of development. It has also been possible to describe the growth of the individuals, determining the sexual maturity in their first year of life at around 105.9 mm in length, although they can live up to 5 years and reach a maximum growth of 191.4mm. At the same time, the energetic variations present in the muscle associated with migrations have been described. The species is considered as a semi-fatty fish that suffers variations in the content of fatty acids, which decreases between the months of May and July, coinciding with spawning, and increases again when they approach the coast to feed, coinciding with the catch by traditional fishing. Likewise, the fishing metiers used in traditional fishing have been recorded. We describe the specific areas where fishing is carried out and the maneuver used. An evaluation of the size of the catches and the fishing effort made over the years covered by this doctoral thesis has also been made. The practice of artisanal fishing includes the release of excess catch, so it has been considered relevant to evaluate the antioxidant response of S. smaris to the catch-and-release process. In the first years of monitoring this type of fishing, it has not been necessary to apply any corrective measures on fishing effort. Using the Froese indicator, it is determined that fishing does not adversely affect the population of S. smaris, which does not imply that it is not necessary to recalculate the fishing effort values in order to give the greatest reliability to the minimum thresholds established in the management plan.