[cat] Des dels temps de Descartes la ciència en general i la biologia en particular han
viscut una revolució que ha anat acompanyada d’una tendència a mecanitzar tot allò
que les diferents disciplines de l’àmbit científic poden explicar sobre el món en què
vivim i sobre el cos humà. Els últims anys, però, diferents experts estan intentant
que la balança entre mecanicisme i humanisme es torni a equilibrar. Gràcies a
descobertes de les últimes dècades, hem entès que el cos humà no és una màquina
que funcioni per parts separades sinó que forma part d’un tot connectat. Perdre
aquesta unitat i interrelació de vista a l’hora d’ensenyar (i aprendre) biologia fa que
ens perdem molta informació valiosa, tant a nivell de coneixement com a nivell de
benestar.
Amb aquest treball pretenem aportar evidència de per què l’ensenyament de la
biologia en l’educació secundària i batxillerat pot ser una gran oportunitat per unir
dos mons que, en les últimes dècades, semblen haver divergit: la ciència i
l’humanisme. Per això ens basarem en temes d’actualitat amb evidència científica
que poden ajudar a enriquir el currículum de secundària. També, com a objectiu
últim, fer una proposta pedagògica que ajudi a potenciar la idea de que ensenyar la
biologia com una part de l’engranatge que ens fa humans i compartir-la des d’una
visió holística pot millorar el benestar de futures generacions