[spa] Introducción: Las quemaduras representan un desafío global de salud con 180,000
muertes anuales, más comunmente en países de bajos ingresos. Los xenoinjertos de piel
de tilapia ofrecen una opción innovadora para el tratamiento, con propiedades
antibacterianas y antiinflamatorias prometedoras.
Objetivos: Comparar resultados de tratamiento convencional con piel de tilapia en
quemaduras en adultos y evaluar beneficios y riesgos de la piel de tilapia y apósitos
antiadherentes en quemaduras, incluyendo indicaciones y complicaciones.
Metodología y resutados: En esta revisión de la literatura se han seleccionado un total
de 21 artículos que cumplen con los criterios de inclusión y exclusión, y son pertinentes
por su adecuación al tema de estudio.
Discusión: La literatura destaca la piel de tilapia como un tratamiento prometedor para
quemaduras, demostrando una curación más rápida, menos cambios de apósito y menor
necesidad de analgesia. Sin embargo, se advierte sobre posibles complicaciones
asociadas a su uso, como la necesidad de seleccionar pacientes y áreas anatómicas
adecuadas. Además, se investigan otros tratamientos, como hidrogeles de colágeno,
siliconas y láminas de gel, que muestran eficacia en la cicatrización y prevención de
infecciones, aunque algunos pueden conllevar riesgos, como la absorción excesiva de
plata con diferentes consecuencias adversas; lo que subraya la importancia de evaluar
cuidadosamente los riesgos y beneficios de cada tratamiento.
Conclusión: La piel de tilapia del Nilo muestra prometedoras cualidades terapéuticas
para el tratamiento de quemaduras, pero requiere más investigación para optimizar su
uso y comprender completamente sus efectos. Se necesita un enfoque colaborativo entre
profesionales de la salud, gestores de casos e investigadores para integrar eficazmente
esta terapia emergente en la práctica clínica y mejorar los resultados para los pacientes.
[eng] Introduction: Burns represents a global health challenge with 180,000 annual deaths,
being more common in low-income countries. Tilapia skin xenografts offer an
innovative option for treatment, with promising antibacterial and anti-inflammatory
properties.
Objectives: To compare outcomes of conventional treatment with tilapia skin in adult
burns and evaluate the benefits and risks of tilapia skin and non-adherent dressings in
burns, including indications and complications.
Methodology and Results: In this literature review, 21 articles meeting the inclusion
and exclusion criteria have been selected, and deemed relevant for their appropriateness
to the study topic.
Discussion: The literature highlights tilapia skin as a promising treatment for burns,
demonstrating faster healing, fewer dressing changes, and less need for analgesia.
However, caution is advised regarding potential complications associated with its use,
such as the need to select suitable patients and anatomical areas. Additionally, other
treatments are being investigated, such as collagen hydrogels, silicones, and gel sheets,
which show efficacy in wound healing and infection prevention, although some may
carry risks, such as excessive silver absorption with various adverse consequences;
underscoring the importance of carefully evaluating the risks and benefits of each
treatment.
Conclusion: Nile tilapia skin exhibits promising therapeutic qualities for burn treatment
but requires further research to optimise its use and fully understand its effects. A
collaborative approach among healthcare professionals, case managers, and researchers
is needed to effectively integrate this emerging therapy into clinical practice and
improve patient outcomes.
[cat] Introducció: Les cremades representen un desafiament global de salut amb 180.000
morts anuals, sent més comunes en països de baixos ingressos. Els xenoinjerts de pell de
tilàpia ofereixen una opció innovadora per al tractament, amb propietats antibacterianes i
antiinflamatòries prometedores.
Objectius: Comparar resultats de tractament convencional amb pell de tilàpia en
cremades en adults i avaluar beneficis i riscos de la pell de tilàpia i apósits antiadherents
en cremades, incloent indicacions i complicacions.
Metodologia i resultats: En aquesta revisió de la literatura s'han seleccionat un total de
21 articles que compleixen amb els criteris d'inclusió i exclusió, i són pertinents per la
seva adequació al tema d'estudi.
Discussió: La literatura destaca la pell de tilàpia com un tractament prometedor per a
cremades, demostrant una curació més ràpida, menys canvis d'apòsit i menor necessitat
d'analgèsia. No obstant això, s'adverteix sobre possibles complicacions associades al seu
ús, com la necessitat de seleccionar pacients i àrees anatòmiques adequades. A més,
s'estudien altres tractaments, com hidrogels de col·lagen, silicones i làmines de gel, que
mostren eficàcia en la cicatrització i prevenció d'infeccions, encara que alguns poden
comportar riscos, com l'absorció excessiva de plata amb diferents conseqüències
adverses; la qual cosa subratlla la importància d'avaluar cuidadosament els riscos i
beneficis de cada tractament.
Conclusió: La pell de tilàpia del Nil mostra prometedores qualitats terapèutiques per al
tractament de cremades, però requereix més investigació per optimitzar el seu ús i
comprendre completament els seus efectes. Es necessita un enfocament col·laboratiu
entre professionals de la salut, gestors de casos i investigadors per integrar eficaçment
aquesta teràpia emergent en la pràctica clínica i millorar els resultats pels pacients.