L’univers concentracionari a les Illes Balears (1936-1942)

Abstract

[cat] La Guerra Civil a les Illes Balears va presentar característiques singulars. A Mallorca i les Pitiüses, el cop d'estat de juliol de 1936 va triomfar de forma immediata, exceptuant la breu ocupació d'Eivissa i Formentera durant l’operació fallida republicana per recuperar el control de l'illa major. Aquí la repressió a la rereguarda va anar dirigida contra membres i simpatitzants de partits republicans, d'esquerres, regionalistes i sindicats mitjançant multes, confiscacions, detencions, empresonaments i afusellaments. Per la seva part, a Menorca, fidel fins al final de la guerra, la repressió va afectar sobretot, en els moments inicials a religiosos, cacics, militars i simpatitzants de partits de dretes, fins que les autoritats recuperaren el control de l’ordre públic i va establir-se un sistema regulat. Dins d’aquesta dinàmica de violència, entre 1936 i 1942, van funcionar diferents camps de concentració i treball a l’arxipèlag, que són l’objecte d’estudi d’aquesta tesi doctoral. La recerca comprèn tant la seva creació i operativitat, com la normativa de funcionament i les construccions realitzades pels presoners, així com les condicions de vida, el perfil sociodemogràfic i les malalties d’aquesta mà d’obra forçada. En total, es documenten fins a 36 instal·lacions concentracionàries amb més de 10.000 presoners. A Mallorca, els primers camps s’establiren a partir de desembre de 1936 amb la finalitat de buidar les sobresaturades presons de Palma. Els presoners, sense subjecció a una normativa específica, eren inicialment "governatius" i autòctons (a excepció dels capturats a alta mar) i fins al 1937 no es va començar a regularitzar la seva situació amb la creació de les Unitats de Treballadors governatius. Al final de la guerra, van començar a arribar Batallons de Treballadors formats per presoners de guerra ja no balears, reemplaçats l’any següent per Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors configurats per presoners tornats de l’exili, estrangers i reclutes obligats a repetir el servei militar sense accés a les armes. A partir de 1941, ja es troben evidències d’aquests nous batallons a Mallorca i Eivissa, mantinguts fins a la clausura del darrer camp el desembre de 1942. A Menorca, s’hi va configurar un món paral·lel. Durant la guerra, les autoritats republicanes van impulsar obres de fortificació i comunicació a càrrec dels presoners dels destacaments de treball forçat i el batalló disciplinari. Després de la caiguda de l'illa, es van establir juntes classificadores per distribuir presoners a diferents obres: recuperació d’edificis derruïts pels bombardeigs i construcció de monuments commemoratius dels caiguts franquistes. En definitiva, aquesta recerca recupera la memòria i la importància de la xarxa de camps de presoners a les Balears i la utilització dels detinguts com a mà d’obra forçada amb l’objectiu d’obtenir un benefici econòmic i logístic. Dos sistemes de diferent cronologia, intensitat i normativa implantats a les illes, dues cares de la mateixa moneda cercant una mateixa finalitat: castigar la dissidència i sotmetre l'enemic vençut a la reeducació mitjançant la humiliació i els treballs forçats.

[spa] La Guerra Civil en las Islas Baleares presentó características singulares. En Mallorca y las Pitiusas, el golpe de estado de julio de 1936 triunfó de forma inmediata, exceptuando la breve ocupación de Ibiza y Formentera durante la operación fallida republicana para recuperar el control de la isla mayor. Aquí, la represión a la retaguardia fue dirigida contra miembros y simpatizantes de partidos republicanos, de izquierdas, regionalistas y sindicatos mediante multas, incautaciones, detenciones, encarcelamientos y fusilamientos. En cambio, en Menorca, fiel hasta el final de la guerra, la represión afectó, sobre todo, en los momentos iniciales, religiosos, caciques, militares y simpatizantes de partidos de derechas, hasta que las autoridades recuperaron el control del orden público y se estableció un sistema regulado. Dentro de esta dinámica de violencia, entre 1936 y 1942, funcionaron diferentes campos de concentración y trabajo al archipiélago, que son el objeto de estudio de esta tesis doctoral. La investigación comprende tanto su creación y operatividad, como la normativa de funcionamiento y las construcciones realizadas por los prisioneros, así como las condiciones de vida, el perfil sociodemográfico y las enfermedades de esta mano de obra forzada. En total, se documentan hasta 36 instalaciones concentracionarias con más de 10.000 prisioneros. En Mallorca, los primeros campos se establecieron a partir de diciembre de 1936 con el fin de vaciar las sobresaturadas prisiones de Palma. Los prisioneros, sin sujeción a una normativa específica, eran inicialmente "gubernativos" y autóctonos (a excepción de los capturados en alta mar) y hasta 1937 no se empezó a regularizar su situación con la creación de las Unidades de Trabajadores gubernativos. Con el fin de la guerra, empezaron a llegar Batallones de Trabajadores formados por prisioneros de guerra ya no baleares, reemplazados el año siguiente por Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores configurados por prisioneros vueltos del exilio, extranjeros y reclutas obligados a repetir el servicio militar sin acceso a las armas. A partir de 1941, ya se encuentran evidencias de estos nuevos batallones en Mallorca e Ibiza, mantenidos hasta la clausura del último campo el diciembre de 1942. En Menorca, se configuró un mundo paralelo. Durante la guerra, las autoridades republicanas impulsaron obras de fortificación y comunicación a cargo de los prisioneros de los destacamentos de trabajo forzado y el batallón disciplinario. Después de la caída de la isla, se establecieron juntas clasificadoras para distribuir prisioneros a diferentes obras: recuperación de edificios derruidos por los bombardeos y la construcción de monumentos conmemorativos por los caídos franquistas. En definitiva, esta investigación rescata la memoria y la importancia de la red de campos de prisioneros en las Baleares y la utilización de los detenidos como mano de obra forzada con el objetivo de obtener un beneficio económico y logístico. Dos sistemas de diferente cronología, intensidad y normativa implantados en las islas, dos caras de la misma moneda buscando una misma finalidad: castigar la disidencia y someter el enemigo vencido a la reeducación mediante la humillación y los trabajos forzados.

[eng] The Civil War in the Balearic Islands featured unique features. In Mallorca and the Pitiüses, the coup d'état of July 1936 was immediately successful, except for the brief occupation of Ibiza and Formentera during the failed Republican operation to regain control of the island. Here, the rear-guard repression was directed against members and supporters of Republican, Left, Regionalist and Trade Union parties through fines, seizures, arrests, imprisonments, and shootings. In Menorca, faithful until the end of the war, repression affected, in the initial moments, mainly religious, warlike, military, and right-wing party sympathizers, until the authorities regained control of public order and a regulated system was established.

Within this dynamic of violence, between 1936 and 1942 different concentration camps and work fields operated in the archipelago, these are the subject of this doctoral thesis. The research includes both their creation and operability, as well as the operating regulations and constructions carried out by prisoners, as well as living conditions, the socio-demographic profile, and diseases of this forced labour force. In total, up to 36 concentration facilities are documented that took over 10,000 prisoners.

In Mallorca, the first camps were established in December 1936 in order to clear the overcrowded Palma prisons. Prisoners, with no subjection to specific regulations, were initially “governmental” and autochthonous (except those captured offshore) and until 1937 their situation did not begin to regularise, and units of government workers were created. With the end of the war, battalions of workers, mainly war prisoners, arrived and they were replaced the following year by disciplinary battalions formed by worker soldiers who were prisoners returned from exile, foreigners and conscripts forced to repeat military service without access to arms. From 1941, evidence of these new battalions in Mallorca and Ibiza was found and it lasted until the closing of the last field in December 1942.

In Menorca, the Republican authorities formed an entirely parallel world. During the war, fortification and communication works were carried out by prisoners of forced labour detachments and the disciplinary battalion. After the fall of the island, classification boards were established to distribute prisoners to different works: recovery of buildings destroyed by bombings and the construction of memorials for fallen Francoists.

In short, this research rescues the memory and importance of the network of prison camps in the Balearic Islands and moreover, the use of detainees as forced labour with the aim of obtaining economic and logistical benefit. Two systems of different chronology, intensity and regulation were introduced in the islands, two sides of the same coin seeking the same purpose: to punish dissent and to subject the defeated enemy to re-education through humiliation and forced labour.