Evaluación de la desnutrición hospitalaria en pacientes hospitalizados: estudio DEHOS

Abstract

[spa] Introducción La desnutrición es una problemática prevalente entre los pacientes hospitalizados en países desarrollados, contribuyendo a resultados negativos en la salud y a un aumento de los costes asociados. La identificación oportuna y el manejo adecuado de la desnutrición resultan fundamentales. No obstante, la falta de una definición universalmente aceptada y de criterios diagnósticos estandarizados para la desnutrición ha llevado al desarrollo de varias herramientas de cribado, cada una con diferente validez. Ello dificulta tanto la identificación precoz de la desnutrición como la implementación de estrategias de intervención efectivas. Por ello, los objetivos de esta tesis doctoral fueron determinar la prevalencia de desnutrición en el entorno hospitalario y evaluar la validez de las herramientas de cribado nutricional más comúnmente utilizadas para identificar a las personas en riesgo de desnutrición. Métodos En primer lugar, se llevó a cabo una revisión sistemática con metaanálisis. A través de una búsqueda en las bases de datos Pubmed/MEDLINE, Embase y CINAHL, se identificaron estudios de validación publicados entre enero de 2008 y noviembre de 2023. El riesgo de sesgo y la calidad de los estudios incluidos se evaluaron utilizando la herramienta de evaluación de la calidad de los estudios de precisión diagnóstica QUADAS-2. Se realizó un metaanálisis para determinar la validez de las herramientas de cribado nutricional mediante modelos de características operativas del receptor resumido jerárquico simétrico (HSROC). Y, en segundo lugar, se llevó a cabo un estudio transversal en una muestra de 248 pacientes mayores de 18 años, hospitalizados en unidades de medicina interna del Hospital Universitario Son Espases. Dentro de las 48 horas posteriores a la admisión se analizó la composición corporal por medio de bioimpedancia y se administraron las siguientes herramientas de cribado nutricional: Malnutrition Universal Screening Tool (MUST), Nutrition Risk Screening Tool (NRS-2002), Malnutrition Screening Tool (MST), Short Nutritional Assessment Questionnaire (SNAQ) y Mini Nutritional Assessment Short Form (MNA-SF). Se calculó la sensibilidad (S), especificidad (E), valor predictivo positivo (VPP) y valor predictivo negativo (VPN) de cada herramienta de cribado utilizando como patrón de referencia los criterios de European Society for Clinical Nutrition and Metabolism (ESPEN). Además, se utilizaron los criterios Subjective Global Assessment (SGA) y Global Leadership Initiative on Malnutrition (GLIM) para el diagnóstico de desnutrición. La concordancia diagnostica entre ESPEN, SGA y GLIM se determinó mediante el cálculo del coeficiente kappa de Cohen (κ). Resultados De los 1.646 artículos obtenidos, 60 cumplieron con los criterios de inclusión y fueron incluidos en la revisión sistemática, y 21 fueron incluidos en el metaanálisis. Se identificaron un total de 51 herramientas de cribado de riesgo de desnutrición y 9 patrones de referencia. El metaanálisis evaluó cuatro herramientas comunes de cribado de riesgo de desnutrición contra dos patrones de referencia (SGA y ESPEN). El MUST vs SGA tuvo una S de 0,84 (intervalo de confianza [IC] 95%: 0,73–0,91) y una E de 0.85 (IC 95%: 0,75–0,91). El MUST vs ESPEN tuvo una S de 0,97 (IC 95%: 0,53–0,99) y una E de 0,80 (IC 95%: 0,50–0,94). El MST vs SGA tuvo una S de 0,81 (IC 95%: 0,67–0,90) y una E de 0,79 (IC 95%: 0,72–0,74). El MNA-SF vs ESPEN tuvo una S de 0,99 (IC 95%: 0,41–0,99) y una E de 0,60 (IC 95%: 0,45–0,73). El NRS-2002 vs SGA tuvo una S de 0,76 (IC 95%: 0,58–0,87) y una E de 0,86 (IC 95%: 0,76–0,93). La calidad de los estudios incluidos varió considerablemente, lo que posiblemente introdujo sesgos en los resultados. La prevalencia de desnutrición al ingreso hospitalario observada en el estudio transversal fue del 20,2% según los criterios ESPEN. El MUST mostró una elevada validez (S=80,0%, E=74,7%, VPP=44,4% y VPN=93,7%). El segundo mejor cribado fue el MST (S=78,0%, E=67,2%, PPV=37,5% y VPN=89,6%). En los pacientes mayores de 65 años, el MNA-SF fue la herramienta de cribado nutricional que presentó mayor S (94%), aunque con una baja E (39,0%). Basado en κ de Cohen, los criterios SGA y GLIM mostraron una baja concordancia con los criterios ESPEN. Además, se observó que la baja masa muscular fue el criterio que identificó a más pacientes como desnutridos. Conclusiones Los pacientes adultos hospitalizados presentan una elevada prevalencia de desnutrición. Tanto los resultados del metaanálisis como los del estudio transversal muestran que el MUST es la herramienta más válida para identificar a los pacientes con mayor riesgo de desnutrición. Sin embargo, el MST puede ser una alternativa válida en la práctica clínica habitual al ser más rápida y fácil de aplicar. El estudio evidencia que la masa muscular es un criterio esencial para realizar una evaluación integral de la desnutrición.

[cat] Introducció La desnutrició és una problemàtica prevalent entre els pacients hospitalitzats en països desenvolupats, contribuint a resultats negatius en la salut i a un augment dels costos associats. La identificació oportuna i el maneig adequat de la desnutrició resulten fonamentals. No obstant això, la manca d'una definició universalment acceptada i de criteris diagnòstics estandarditzats per a la desnutrició ha portat al desenvolupament de múltiples eines de detecció, cadascuna amb una validesa diferent. Això dificulta tant la identificació precoç de la desnutrició com la implementació d'estratègies d'intervenció efectives. Per això, els objectius d'aquesta tesi doctoral van ser determinar la prevalença de desnutrició en l'entorn hospitalari i avaluar la validesa de les eines de detecció nutricional més utilitzades per identificar les persones en risc de desnutrició.

Mètodes En primer lloc, es va dur a terme una revisió sistemàtica amb metaanàlisi. A través d'una recerca a les bases de dades Pubmed/MEDLINE, Embase i CINAHL, es van identificar estudis de validació publicats entre gener de 2008 i novembre de 2023. El risc de biaix i la qualitat dels estudis inclosos es van avaluar utilitzant l'eina d'avaluació de la qualitat dels estudis de precisió diagnòstica QUADAS-2. Es va realitzar un metaanàlisi per determinar la validesa de les eines de detecció nutricional mitjançant models de característiques operatives del receptor resumit jeràrquic simètric (HSROC). I, en segon lloc, es va dur a terme un estudi transversal en una mostra de 248 pacients majors de 18 anys, hospitalitzats en unitats de medicina interna de l'Hospital Universitari Son Espases. Dins les 48 hores posteriors a l'admissió es va analitzar la composició corporal mitjançant bioimpedància i es van administrar les següents eines de detecció nutricional: Malnutrition Universal Screening Tool (MUST), Nutrition Risk Screening Tool (NRS-2002), Malnutrition Screening Tool (MST), Short Nutritional Assessment Questionnaire (SNAQ) i Mini Nutritional Assessment Short Form (MNA-SF). Es va calcular la sensibilitat (S), especificitat (E), valor predictiu positiu (VPP) i valor predictiu negatiu (VPN) de cada eina de detecció utilitzant com a patró de referència els criteris de European Society for Clinical Nutrition and Metabolism (ESPEN). A més, es van utilitzar els criteris de la Subjective Global Assessment (SGA) i del Global Leadership Initiative on Malnutrition (GLIM) per al diagnòstic de desnutrició. La concordança diagnòstica entre ESPEN, SGA i GLIM es va determinar mitjançant el càlcul del coeficient kappa de Cohen (κ).

Resultats Dels 1.646 articles obtinguts, 60 van complir amb els criteris d'inclusió i van ser inclosos en la revisió sistemàtica, i 21 van ser inclosos en el metaanàlisi. Es van identificar un total de 51 eines de detecció de risc de desnutrició i 9 patrons de referència. El metaanàlisis va avaluar les quatre eines més freqüents de detecció de risc de desnutrició front a dos patrons de referència (SGA i ESPEN). El MUST vs SGA va tenir una S de 0,84 (interval de confiança [IC] 95%: 0,73–0,91) i una E de 0.85 (IC 95%: 0,75–0,91). El MUST vs ESPEN va tenir una S de 0,97 (IC 95%: 0,53–0,99) i una E de 0,80 (IC 95%: 0,50–0,94). El MST vs SGA va tenir una S de 0,81 (IC 95%: 0,67–0,90) i una E de 0,79 (IC 95%: 0,72–0,74). El MNA-SF vs ESPEN va tenir una S de 0,99 (IC 95%: 0,41–0,99) i una E de 0,60 (IC 95%: 0,45–0,73). El NRS-2002 vs SGA va tenir una S de 0,76 (IC 95%: 0,58–0,87) i una E de 0,86 (IC 95%: 0,76–0,93). La qualitat dels estudis inclosos va variar considerablement, la qual cosa possiblement va introduir biaixos en els resultats. La prevalença de desnutrició a l'ingrés hospitalari observada en l'estudi transversal va ser del 20,2% segons els criteris ESPEN. El MUST va mostrar una elevada validesa (S=80,0%, E=74,7%, VPP=44,4% i VPN=93,7%). El segon millor cribratge va ser el MST (S=78,0%, E=67,2%, VPP=37,5% i VPN=89,6%). En els pacients majors de 65 anys, el MNA-SF va ser l'eina de detecció nutricional que va presentar major S (94%), tot i que va presentar una baixa E (39,0%). Segons la κ de Cohen, els criteris SGA i GLIM van mostrar una baixa concordança amb els criteris ESPEN. A més, es va observar que la baixa massa muscular fou el criteri que va ser el que va identificar a més pacients com a desnodrits.

Conclusions Els pacients adults hospitalitzats presenten una elevada prevalença de desnutrició. Tant els resultats del metaanàlisi com els de l'estudi transversal mostren que el MUST és l'eina més vàlida per identificar els pacients amb major risc de desnutrició. No obstant això, el MST pot ser una alternativa vàlida en la pràctica clínica habitual ja que és més ràpid i fàcil d'aplicar. L'estudi evidencia que la massa muscular és un criteri essencial per realitzar una avaluació integral de la desnutrició.

[eng] Introduction Malnutrition is a prevalent issue among hospitalized patients in developed countries, contributing to negative health outcomes and increased associated costs. Timely identification and appropriate management of malnutrition are crucial. However, the lack of a universally accepted definition and standardized diagnostic criteria for malnutrition has led to the development of several screening tools, each with varying validity. This hampers both the early identification of malnutrition and the implementation of effective intervention strategies. Therefore, the objectives of this doctoral thesis were to determine the prevalence of malnutrition in the hospital setting and to evaluate the validity of the most commonly used nutritional screening tools to identify individuals at risk of malnutrition. Methods Firstly, a systematic review with meta-analysis was conducted. Studies validating nutritional screening tools published between January 2008 and November 2023 were identified through a search of PubMed/MEDLINE, Embase, and CINAHL databases. The risk of bias and the quality of included studies were assessed using the tool for the quality assessment of diagnostic accuracy studies (QUADAS-2). A meta-analysis was performed to determine the validity of nutritional screening tools using Hierarchical Summary Receiver Operating Characteristic (HSROC) models. Secondly, a cross-sectional study was conducted on a sample of 248 patients over 18 years old, hospitalized in internal medicine units at Son Espases University Hospital. Body composition was analyzed within 48 hours of admission using bioimpedance, and the following nutritional screening tools were administered: Malnutrition Universal Screening Tool (MUST), Nutrition Risk Screening Tool (NRS-2002), Malnutrition Screening Tool (MST), Short Nutritional Assessment Questionnaire (SNAQ), and Mini Nutritional Assessment Short Form (MNA-SF). Sensitivity (S), specificity (E), positive predictive value (PPV), and negative predictive value (NPV) of each screening tool were calculated using the European Society for Clinical Nutrition and Metabolism (ESPEN) criteria as the reference standard. Additionally, Subjective Global Assessment (SGA) and Global Leadership Initiative on Malnutrition (GLIM) criteria were used for malnutrition diagnosis. Diagnostic agreement between ESPEN, SGA, and GLIM was determined using Cohen's kappa coefficient (κ). Results Out of 1,646 articles obtained, 60 met the inclusion criteria and were included in the systematic review, and 21 were included in the meta-analysis. A total of 51 malnutrition risk screening tools and 9 reference standards were identified. The meta-analysis evaluated four common malnutrition risk screening tools against two reference standards (SGA and ESPEN). MUST vs SGA had an S of 0.84 (95% confidence interval [CI]: 0.73–0.91) and an E of 0.85 (95% CI: 0.75–0.91). MUST vs ESPEN had an S of 0.97 (95% CI: 0.53–0.99) and an E of 0.80 (95% CI: 0.50–0.94). MST vs SGA had an S of 0.81 (95% CI: 0.67–0.90) and an E of 0.79 (95% CI: 0.72–0.74). MNA-SF vs ESPEN had an S of 0.99 (95% CI: 0.41–0.99) and an E of 0.60 (95% CI: 0.45–0.73). NRS-2002 vs SGA had an S of 0.76 (95% CI: 0.58–0.87) and an E of 0.86 (95% CI: 0.76–0.93). The quality of included studies varied considerably, potentially introducing biases in the results. The prevalence of malnutrition at hospital admission observed in the cross-sectional study was 20.2% according to ESPEN criteria. MUST showed high validity (S=80.0%, E=74.7%, PPV=44.4%, and NPV=93.7%). The second-best screening tool was MST (S=78.0%, E=67.2%, PPV=37.5%, and NPV=89.6%). In patients over 65 years old, MNA-SF was the nutritional screening tool with the highest S (94%), although with low E (39.0%). Based on Cohen's κ, SGA and GLIM criteria showed low agreement with ESPEN criteria. Additionally, it was observed that low muscle mass was the criterion that identified more patients as malnourished. Conclusions Hospitalized adult patients present a high prevalence of malnutrition. Both the results of the meta-analysis and the cross-sectional study show that MUST is the most valid tool to identify patients at higher risk of malnutrition. However, MST may be a valid alternative in routine clinical practice as it is faster and easier to apply. The study highlights that muscle mass is an essential criterion for conducting a comprehensive evaluation of malnutrition.