L'entrenament amb hipòxia intermitent normobàrica en repòs com a estratègia de recuperació sobre la variabilitat de la freqüència cardíaca en ciclistes. Estudi pilot

Abstract

[cat] La variabilitat de la freqüència cardíaca és una mètrica utilitzada per avaluar la condició fisiològica i mental d'un subjecte. En l'àmbit esportiu és una eina utilitzada per valorar i ajustar la càrrega interna de l'entrenament. La hipòxia normobàrica s'ha utilitzat per a la millora de paràmetres fisiològics, adaptació a l'altitud i tractament de diverses malalties, en l'àmbit esportiu per a la millora del rendiment i la recuperació. L'objectiu de l'estudi ha estat analitzar la variabilitat de la freqüència cardíaca amb l'exposició a un protocol d'hipòxia normobàrica intermitent en repòs. A major variabilitat millor condició física i psicològica d'un subjecte. S'han seleccionat, aleatòriament, dos ciclistes amateurs de la categoria més de 50 anys, d'un grup de ciclistes competidors. Tots dos s'han sotmès a un programa de condicionament d'hipòxia normobàrica intermitent en repòs de tres setmanes, amb tres sessions setmanals de 90 minuts, amb 8 cicles de 4 minuts d'aire hipòxic (FiO2= 12.3% ± 1.5%) per assolir SpO2 80% i 4 minuts en normòxia (FiO2~0.21). Un dels subjectes realitza tot el protocol idèntic, però amb la màquina donant aire ambiental, sense que en tingui coneixement. Amb anàlisi de la variabilitat de la freqüència cardíaca (RMSDD) abans, després i l'arrossegament al mes. En els resultats s'ha observat que abans de la intervenció no hi ha diferències significatives en la RMSSD (26.20ms SD 3.26 enfront de 28.43ms SD 3.61 p=0.164), en canvi sí que n'hi ha en subjecte experimental (224.20ms SD 12.99 davant 30.90ms SD 12.09 p=<.001) i tres setmanes després (96.90ms SD 15.22 enfront 30.35ms SD 7.79 p=<.001), augmentant la variabilitat cardíaca en relació amb el subjecte control. En conclusió, podem determinar que l'exposició hipòxica intervàlica en repòs augmenta l'activitat del sistema nerviós parasimpàtic i podria aplicar-se com a estratègia de recuperació per a ciclistes amateurs.

[eng] Heart rate variability is a metric used to assess a subject's physiological and mental condition. In the sports field it is a tool used to assess and adjust the internal training load. Normobaric hypoxia has been used for the improvement of physiological parameters, adapt to altitude and treatment of various diseases. In the context of sports field, it is used to enhance performance and recovery. The aim of the study was to analyze heart rate variability with exposure to a normobaric intermittent hypoxia protocol at rest. Greater variability indicates better physical and psychological condition in an individual Two amateur cyclists over the age of 50 were randomly selected from a group of competitive cyclists. Both subjects underwent a three-week intermittent normobaric hypoxic conditioning program at rest, consisting of three 90-minute sessions per week. Each session comprised 8 cycles of 4 minutes of hypoxic air (FiO2=12.3% ± 1.5%) to achieve an SpO2 of 80%, followed by 4 minutes of normoxia (FiO2~0.21). One of the subjects followed an identical protocol, but with ambient air provided by the machine, unbeknownst to them. Heart rate variability analysis (RMSDD) was conducted before, immediately after, and one month after the intervention. The results showed no significant differences in RMSSD before the intervention (26.20ms SD 3.26 vs. 28.43ms SD 3.61, p=0.164), while significant differences were observed in the experimental subject (224.20ms SD 12.99 vs. 30.90ms SD 12.09, p=<.001) and three weeks later (96.90ms SD 15.22 vs. 30.35ms SD 7.79, p=<.001), indicating increased cardiac variability compared to the control subject. In conclusion, we can determine that the intermittent hypoxic exposure at rest enhances parasympathetic nervous system activity and could be applied as a recovery strategy for amateur cyclists.