Las violencias machistas 2.0 en la adolescencia: percepción y experiencias de ciberagresión, cibervictimización y ciberobservación de conductas machistas en espacios virtuales

Abstract

[spa] El aumento en los casos de ciberdelitos denunciados en los últimos años y el hecho de que las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) hayan dado lugar a nuevas formas de ciberagresiones, requiere de un estudio más preciso respecto a cuál es el alcance que están teniendo las ciberconductas machistas entre la adolescencia y cuáles son las diferencias que se presentan entre chicas y chicos.

La presente tesis doctoral se centra en estudiar las violencias machistas ejercidas en espacios virtuales entre estudiantes de tercero y cuarto de Educación Secundaria Obligatoria (ESO) en Mallorca. Concretamente, los objetivos del estudio proponen conocer cuáles son las percepciones de violencia machistas de las y los adolescentes en espacios virtuales y analizar sus experiencias como personas ciberagresoras, cibervíctimas y ciberobservadoras de ciberconductas machistas. Además, se investiga en qué medida la percepción de violencia de las y los adolescentes en las ciberconductas machistas puede intervenir en su prevención. Se implementa una metodología cuantitativa mediante un estudio diagnóstico por encuesta electrónica administrando el cuestionario Violencias de Género 2.0 (Vilà Baños, et al., 2015). La muestra recogida está compuesta por 762 adolescentes (399 chicas y 363 chicos), representando el 52,36% y el 47,63% respectivamente. Se analiza la percepción de los y las adolescentes en cuanto al riesgo de sufrir violencia en redes sociales y en cuanto a la percepción de violencia en las ciberconductas machista. También se mide la frecuencia con la que las y los adolescentes han sufrido, observado o sido testigos (ciberagresión, cibervictimización y ciberobservación) de ciberconductas machistas. Además, se analizan las correlaciones entre la percepción de la violencia y las experiencias machistas que las y los adolescentes tienen como ciberagresores, cibervictimimas y ciberobservadores.

Los resultados muestran cómo, en general, las y los adolescentes identifican los riesgos de determinadas prácticas digitales y perciben las ciberviolencias machistas, especialmente las chicas, quienes presentan mayor capacidad para identificar las ciberviolencias que los chicos. A su vez, son ellas quienes sufren más ciberconductas machistas, especialmente las relacionadas con los mitos del amor romántico (principal motivo de ciberagresión), con alejarse de la normatividad sexual femenina y la violencia sexual. También son las chicas quienes se presentan más como testigos de ciberviolencia machista. Al contrario, los chicos son menos cibervíctima y cometen más ciberagresiones machistas, principalmente, relacionadas con la violencia sexual, cánones de belleza y por tener una ideología feminista. Además, presentan más dificultades a la hora de ser testigos de ciberconductas machistas. Finalmente, los resultados de las correlaciones obtenidas entre el grado de percepción de la ciberviolencia machista y las experiencias de ciberconductas machistas cometidas, sufridas y observadas son bajas, sin embargo, interesa tenerlas presentes en intervenciones educativas de prevención de ciberviolencias machistas, especialmente en el caso de las ciberagresiones.

[eng] The increase in cybercrime cases reported in recent years and the fact that Information and Communication Technologies have given rise to new forms of cyberaggressions requires a more precise study regarding to which extent sexist cyberbehavior occurs among adolescents and what differences exist between girls and boys.

This doctoral thesis addresses the study of sexist violence as exercised in virtual spaces among third- and fourth-year students of Compulsory Secondary Education (Educación Secundaria Obligatoria, ESO) in Majorca (Spain). Specifically, the objectives of the study aim to increase the knowledge on adolescents’ perceptions of sexist violence in virtual spaces and to analyze their experiences as cyberaggressors, cybervictims and cyberobservers of sexist cyberbehaviors. Furthermore, the extent to which adolescents' perception of violence in sexist cyberbehavior can affects its prevention is investigated.

A quantitative methodology is implemented through an electronic survey-based diagnostic study, which administered the Gender Violence 2.0 questionnaire (Vilà Baños, et al., 2015). The sample collected consisted of 762 adolescents (399 girls and 363 boys), representing 52.36% and 47.63% respectively. The perception of adolescents regarding the risk of suffering violence on social networks and the perception of sexist violence in cyberbehaviors are analyzed. The frequency with which adolescents have suffered, observed or witnessed sexist violence (cyberaggression, cybervictimization and cyberobservation respectively) is measured. Further, we analyze the relationships between the perception of digital practices as sexist violence, and adolescents’ experiences with cyberaggression, cybervictimization, and cyberobservation.

Results show how, in general, adolescents identify the risks of certain digital practices and perceive sexist cyberviolence, especially girls, who have a greater capacity to identify cyberviolence than boys. In turn, girls suffer most sexist cyberbehaviors, especially those related to the myths of romantic love (the main reason for cyberaggression), moving away from female sexual norms, and sexual violence. Further, it is girls who present themselves as witnesses of sexist cyberviolence to a larger extent than boys. On the contrary, boys are less cybervictims and commit more sexist cyberaggressions, mainly related to sexual violence, beauty standards, and having a feminist ideology. In addition, they have more difficulties to witness sexist cyberbehavior. Finally, low correlations are obtained between the degree of perception of sexist cyberviolence and the experiences of sexist cyberbehavior committed, suffered and observed. However, it is important to keep them into consideration when planning educational interventions for the prevention of sexist cyberviolence, especially in the case of cyberaggressions.

[cat] L'augment als casos de ciberdelictes denunciats als darrers anys i el fet de que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) hagin donat lloc a noves formes de ciberagressions requereixen d’un estudi més precís respecte a quin és l’abast de les ciberconductes masclistes entre la adolescència i quines son les diferencies que es presenten entre al·lotes i al·lots.

La present tesis doctoral es centra en estudiar les violències masclistes exercides a espais virtuals entre estudiants de tercer i quart d’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) a Mallorca. Concretament, els objectius de l’estudi proposen conèixer quines son les percepcions de violència masclista de les i els adolescents a espais virtuals i analitzar les seves experiències com persones ciberagresores, cibervíctimes i ciberobservadores de ciberconductes masclistes. A més, s’investiga en quina mesura la percepció de violència de les i els adolescents a les ciberconductes masclistes poden intervenir a la seva prevenció. S’implementa una metodologia quantitativa mitjançant un estudi diagnòstic per enquesta electrònica administrant el qüestionari Violències de Gènere 2.0 (Vilà Baños, et al., 2015). La mostra recollida està composta per 762 adolescents (399 al·lotes i 363 al·lots), representant el 52,36% i el 47,63% respectivament. S’analitza la percepció dels i de les adolescents en quant al risc de sofrir violència a xarxes socials i en quant a les ciberagressió, cibervictimització i ciberobservació de violències masclista. També es mesura la freqüència amb la que les i els adolescents han sofrid, observat o han estat testimonis (ciberagresió, cibervictimització i ciberobservació) de ciberconductes masclistes. A més, s’analitzen les correlaciones entre la percepció de la violència i les experiències masclistes que les i els adolescents tenen com a ciberagressors, cibervictimes i ciberobservadors.

Els resultats mostren com, en general, les i els adolescents identifiquen els riscs de determinades pràctiques digitals i perceben les ciberviolències masclistes, especialment entre les al·lotes, quines presenten major capacitat para identificar les ciberviolències que els al·lots. A la vegada, son elles quines sofreixen més ciberconductes masclistes, especialment les relacionades amb els mites de l’amor romàntic (principal motiu de ciberagressió), amb allunyar-se de la normativitat sexual femenina i la violència sexual. També, son les al·lotes quines es presenten com més testimonis de ciberviolencia masclista. En contra, els al·lots son menys cibervíctimes i cometen més ciberagressions masclistes, principalment, relacionades amb la violència sexual, cànons de bellesa i per tenir una ideologia feminista. A més, presenten més dificultats a la hora de ser testimonis de ciberconductes masclistes. Finalment, els resultats de les correlacions obtingudes entre el grau de percepció de la ciberviolencia masclista i les experiències de ciberconductes masclistes comeses, sufrides i observades son baixes, així mateix, interessa tenir-les presentes en intervencions educatives de prevenció de ciberviolències masclistes, espacialment al cas de les ciberagressions.