Recuperació ecològica en reserves marines: l'efecte de la topografia en l'evolució de la biomassa d'espècies nectobentòniques d'ecosistemes rocosos litorals

Abstract

[cat] Les àrees marines protegides (MPAs) son un instrument clau per la conservació i recuperació d’ecosistemes. Els seus efectes positius son nombrosos i estan demostrats: manteniment i recuperació de les poblacions marines, beneficis socials i econòmics, millora en la gestió pesquera i resiliència contra els efectes del canvi climàtic. Tot i albergar un 6,4% de totes les espècies marines conegudes, el Mar Mediterrani compta amb únicament un 8,3% de la seva superfície protegida per MPAs. A les Illes Balears, es compta amb 12 reserves en les que s’ha realitzat un pla de seguiment molt important i continuat en el temps. Per poder avaluar l’estat de conservació d’ecosistemes, és necessari comptar amb valors de referència amb els quals comparar. Aquests valors de referència han de considerar les variacions locals, i les MPAs son punts idonis per obtenir aquests valors de referència. Entre les variacions locals que hi pot haver a la morfologia del fons marí hi trobem la topografia, que a través de la pendent que aquesta presenta, determina el grau de connectivitat entre aigües superficials i profundes dins l’ecosistema litoral. En aquest estudi s’ha analitzat l’efecte d’aquesta pendent, conjuntament amb altres variables, sobre la recuperació de biomassa de les espècies nectobentòniques d’alt nivell tròfic. S’ha demostrat que la pendent a gran escala és un factor determinant perla recuperació de les espècies nectobentòniques estudiades, trobant que a pendents baixes no hi ha hagut diferències significatives al llarg dels anys en quant a biomassa, i a pendents altes si que hi ha hagut un increment significatiu. Per estudiar la variable pendent a gran escala en conjunt amb altres variables ambientals s’han aplicat diferents tècniques estadístiques d’exploració i avaluació de multicolinealitat entre variables, anàlisi de variància i models additius generalitzats, que ens han corroborat l’efecte positiu i significatiu de la pendent a gran escala en combinació amb altres variables. Els resultats obtinguts poden ser especialment interessants per realitzar un millor disseny de les àrees marines protegides, ajudar a la monitorització de descriptors de la “Directiva Marco sobre la Estrategia Marina” i per realitzar una millor gestió pesquera a través de MPAs ben dissenyades

[spa] Las áreas marinas protegidas (MPAs) son un instrumento clave para la conservación y recuperación de ecosistemas. Sus efectos positivos son numerosos y están demostrados: mantenimiento y recuperación de las poblaciones marinas, beneficios sociales y económicos, mejora en la gestión pesquera y resiliencia frente a los efectos del cambio climático. A pesar de albergar un 6,4% de todas las especies marinas conocidas, el Mar Mediterraneo cuenta con únicamente un 8,3% de su superficie protegida por MPAs. En las Islas Baleares se cuenta con 12 reservas, en las que se ha realizado un plan de seguimiento muy importante y continuado en el tiempo. Para poder evaluar el estado de conservación de los ecosistemas es necesario contar con valores de referencia con los cuales comparar. Estos valores de referencia tienen que considerar las variaciones locales, y las MPAs son puntos idóneos para poder obtener estos valores de referencia. Entre las variaciones locales que puede haber en la morfología del fondo marino encontramos la topografía, que a través de la pendiente que está presente, determina el grado de conectividad entre aguas superficiales y profundas dentro del ecosistema litoral. En este estudio se ha analizado el efecto de esta pendiente, juntamente con otras variables, sobre la recuperación de la biomasa de las especies nectobentónicas de alto nivel trófico. Se ha demostrado que la pendiente a gran escala es un factor determinante para la recuperación de las especies nectobentónicas estudiadas, encontrando que a pendientes bajas no ha habido diferencias significativas al largo de los años en cuanto a biomasa se refiere, y a pendientes altas sí que ha habido un incremento significativo. Para estudiar la variable pendiente a gran escala en conjunto con otras variables ambientales se ha aplicado diferentes técnicas estadísticas de exploración y evaluación de la multicolinealidad entre variables, análisis de la varianza y modelos aditivos generalizados, que nos han corroborado el efecto positivo y significativo de la pendiente a gran escala en combinación con otras variables. Los resultados obtenidos son especialmente interesantes para la realización de un mejor diseño de las áreas marinas protegidas, ayudar en la monitorización de descriptores de la Directiva Marco sobre la Estrategia Marina y para realizar una mejor gestión pesquera a través de MPAs bien diseñadas

[eng] Marine protected areas (MPAs) are a key instrument for the conservation and recovery of ecosystems. Their positive effects are numerous and well documented: maintenance and recovery of marine populations, social and economic benefits, improvement in fisheries management and resilience against the effects of climate change. Although it hosts 6,4% of all known marine species, the Mediterranean Sea has only 8,3% of its surface protected by MPAs. In the Balearic Islands there are 12 reserves, in which a very important and long-term monitoring plan has been carried out. To assess the conservation status of an ecosystem, it is necessary to have reference values to compare against. These reference values must consider local variations, and MPAs are ideal points for obtaining said reference values. Among the local variations that may occur in the morphology of the seabed, we find the topography which, through the slope it presents, determines the degree of connectivity between surface and deep waters within the littoral ecosystem. In this study, the effect of this slope has been analyzed, together with other variables, on the biomass recovery of high trophic level nektobenthic species. It has been shown that large-scale slope is a determining factor for the recovery of the studied nektobenthic species, finding that at low slopes there have been no significant differences over the years in term of biomass, while at steep slopes there has been a significant increase. To study the large-scale slope variable together with other environmental variables, different statistical techniques have been applied to explore and evaluate multicollinearity between variables, analysis of variance, and generalized additive models, which have corroborated the positive and significant effect of large-scale slope in combination with other variables. The results obtained may be especially interesting for carrying out better design of marine protected areas, assisting in the monitoring descriptors of the “Directiva Marco sobre la Estrategia Marina” and for improving fisheries management through well-designed MPAs