La invenció de la «història universal»: gènesi, apogeu i decadència de les metanarracions

Abstract

[cat] L’objectiu general de la present investigació és estudiar el concepte d’«història universal» com un intent d’unificar i cohesionar la diversitat d’esdevenirs humans en una sola narrativa, una temporalitat comuna i un idèntic subjecte històric. Com demostraré, l’esforç d’aglutinar i sintetitzar totes les manifestacions i les transformacions de la vida humana sota un ideal únic significa, per una part, la creació d’una nova concepció d’història i, per altra, la indiferència cap a experiències singulars. La pretensió d’unificació es converteix en un exercici de totalització. Integrar la diversitat sociocultural, no només de la societat occidental, sinó de les distintes civilitzacions que poblen el món, dintre d’una narrativa universal comporta problemes importants tant en l’àmbit epistemològic com en el metodològic i filosòfic: globalització de la perspectiva, homogeneïtzació i simplificació de la pluralitat d’esdevenirs i de subjectes històrics, creació d’una temporalitat uniformitzadora que anul·li qualsevol altre model de temporalitat, ús de patrons teleològics, exclusió d’actors social, etc. D’aquesta manera, no hi ha una història universal al marge de la història filosòfica i les filosofies de la història, sostingudes sovint per metodologies positivistes. La consecució de l’objectiu assenyalat s’estructura entorn de cinc capítols. El primer s’ocupa de definir el concepte d’història i d’examinar les formes que pren la història universal abans de Hegel. El segon es dedica per complet a explicar la història filosòfica de Hegel que és pensada com un procés racional, dialèctic i teleològic, en el qual la llibertat humana i l’autoconsciència en són els motors. En el tercer, debatré les qüestions relatives als grans relats i demostraré com cada un d’aquests està intrínsecament lligat al capitalisme: la tasca rau a analitzar la manera com la dinàmica del capital no només organitza l’estructura econòmica, sinó que també condiciona les narratives socials, polítiques i culturals. El quart capítol està dedicat íntegrament a Walter Benjamin explorant la crítica a l’historicisme i la seva visió innovadora de la història com una construcció complexa i un mosaic de temporalitats. Per acabar, en el cinquè capítol, abordaré les alternatives historiogràfiques a la història universal, i la seva relació amb l’hermenèutica, posant èmfasi en la importància de no eliminar la filosofia de la història del debat actual. En definitiva, aquest treball pretén aportar algunes reflexions per avançar en el camí tant de la filosofia de la història com en el de la teoria de la història, la historiologia i la historiografia. La proposta final és una història multiversal, que no sigui totalitzadora ni imposi un model únic de civilització. L’objectiu de la història no és només conèixer el passat, sinó utilitzar-lo per transformar el present i oferir una alternativa crítica a l’actual ordre social, al capitalisme i la globalització.

[spa] El objetivo general de esta investigación es estudiar el concepto de «historia universal» como un intento de unificar y cohesionar la diversidad de los devenires humanos en una sola narrativa, una temporalidad común y un mismo sujeto histórico. Como demostraré, el esfuerzo de aglutinar y sintetizar todas las manifestaciones y transformaciones de la vida humana bajo un ideal único significa, por un lado, la creación de una nueva concepción de la historia y, por otro, la indiferencia hacia experiencias singulares. La pretensión de unificación se convierte en un ejercicio de totalización. Integrar la diversidad sociocultural, no solo de la sociedad occidental, sino de las distintas civilizaciones que pueblan el mundo, dentro de una narrativa universal conlleva problemas importantes tanto en el ámbito epistemológico como metodológico y filosófico: globalización de la perspectiva, homogeneización y simplificación de la pluralidad de devenires y sujetos históricos, la creación de una temporalidad uniformadora que anule cualquier otro modelo de temporalidad, uso de patrones teleológicos, exclusión de actores sociales, etc. Así, no hay una historia universal al margen de la historia filosófica y las filosofías de la historia, a menudo sustentadas por metodologías positivistas. La consecución del objetivo señalado se estructura en torno a cinco capítulos. El primero se ocupa de definir el concepto de historia y de examinar las formas que adopta la historia universal antes de Hegel. El segundo se dedica completamente a explicar la historia filosófica de Hegel, pensada como un proceso racional, dialéctico y teleológico, en el que la libertad humana y la autoconciencia son los motores. En el tercero, debatiré las cuestiones relativas a los grandes relatos y demostraré cómo cada uno de estos está intrínsecamente ligado al capitalismo: la tarea consiste en analizar la forma en que la dinámica del capital no solo organiza la estructura económica, sino que también condiciona las narrativas sociales, políticas y culturales. El cuarto capítulo está dedicado íntegramente a Walter Benjamin, explorando la crítica al historicismo y su visión innovadora de la historia como una construcción compleja y un mosaico de temporalidades. Finalmente, en el quinto capítulo abordaré las alternativas historiográficas a la historia universal, y su relación con la hermenéutica, haciendo hincapié en la importancia de no eliminar la filosofía de la historia del debate actual. En definitiva, este trabajo pretende aportar algunas reflexiones para avanzar en el camino tanto de la filosofía de la historia como de la teoría de la historia, la historiología y la historiografía. La propuesta final es una historia multiversal, que no sea totalizadora ni imponga un modelo único de civilización. El objetivo de la historia no es solo conocer el pasado, sino utilizarlo para transformar el presente y ofrecer una alternativa crítica al actual orden social, al capitalismo y la globalización.

[eng] The general objective of this research is to study the concept of "universal history" as an attempt to unify and cohesively bind the diversity of human events into a single narrative, a common temporality, and a unified historical subject. As I will demonstrate, the effort to agglomerate and synthesize all the manifestations and transformations of human life under a single ideal means, on one hand, the creation of a new conception of history and, on the other hand, indifference toward singular experiences. The pretension of unification becomes an exercise in totalization. Integrating sociocultural diversity, not only from Western society but from the various civilizations that populate the world, into a universal narrative brings about important problems both epistemologically and methodologically and philosophically: globalization of perspective, homogenization and simplification of the plurality of events and historical subjects, the creation of a uniformizing temporality that erases any other model of temporality, the use of teleological patterns, exclusion of social actors, etc. Thus, there is no universal history apart from philosophical history and the philosophies of history, often supported by positivist methodologies. The achievement of the stated objective is structured around five chapters. The first focuses on defining the concept of history and examining the forms that universal history takes before Hegel. The second is entirely dedicated to explaining Hegel’s philosophical history, conceived as a rational, dialectical, and teleological process, in which human freedom and self-consciousness are the driving forces. In the third, I will discuss the issues related to grand narratives and demonstrate how each of these is intrinsically linked to capitalism: the task is to analyze how the dynamics of capital not only organizes the economic structure but also conditions social, political, and cultural narratives. The fourth chapter is fully dedicated to Walter Benjamin, exploring the critique of historicism and his innovative view of history as a complex construction and mosaic of temporalities. Finally, in the fifth chapter, I will address historiographical alternatives to universal history, and their relationship with hermeneutics, emphasizing the importance of not removing the philosophy of history from the current debate. Ultimately, this work aims to offer some reflections to advance both in the field of the philosophy of history and in the theory of history, historiology, and historiography. The final proposal is for a multiversal history, one that is not totalizing nor imposes a single model of civilization. The goal of history is not only to know the past but to use it to transform the present and offer a critical alternative to the current social order, capitalism, and globalization.