[spa] Introducción: La estenosis aórtica es la valvulopatía más prevalente en la práctica clínica y la que más frecuentemente requiere tratamiento quirúrgico o intervencionista en Europa y Norteamérica. Históricamente, el tratamiento convencional de la estenosis aórtica de grado severo ha sido la sustitución valvular quirúrgica. En los últimos años en pacientes de edad avanzada o con riesgo quirúrgico elevado o intermedio, así como en pacientes seleccionados de bajo riesgo, el implante percutáneo de válvula aórtica (TAVI) transfemoral se ha convertido en una alternativa válida, con menor mortalidad que la sustitución valvular quirúrgica, una estancia hospitalaria más corta y un menor número de complicaciones. A pesar de la mejora en los resultados clínicos a corto y a medio plazo asociados a esta técnica, persiste una elevada incidencia de complicaciones vasculares.
Hipótesis principal: Evaluar la incidencia de complicaciones vasculares tras el implante de TAVI transfemoral en nuestro medio y analizar los principales factores predictores de estas complicaciones.
Objetivos del estudio:
• Principales: Analizar la incidencia de las complicaciones vasculares en los pacientes con estenosis aórtica severa e implante de TAVI transfemoral en nuestra población. Determinar los factores predictores de complicaciones vasculares en esta cohorte de pacientes.
• Secundarios: Describir las características demográficas, clínicas y ecocardiográficas de la población con estenosis aórtica severa sometida a implante valvular aórtico transfemoral en nuestra área. Analizar las características y resultados del procedimiento de implante valvular. Caracterizar las complicaciones vasculares tipificándolas en función de su gravedad, mecanismo, localización y patrón temporal, así como su impacto pronóstico y su relación con los sangrados. Evaluar las características de la anatomía vascular iliofemoral a través de la tomografía computarizada (dimensiones, grado de calcificación y tortuosidad) y su relación y capacidad de predecir las complicaciones vasculares.
Material y métodos: Estudio de cohortes retrospectivo y prospectivo observacional en un único centro hospitalario terciario. Se incluyeron en la cohorte todos los pacientes a los que se les implantó una TAVI transfemoral por estenosis aórtica severa sintomática en el Hospital Universitario Son Espases de Palma de Mallorca entre marzo 2009 y abril 2021. Se realizó la recogida de datos por el investigador principal. El análisis estadístico se hizo según los métodos habituales con el software SPSS versión 11.
Resultados y discusión: El análisis de la cohorte global (203 pacientes) revela un buen resultado del procedimiento de implante de TAVI transfemoral en nuestro centro, con un éxito del 98,5%, una baja mortalidad intraprocedimiento y al año (0,5% y 5,4%, respectivamente) y una corta estancia hospitalaria. Las complicaciones más frecuentes han sido las complicaciones vasculares, desarrollando un 10,8% de los pacientes de la cohorte una complicación vascular mayor. Tras comparar el grupo de pacientes con y sin complicaciones vasculares no se han detectado diferencias estadísticamente significativas en cuanto a variables epidemiológicas, clínicas y ecocardiográficas. Respecto al análisis de la anatomía arterial iliofemoral estudiada TAC, el diámetro arterial mínimo, el área arterial, la calcificación, la tortuosidad o la profundidad de la bifurcación femoral, ninguno es capaz de predecir la aparición de complicaciones vasculares tras el implante de TAVI en nuestra cohorte. El estudio segregado de las complicaciones vasculares mayores y menores reveló que ambas se asocian con mayor aparición de eventos clínicos adversos.
Conclusiones: El análisis de la cohorte global revela un buen resultado del procedimiento de implante de TAVI transfemoral en nuestro centro. Se confirma una elevada incidencia de complicaciones vasculares, que se relacionan con un mayor número de eventos clínicos, un aumento de la estancia hospitalaria y, en el caso de las complicaciones vasculares mayores, un incremento de la mortalidad. No se han detectado factores predictores clínicos o de imagen que puedan ayudarnos a seleccionar desde la consulta o desde el Heart Team aquellos pacientes con mayor probabilidad de presentar complicaciones vasculares.
[cat] Introducció: L’estenosi aòrtica és la valvulopatia més prevalent en la pràctica clínica i la que més sovint requereix un tractament quirúrgic o intervencionista a Europa i Nord-amèrica. Històricament, el tractament convencional de l’estenosi aòrtica de grau sever ha sigut la substitució valvular quirúrgica. En els últims anys en pacients d’edat avançada o amb risc quirúrgic elevat o intermedi, així com en determinats pacients de baix risc, l’implant percutani de vàlvula aòrtica (TAVI) transfemoral s’ha convertit en una alternativa vàlida, amb menor mortalitat que la substitució quirúrgica, una estada hospitalària més curta i un menor nombre de complicacions. Malgrat la millora en els resultats clínics a curt i a mitjà termini de l’implant valvular percutani, persisteix una elevada incidència de complicacions vasculars. Hipòtesi principal: Avaluar la incidència de complicacions vasculars després de l’implant de TAVI transfemoral al nostre medi i analitzar els principals factors predictors d’aquestes complicacions. Objectius de l’estudi: • Principals: Analitzar la incidència de les complicacions vasculars en els pacients amb estenosi aòrtica severa i implant de TAVI transfemoral a la nostra població. Determinar els factors predictors de complicacions vasculars en aquesta cohort de pacients. • Secundaris: Descriure les característiques demogràfiques, clíniques i ecocardiogràfiques de la població amb estenosi aòrtica severa sotmesa a implant valvular aòrtic transfemoral a la nostra àrea. Analitzar les característiques i resultats del procediment de l’implant valvular. Caracteritzar les complicacions vasculars tipificant-les en funció de la seva gravetat, mecanisme, localització i patró temporal, així com el seu impacte pronòstic i la seva relació amb els sagnats. Avaluar les característiques de l’anatomia vascular iliofemoral a través de la tomografia computada (TC) (dimensions, grau de calcificació i tortuositat) i la seva relació i capacitat de predir les complicacions vasculars. Material i mètodes: Estudi de cohorts retrospectiu i prospectiu observacional en un únic centre hospitalari terciari. Es van incloure en la cohort tots els pacients als quals se’ls va implantar una TAVI transfemoral per estenosi aòrtica severa simptomàtica a l’Hospital Universitari Son Espases de Palma entre març 2009 i abril 2021. Es va realitzar la recollida de dades per l’investigador principal. L’anàlisi estadística es va fer segons els mètodes habituals amb el software SPSS versió 11. Resultats i discussió: L’anàlisi de la cohort global (203 pacients) revela un bon resultat del procediment de l’implant de TAVI transfemoral en el nostre centre, amb un èxit del 98,5%, una baixa mortalitat intraprocediment i a l’any (0,5% i 5,4%) i una curta estada hospitalària. Les complicacions més freqüents han sigut les complicacions vasculars amb una gran repercussió clínica, tenint un 10,8% dels pacients una complicació vascular major. Després de comparar el grup de pacients amb complicacions vasculars i sense, no s’han detectat diferències estadísticament significatives pel que fa a variables epidemiològiques, clíniques i ecocardiogràfiques. A l’anàlisi de factors predictors d’imatge avançada de l’anatomia arterial iliofemoral per TC, ni el diàmetre arterial mínim, l’àrea arterial, la calcificació, la tortuositat o la profunditat de la bifurcació femoral prediuen les complicacions vasculars després de l’implant de TAVI. El desglossament per subgrups de complicacions vasculars majors i menors va revelar que ambdues augmenten el nombre d’esdeveniments clínics. Conclusions: L’anàlisi de la cohort global revela un bon resultat del procediment de l’implant de TAVI transfemoral en el nostre centre. Es confirma una elevada incidència de complicacions vasculars, que es relacionen amb un major nombre d’esdeveniments clínics, un augment de l’estada hospitalària i, en el cas de les complicacions vasculars majors, un increment de la mortalitat. No s’han detectat factors predictors clínics o predictors d’imatge que puguin ajudar-nos a seleccionar des de la consulta o des del HEART TEAM els pacients amb major probabilitat de presentar complicacions vasculars.
[eng] Introduction: Aortic stenosis is the most common valvular heart disease and the third most common cardiovascular disease in Europe and North America (after hypertension and coronary artery disease). It is also the valvulopathy that most commonly requires surgical or interventional treatment. Historically, the conventional approach to treat severe aortic stenosis has been surgical valve replacement. In recent years, transcatheter aortic valve replacement (TAVR) has become a valid option, particularly in elderly patients or high-intermediate risk patients, but also in selected low-risk patients. This technique has been associated with lower mortality than the surgical replacement, shorter in-hospital stay and lower rates of complications. Despite the improvement of the short and long-term clinical outcomes, the incidence of vascular complications remains high.
Hypothesis: Evaluate the incidence of vascular complications after the femoral TAVR in our population and analyze the main predictor factors of these complications.
Objectives:
• Primaries: Analyze the incidence of vascular complications in patients with severe aortic stenosis and femoral TAVR, as well as determine the predictors of vascular complications within our study population.
• Secondaries:
o Describe the demographic, clinical and echocardiographic characteristics of the population diagnosed with severe aortic stenosis that undergo TAVR in our area.
o Analyze the characteristics and results of the valve replacement procedure.
o Characterize the vascular complications depending on their severity, mechanism, localization and temporal pattern, as well as their impact on the prognosis, and their association with bleeding.
o Evaluate the characteristics of the iliofemoral vascular anatomy guided by computer tomography (dimensions, degree of calcification and tortuosity) and their ability to predict vascular complications.
Materials and Methods: Retrospective and prospective cohort study in a tertiary hospital, which includes all patients with symptomatic severe aortic stenosis that underwent a femoral TAVR procedure in Son Espases University Hospital between March 2009 and April 2021. Data was collected by the principal investigator, and the statistical analysis was conducted using standard methodologies with the support of SPSS software (11th version).
Results and discussions: The analysis of the global cohort (203 patients) revealed a good outcome of the femoral TAVR procedure in our care center, with high procedure success rates (98,5%), low intra-procedure and one-year mortality rates (0,5% and 5,4% respectively) and short in-hospital stay. The most common complication observed were vascular complications, with 10,8% of the study population having suffered major vascular complications. After comparing patients with and without vascular complications, no statistically significative differences were observed among epidemiological, clinical and echocardiographic variables. In the analysis of the iliofemoral arterial anatomy evaluated through CT, neither the minimal arterial diameter, the minimal artery area, the calcification, the tortuosity nor the femoral bifurcation depth predicted vascular complications after TAVR. The subgroup analysis showed that both major and minor vascular complications increased the number of clinical events.
Conclusions: The analysis of the global cohort revealed a good clinical outcome of the femoral TAVR in our center. The study confirms a high incidence of vascular complications, which increase clinical events, extend in-hospital stay, and in the case of major vascular complications also increase the mortality rate. In our population, no clinical or imaging predictors were detected so they could guide the recognition of patients that have a higher probability of having vascular complications.