Cultural Heritage as an effective tool for countries to strive for soft power. Case study: Sultanate of Oman

Abstract

[eng] This study examines how cultural heritage has proven to be an effective instrument for nations in the cultivation of soft power. The Sultanate of Oman is used as a case study in this regard. The research looks into the strategic interplay between the preservation of cultural heritage and the dynamics of soft power in these non-coercive, influential times. Cultural heritage, both tangible and intangible, is a basic pillar of the identity and international image of any nation. For Oman, which enjoys a reputation for its rich history, UNESCO-listed sites, and vibrant traditions, tapping these cultural resources has significant implications for its international standing. It offers an in-depth assessment of how Oman addresses challenges in integrating cultural heritage into the national strategies, especially on achieving economic diversification through tourism and cultural diplomacy through Oman Vision 2040 and the Strategies for Tourism and Culture, respectively. In fact, through such unique cultural legacies-actual preservations of historic forts, traditional arts promotion, and cultural events-Oman postures itself as their custodian. These initiatives attract global tourism to their countries and strengthen diplomatic relations through mutual respect and international goodwill. The research methodologically implements qualitative methods, such as interviews with significant stakeholders in the cultural, tourism, diplomatic, and educational sectors of Oman, together with policy and international ranking analyses like UNESCO designations and the Soft Power Index. It further evaluates the economic and socio-cultural impacts in terms of increasing tourism revenues, creating jobs, and enhancing national identity. The findings highlight challenges like globalization, cultural commodification, and the need for sustainable management. At the same time, they point out opportunities that could help Oman increase its soft power through digitalization, community engagement, and strategic partnerships. The paper concludes by suggesting frameworks for the maximization of cultural heritage potential as both a diplomatic and economic resource, placing Oman as a model for soft power integration in the Middle East. This research enriches the discourse on cultural heritage's role in global relations, offering insights into its strategic value for fostering international cooperation, economic growth, and cultural preservation.

[cat] Aquest estudi examina com el patrimoni cultural ha demostrat ser un instrument eficaç per a les nacions en el cultiu del poder suau. El sultanat d'Oman s'utilitza com a cas d'estudi en aquest sentit. La investigació analitza la interacció estratègica entre la preservació del patrimoni cultural i la dinàmica del poder suau en aquests temps influents i no coercitius. El patrimoni cultural, tant material com immaterial, és un pilar bàsic de la identitat i la imatge internacional de qualsevol nació. Per a Oman, que gaudeix d'una reputació per la seva rica història, llocs catalogats per la UNESCO i tradicions vibrants, aprofitar aquests recursos culturals té implicacions importants per a la seva posició internacional. Ofereix una avaluació en profunditat de com Oman aborda els reptes per integrar el patrimoni cultural a les estratègies nacionals, especialment per aconseguir la diversificació econòmica mitjançant el turisme i la diplomàcia cultural mitjançant la Visió d'Oman 2040 i les Estratègies per al turisme i la cultura, respectivament. De fet, a través d'aquests llegats culturals únics (preservacions reals de forts històrics, promoció de les arts tradicionals i esdeveniments culturals), Oman es posiciona com el seu custodi. Aquestes iniciatives atrauen el turisme global als seus països i enforteixen les relacions diplomàtiques mitjançant el respecte mutu i la bona voluntat internacional. La investigació implementa metodològicament mètodes qualitatius, com ara entrevistes amb actors significatius dels sectors cultural, turístic, diplomàtic i educatiu d'Oman, juntament amb anàlisis de polítiques i classificacions internacionals com les designacions de la UNESCO i el Soft Power Index. També avalua els impactes econòmics i socioculturals en termes d'augment dels ingressos turístics, la creació de llocs de treball i la millora de la identitat nacional. Les troballes destaquen reptes com la globalització, la mercantilització cultural i la necessitat d'una gestió sostenible. Al mateix temps, assenyalen oportunitats que podrien ajudar Oman a augmentar el seu poder suau mitjançant la digitalització, la participació de la comunitat i les associacions estratègiques. El document conclou suggerint marcs per a la maximització del potencial del patrimoni cultural com a recurs tant diplomàtic com econòmic, situant Oman com un model per a la integració del poder suau a l'Orient Mitjà. Aquesta investigació enriqueix el discurs sobre el paper del patrimoni cultural en les relacions globals, oferint una visió del seu valor estratègic per fomentar la cooperació internacional, el creixement econòmic i la preservació cultural.

[spa] Este estudio examina cómo el patrimonio cultural ha demostrado ser un instrumento eficaz para que las naciones cultiven el poder blando. El Sultanato de Omán se utiliza como estudio de caso a este respecto. La investigación examina la interacción estratégica entre la preservación del patrimonio cultural y la dinámica del poder blando en estos tiempos no coercitivos e influyentes. El patrimonio cultural, tanto tangible como intangible, es un pilar básico de la identidad y la imagen internacional de cualquier nación. Para Omán, que goza de una reputación por su rica historia, sitios incluidos en la lista de la UNESCO y tradiciones vibrantes, aprovechar estos recursos culturales tiene implicaciones significativas para su posición internacional. Ofrece una evaluación en profundidad de cómo Omán enfrenta los desafíos de integrar el patrimonio cultural en las estrategias nacionales, especialmente en la consecución de la diversificación económica a través del turismo y la diplomacia cultural a través de la Visión Omán 2040 y las Estrategias para el Turismo y la Cultura, respectivamente. De hecho, a través de estos legados culturales únicos (preservaciones reales de fortalezas históricas, promoción de las artes tradicionales y eventos culturales), Omán se posiciona como su custodio. Estas iniciativas atraen el turismo mundial a sus países y fortalecen las relaciones diplomáticas a través del respeto mutuo y la buena voluntad internacional. La investigación implementa metodológicamente métodos cualitativos, como entrevistas con actores importantes en los sectores cultural, turístico, diplomático y educativo de Omán, junto con análisis de políticas y clasificaciones internacionales como las designaciones de la UNESCO y el Índice de Poder Blando. Además, evalúa los impactos económicos y socioculturales en términos de aumento de los ingresos del turismo, creación de empleos y mejora de la identidad nacional. Los hallazgos destacan desafíos como la globalización, la mercantilización cultural y la necesidad de una gestión sostenible. Al mismo tiempo, señalan oportunidades que podrían ayudar a Omán a aumentar su poder blando a través de la digitalización, la participación comunitaria y las asociaciones estratégicas. El documento concluye sugiriendo marcos para la maximización del potencial del patrimonio cultural como recurso diplomático y económico, colocando a Omán como un modelo para la integración del poder blando en el Medio Oriente. Esta investigación enriquece el discurso sobre el papel del patrimonio cultural en las relaciones globales, ofreciendo perspectivas sobre su valor estratégico para fomentar la cooperación internacional, el crecimiento económico y la preservación cultural.