El suicidio en el ámbito policial. Factores de riesgo, protección y recomendaciones para su prevención

Abstract

[spa] La presente tesis aborda el suicidio policial en España. El suicidio es la principal causa de muerte no natural en España. En el caso de los policías, mueren más por su propia arma que por los enfrentamientos armados que pudieran tener a lo largo de su carrera policial. El diario “El Español” publicó en 2021 (año especialmente negro para el suicidio policial, con 44 agentes muertos), que la proporción de personas que se suicidan en España es de 11 por cada 100.000 habitantes, mientras que la proporción de policías que se suicidan es de 16,62 por cada 100.000. La realidad del suicidio policial es dura y los datos son contundentes. No obstante, abordar el suicidio policial en nuestro país es complejo. Siendo un tema del que resulta doloroso hablar en cualquier circunstancia, la cultura policial imperante todavía ve estas pérdidas humanas como un estigma del que es mejor no hablar. Esta manera de ver las cosas ha supuesto un reto importante en la recogida de información de casos de suicidio policial para la presente tesis doctoral, dificultando el acceso a la misma. Muchas puertas se han cerrado, pero, por suerte, otras muchas se han abierto, haciendo posible este proyecto. Así pues, esta tesis doctoral intenta dar un paso más en el conocimiento, intervención y prevención del suicidio policial, siendo el objetivo general, conocer las posibles causas desencadenantes de la ideación y el acto suicida en los miembros de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad y ofrecer recomendaciones para su prevención. Para ello, se han analizado 19 casos de suicidio o intento de suicidio policial mediante 82 entrevistas a 48 compañeros, familiares y amistades. Para la recogida de información, se ha empleado una versión adaptada de la Entrevista Semi-Estructurada de Autopsia Psicológica en Español (García-Caballero et al., 2010). Aunque este instrumento se diseñó inicialmente para identificar las muertes por suicidio de las que lo habían sido por causas naturales, en la presente tesis su utilización ha tenido como único fin recabar información de diversas fuentes con el objeto de averiguar, en cada caso estudiado, las motivaciones suicidas últimas existentes según la versión de las personas más cercanas a los agentes fallecidos o de los policías que no completaron el suicidio. Para ello, en el Bloque 1, se ha realizado una introducción de las principales teorías de las conductas suicidas, entre ellas, el modelo psicológico del suicidio policial, además de otros temas relevantes asociados al suicidio y su prevención. También se ha presentado evidencia empírica sobre factores de riesgo y de protección del suicidio en la población general y en el colectivo policial. En el Bloque 2 se han desarrollado los objetivos generales y específicos de esta tesis. En el Bloque 3 se ha descrito la metodología utilizada para la consecución de los objetivos de la presente investigación. En el Bloque 4 se han presentado los resultados obtenidos y, finalmente, en el Bloque 5, se ha realizado una discusión general de los principales resultados obtenidos, sus implicaciones prácticas e investigación futura, así como una propuesta de plan de prevención. Una de las conclusiones más importantes de esta tesis tiene que ver con las relaciones de pareja como el factor de riesgo más mencionado entre los desencadenantes del suicidio policial, y que guarda un paralelismo importante con la motivación suicida que encontramos en la población general. Las alteraciones psicológicas y emocionales que causan los problemas de pareja van de la mano con el estrés inherente al trabajo policial (especialmente dentro de las comisarías y no fuera de ellas, en el trabajo de calle), siendo también otro factor de riesgo relevante. Teniendo en cuenta estos factores, cabe preguntarse por qué los servicios de detección y atención psicológicos son tan precarios en el ámbito policial y, por otro lado, por qué se margina a las familias (especialmente a las parejas de los agentes) de los planes de intervención y prevención. Las iniciativas de prevención del suicidio policial son escasas en nuestro país, y las que existen tienen una implementación precaria y desigual entre los distintos cuerpos policiales. Las “bajas psicológicas” en la policía - muy numerosas - por otro lado, no están bien vistas de puertas para adentro de la institución, además de suponer, en algunos casos, mermas económicas que los agentes no se pueden permitir. Por ello, en esta tesis también se ha tratado de esbozar un plan de prevención que pueda abordar la realidad de lo que nos encontramos en el ámbito de la salud psicológica y el suicidio de nuestros policías.

[cat] Aquesta tesi aborda el suïcidi policial a Espanya. El suïcidi és la principal causa de mort no natural a Espanya. En el cas de les policies, moren més per la seva pròpia arma que pels enfrontaments armats que poguessin tenir al llarg de la seva carrera policial. El diari “El Español” va publicar el 2021 (any especialment negre per al suïcidi policial, amb 44 agents morts), que la proporció de persones que se suïciden a Espanya és d'11 per cada 100.000 habitants, mentre que la proporció dels policies que se suïciden és de 16,62 per cada 100.000. La realitat del suïcidi policial és dura i les dades són contundents. Tot i això, l’abordatge del suïcidi policial al nostre país és complex. Si ja és un tema que resulta dolorós parlar-ne en qualsevol circumstància, la cultura policial imperant encara veu aquestes pèrdues humanes com un estigma del qual és millor no parlar. Aquesta manera de veure les coses ha suposat un repte important en la recollida d'informació de casos de suïcidi policial per a aquesta tesi doctoral, dificultant-ne l'accés. Moltes portes s'han tancat, però, per sort, moltes altres s'han obert, fent possible aquest projecte. Així doncs, aquesta tesi doctoral intenta fer un pas més en el coneixement, intervenció i prevenció del suïcidi policial, essent l'objectiu general conèixer les possibles causes desencadenants de la ideació i l'acte suïcida als Cossos i Forces de Seguretat i oferir recomanacions per a la prevenció. Per això, s'han analitzat 19 casos de suïcidi o intent de suïcidi policial mitjançant 82 entrevistes a 48 companys, familiars i amistats. Per a la recollida d'informació, s'ha fet servir una versió adaptada de l'Entrevista Semi-Estructurada d’Autòpsia Psicològica en Espanyol (García-Caballero et al., 2010). Encara que aquest instrument es va dissenyar inicialment per identificar les morts per suïcidi de les que ho havien estat per causes naturals, en aquesta tesi la seva utilització ha tingut com a única finalitat obtenir informació de diverses fonts per tal d'esbrinar, en cada cas estudiat, les motivacions suïcides últimes existents segons la versió de les persones més properes a la persona finada o dels policies que no van completar el suïcidi. Per això, al Bloc 1, s'ha realitzat una introducció de les principals teories de les conductes suïcides, el model psicològic del suïcidi policial, i altres temes rellevants associats al suïcidi i la seva prevenció. També s'ha presentat evidència empírica sobre factors de risc i de protecció del suïcidi a la població general i al col·lectiu policial. Al Bloc 2 s’han desenvolupat els objectius generals i específics d'aquesta tesi. Al Bloc 3 s'ha descrit la metodologia utilitzada per a la consecució dels objectius de la present investigació. Al Bloc 4 s'han presentat els resultats obtinguts i, finalment, al Bloc 5, s'ha realitzat una discussió general dels principals resultats obtinguts, les seves implicacions pràctiques i recerca futura, així com una proposta de pla de prevenció. Una de les conclusions més importants d'aquesta tesi té a veure amb les relacions de parella com el factor de risc més esmentat entre els desencadenants del suïcidi policial i que guarda un paral·lelisme important amb la motivació suïcida que trobem a la població general. Les alteracions psicològiques i emocionals que causen els problemes de parella van de la mà amb l'estrès inherent al treball policial (especialment dins de les comissaries i no fora d'elles, a la feina de carrer), i també és un altre factor de risc rellevant. Tenint en compte aquests factors, cal preguntar-se per què els serveis de detecció i atenció psicològics són tan precaris en l'àmbit policial i, per altra banda, per què es margina a les famílies (especialment a les parelles dels policies) dels plans d’intervenció i prevenció. Les iniciatives de prevenció del suïcidi policial són escasses al nostre país, i les que existeixen, tenen una implementació precària i desigual entre els diferents cossos policials. Les “baixes psicològiques” a la policia -molt nombroses- d'altra banda, no estan ben vistes de portes cap a dins de la institució, a més de suposar, en alguns casos, minves econòmiques que els agents no es poden permetre. Per això, en aquesta tesi també s'ha intentat esbossar un pla de prevenció que pugui abordar la realitat del que ens trobem a l'àmbit de la salut psicològica i el suïcidi dels nostres policies.

[eng] This thesis addresses police suicide in Spain. Suicide is the leading cause of unnatural death in Spain. In the case of police officers, more die by their own weapons than in armed confrontations throughout their careers. The newspaper “El Español” reported in 2021 (a particularly dark year for police suicide, with 44 officers dead), that the proportion of people who commit suicide in Spain is 11 per 100,000 inhabitants, while the proportion of police officers who commit suicide is 16.62 per 100,000. The reality of police suicide is grim, and the data are compelling. However, addressing police suicide in our country is complex. If it is already a topic that is painful to talk about in any circumstance, the prevailing police culture still regards these human losses as a stigma best left unspoken. This way of seeing things has posed a significant challenge in collecting information on cases of police suicide for this doctoral thesis, making access to it difficult. Many doors have closed, but, luckily, many others have opened, making this project possible. Thus, this doctoral thesis attempts to take another step in the knowledge, intervention and prevention of police suicide, the general objective being to know the possible triggering causes of suicidal ideation and acts in the Security Forces and Corps and to offer recommendations for its prevention. To this end, 19 cases of police suicide or attempted suicide were analyzed through 82 interviews with 48 colleagues, family members, and friends. To collect information, an adapted version of the Semi-Structured Psychological Autopsy Interview in Spanish has been used (García-Caballero et al., 2010). Although this instrument was initially designed to identify deaths by suicide from those that had been caused by natural causes, in this thesis its use has had the sole purpose of collecting information from various sources in order to find out, in each case studied, the ultimate suicidal motivations existing according to the version of the people closest to the deceased or of the police officers who did not complete the suicide. To this end, Block 1 introduces the main theories of suicidal behavior, the psychological model of police suicide, and other relevant topics associated with suicide and its prevention. Empirical evidence has also been presented on risk and protective factors for suicide in the general population and in the police community. In Block 2, the general and specific objectives of this thesis have been developed. In Block 3, the methodology used to achieve the objectives of this research has been described. In Block 4 the results obtained have been presented and, finally, in Block 5, a general discussion of the main results obtained, their practical implications and future research, as well as a proposal for a prevention plan, has been carried out. One of the most important conclusions of this thesis has to do with romantic relationships as the most mentioned risk factor among the triggers for police suicide, and which has an important parallel with the suicidal motivation that we find in the general population. The psychological and emotional distress caused by relationship problems goes hand in hand with the stress inherent in police work (especially inside police stations and not outside them, in street work), being also another relevant risk factor. Given these factors, one must ask why psychological screening and support services are so precarious in the police field and, on the other hand, why families (especially the partners of police officers) are marginalized from intervention and prevention plans. Police suicide prevention initiatives are scarce in our country, and those that exist have a precarious and unequal implementation among the different police forces. “Psychological sick leaves” in the police - quite numerous – are, however, frowned upon behind closed doors within the institution, in addition to entailing, in some cases, economic losses that the police cannot afford. Therefore, this thesis also seeks to outline a prevention plan that addresses the reality of psychological health and suicide of our police officers.