Unraveling the power of losses

Abstract

[eng] Loss aversion, the tendency for losses to weigh more heavily than equivalent gains in decision-making, has been a cornerstone of behavioral economics and decision science. This thesis critically examines the nature, measurement, and cognitive consequences of loss aversion, challenging its assumed universality and stability. Through a series of empirical studies, it demonstrates that loss aversion is a context-dependent phenomenon rather than a fixed psychological bias. Findings reveal that the magnitude of loss aversion varies significantly based on measurement methods, raising concerns about its consistency across different contexts. While loss-averse behavior remains a meaningful construct with predictive power in financial decision-making, its effects are not as robust or stable as traditionally assumed. Furthermore, cognitive investigations suggest that while losses increase response times and cognitive engagement, they do not necessarily enhance decision accuracy. Instead, losses may introduce inefficiencies in cognitive processing, slowing decision-making without clear benefits. Task difficulty further moderates these effects, with differences between losses and gains diminishing in more complex decision environments. Additionally, this research highlights a disconnect between how losses are studied in experimental settings and how they are perceived in real life. While loss aversion research predominantly focuses on financial outcomes, laypeople conceptualize losses more broadly, encompassing health, social, and emotional domains. This discrepancy raises questions about the generalizability of existing models and calls for a reassessment of how loss aversion is defined and measured.

[spa] La aversión a la pérdida, la tendencia a que las pérdidas pesen más que las ganancias equivalentes en la toma de decisiones, ha sido un pilar de la economía del comportamiento y la ciencia de la decisión. Esta tesis examina críticamente la naturaleza, medición y consecuencias cognitivas de la aversión a la pérdida, cuestionando su supuesta universalidad y estabilidad. A través de una serie de estudios empíricos, se demuestra que la aversión a la pérdida es un fenómeno dependiente del contexto en lugar de un sesgo psicológico fijo. Los resultados revelan que la magnitud de la aversión a la pérdida varía significativamente según el método de medición, lo que plantea dudas sobre su consistencia en diferentes contextos. Aunque el comportamiento averso a la pérdida sigue siendo un concepto relevante con poder predictivo en la toma de decisiones financieras, sus efectos no son tan sólidos ni estables como se ha asumido tradicionalmente. Además, las investigaciones cognitivas indican que, si bien las pérdidas aumentan los tiempos de respuesta y el esfuerzo cognitivo, no necesariamente mejoran la precisión en la toma de decisiones. En cambio, las pérdidas pueden introducir ineficiencias en el procesamiento cognitivo, ralentizando la toma de decisiones sin beneficios claros. La dificultad de la tarea modera aún más estos efectos, ya que las diferencias entre pérdidas y ganancias tienden a reducirse en entornos de decisión más complejos. Por otro lado, esta investigación resalta una desconexión entre la forma en que se estudian las pérdidas en entornos experimentales y cómo se perciben en la vida real. Mientras que la investigación sobre aversión a la pérdida se centra principalmente en resultados financieros, las personas conciben las pérdidas de manera más amplia, incluyendo aspectos de salud, relaciones sociales y emociones. Esta discrepancia plantea dudas sobre la generalización de los modelos existentes y sugiere la necesidad de replantear cómo se define y mide la aversión a la pérdida.

[cat] L'aversió a la pèrdua, la tendència que les pèrdues pesin més que els guanys equivalents a la presa de decisions, ha estat un pilar de l'economia del comportament i la ciència de la decisió. Aquesta tesi examina críticament la naturalesa, mesurament i conseqüències cognitives de l'aversió a la pèrdua, qüestionant-ne la suposada universalitat i estabilitat. A través d'un seguit d'estudis empírics, es demostra que l'aversió a la pèrdua és un fenomen dependent del context en comptes d'un biaix psicològic fix. Els resultats revelen que la magnitud de l'aversió a la pèrdua varia significativament segons el mètode de mesura, cosa que planteja dubtes sobre la seva consistència en diferents contextos. Tot i que el comportament avers la pèrdua continua sent un concepte rellevant amb poder predictiu en la presa de decisions financeres, els seus efectes no són tan sòlids ni estables com s'ha assumit tradicionalment. A més, les investigacions cognitives indiquen que si bé les pèrdues augmenten els temps de resposta i l'esforç cognitiu, no necessàriament milloren la precisió en la presa de decisions. En canvi, les pèrdues poden introduir ineficiències al processament cognitiu, alentint la presa de decisions sense beneficis clars. La dificultat de la tasca modera encara més aquests efectes, ja que les diferències entre pèrdues i guanys tendeixen a reduir-se en entorns de decisió més complexos. D'altra banda, aquesta investigació ressalta una desconnexió entre la manera com s'estudien les pèrdues en entorns experimentals i com es perceben a la vida real. Mentre que la investigació sobre aversió a la pèrdua se centra principalment en resultats financers, les persones conceben les pèrdues de manera més àmplia, incloent-hi aspectes de salut, relacions socials i emocions. Aquesta discrepància planteja dubtes sobre la generalització dels models existents i suggereix la necessitat de replantejar com es defineix i es mesura l'aversió a la pèrdua.