Las islas del Mediterráneo occidental a través las obras gráficas y literarias aportadas por los viajeros del siglo XIX

Abstract

[spa] La tesis doctoral Las Islas del Mediterráneo Occidental a través las obras gráficas y literarias aportadas por los viajeros del siglo XIX lleva a cabo un análisis de los viajes realizados a lo largo del siglo XIX en las islas del Mediterráneo Occidental. Concretamente las Islas Baleares, Pitiusas, Cerdeña, Córcega, Sicilia, Eolias y las del golfo de Nápoles (Capri e Ischia). Unas islas visitadas por diversas motivaciones que son analizadas en función de su formación y/o aspiraciones internas, además de considerar la evolución a lo largo del siglo. Unos cambios que se hacen extensivos a los condicionamientos del viaje, respecto a los medios de transporte marítimos como terrestres, sin olvidar los ámbitos de alojamiento que tienen su punto de partida en la fonda y la locanda, hasta la irrupción de los hoteles. Unas informaciones que han sido extraídas gracias a la lectura de libros de viaje u otros géneros derivados de publicaciones foráneas. Sin olvidar las aportaciones gráficas, ya bien en forma de dibujo, grabado o pinturas al óleo. Además del análisis de viajes y viajeros, una vez en la isla, las miradas se centran en el paisaje que reúne riquezas naturales y valores patrimoniales. Unos componentes que se consideran significativos para comprender el carácter orográfico y la formación geológica de estos territorios, y entre ellos macizos montañosos, costas rocosas, volcanes, grutas y valles que esconden especies endémicas insólitas a los ojos de los viajeros como olivos, palmeras y chumberas. Conforman el carácter del paisaje también las condiciones de adaptación a estos territorios que se reflejan en la conformación de las ciudades, en el trazado urbano, en los métodos de construcción y de cultivo, en las costumbres de sus habitantes. Con respecto a la intervención del hombre es parte esencial también el patrimonio arquitectónico heredado de las civilizaciones que las islas han sufrido a lo largo de los siglos cuyas muestras significativas son los vestigios arqueológicos que rememoran el esplendor de Magna Grecia, las reminiscencias islámicas y bizantinas y los monumentos de la época medieval. Todos aspectos imprescindibles para conocer la fisonomía de las islas, con su patrimonio histórico y cultural, y destacar similitudes y diferencias entre ellas. Así se traza un panorama de las distintas aproximaciones al paisaje y reflexiones desde la perspectiva de estos viajeros que, huyendo de las ciudades industrializadas europeas, formularon con su mirada una imagen del espacio insular. Por otra parte, en una época, como el siglo XIX, en que las tendencias culturales reivindican la evasión de lo cotidiano, afán de aventuras, nostalgia del pasado, búsqueda de motivos pintorescos y elementos inusuales, el principal atractivo de estos territorios es la insularidad en sí que les ha permitido mantener su característica de ámbitos encerrados donde la “civilización” no ha logrado penetrar y las costumbres han conservado unos rasgos propios. Así el espacio insular, sometido a un proceso de idealización, termina plasmándose en un escenario que reúne todo tipo de encanto. Lugar de paz y belleza, ámbito incontaminado en que encontrar la manera de vivir en armonía con la naturaleza, mundo ajeno más próximo a África o a Oriente que a Europa, refugio arcádico, espacio primigenio de libertad en que perseguir una dimensión más autentica lejos de los convencionalismos. Imágenes icónicas de las islas cuya construcción se lleva a cabo a lo largo del siglo, significativo como ningún otro por ofrecer vivencias emblemáticas y distintas maneras de entender estos ámbitos, no solamente como realidad geográfica, sino también como experiencia estética y psicológica.

[cat] La tesi doctoral Les Illes del Mediterrani Occidental a través de les obres gràfiques i literàries aportades pels viatgers del segle XIX duu a terme una anàlisi dels viatges fets al llarg del segle XIX a les illes del Mediterrani Occidental. Concretament les Illes Balears, Pitiüses, Sardenya, Còrsega, Sicília, Eòlies i les del golf de Nàpols (Capri e Ischia). Unes illes visitades per diverses motivacions que són analitzades en funció de la seva formació o aspiracions internes, a més de considerar l'evolució al llarg del segle. Uns canvis que es fan extensius als condicionaments del viatge, respecte als mitjans de transport marítims com terrestres, sense oblidar els àmbits d'allotjament que tenen el seu punt de partida a la fonda i la locanda, fins a la irrupció dels hotels. Unes informacions que han estat extretes gràcies a la lectura de llibres de viatge o altres gèneres derivats de publicacions foranes. Sense oblidar les aportacions gràfiques, bé en forma de dibuix, gravat o pintures a l’oli. A més de l'anàlisi de viatges i viatgers, un cop a l'illa, les mirades se centren en el paisatge que reuneix riqueses naturals i valors patrimonials. Uns components que es consideren significatius per comprendre el caràcter orogràfic i la formació geològica d'aquests territoris, i entre ells massissos muntanyosos, costes rocoses, volcans, grutes i valls que amaguen espècies endèmiques insòlites als ulls dels viatgers com oliveres, palmeres i figueres de moro. Conformen el caràcter del paisatge també les condicions d'adaptació a aquests territoris que es reflecteixen en la conformació de les ciutats, en el traçat urbà, en els mètodes de construcció i de cultiu, en els costums dels seus habitants. Pel que fa a la intervenció de l'home és part essencial també el patrimoni arquitectònic heretat de les civilitzacions que les illes han patit al llarg dels segles les mostres significatives dels quals són els vestigis arqueològics que rememoren l'esplendor de Magna Grècia, les reminiscències islàmiques i bizantines i els monuments de l’època medieval. Tots aspectes imprescindibles per conèixer la fisonomia de les illes, amb el seu patrimoni històric i cultural, i destacar similituds i diferències entre elles. Així es traça un panorama de les diferents aproximacions al paisatge i reflexions des de la perspectiva d'aquests viatgers que, fugint de les ciutats industrialitzades europees, van formular amb la seva mirada una imatge de l'espai insular. D'altra banda, en una època, com el segle XIX, en què les tendències culturals reivindiquen l'evasió del quotidià, afany d'aventures, nostàlgia del passat, recerca de motius pintorescos i elements inusuals, el principal atractiu d'aquests territoris és la insularitat en si que els ha permès mantenir la seva característica d'àmbits tancats on la "civilització" no ha aconseguit penetrar i els costums n’han conservat uns trets propis. Així l'espai insular, sotmès a un procés d'idealització, acaba plasmant en un escenari que reuneix tota mena d'encant. Lloc de pau i bellesa, àmbit incontaminat en què trobar la manera de viure en harmonia amb la natura, món aliè més proper a l'Àfrica o a Orient que a Europa, refugi arcàdic, espai primigeni de llibertat en què perseguir una dimensió més autèntica lluny dels convencionalismes. Imatges icòniques de les illes, la construcció de les quals es duu a terme al llarg del segle, significatiu com cap altre per oferir vivències emblemàtiques i diferents maneres d'entendre aquests àmbits, no solament com a realitat geogràfica, sinó també com a experiència estètica i psicològica.

[eng] The doctoral thesis The Islands of the Western Mediterranean through the Graphic and Literary Contributions of 19th Century Travellers analyses voyages made during the 19th century to the islands of the Western Mediterranean. Specifically, it examines the Balearic Islands, the Pityusic Islands, Sardinia, Corsica, Sicily, the Aeolian Islands, and the islands of the Gulf of Naples (Capri and Ischia). These islands were visited for various reasons, which are analysed taking into consideration their origins and evolution over the course of the century. This was a period characterised by a series of changes affecting not only the concept of travel but also the modes of maritime and land transport, without overlooking the structures of hospitality, from inns to the emergence of hotels. The information has been drawn from the reading of travel diaries or other literary genres derived from travel literature, without neglecting graphic contributions in the form of drawings, engravings, and paintings. Beyond the analysis of the journeys and the travellers, once they reached the islands, the focus shifts to the landscape and its immense natural and cultural riches. Certain components are considered significant for understanding the geomorphological features of these territories: the most prominent rocky coasts, mountain ranges, volcanoes, caves and valleys that conceal unusual species in the eyes of travellers, such as olive trees, palms, and prickly pears. The appearance of the landscape and the ways of adapting to these territories are evident in the layout of the cities, urban planning, construction and cultivation methods, and align with local traditions. The relatively modest human intervention, represents an essential element, as does the architectural heritage—relics of ancient civilisations that the islands experienced over the centuries. These include significant archaeological remains recalling the splendour of Magna Graecia, Islamic and Byzantine influences, and monuments from the medieval period. All these elements are essential for understanding the identity of these islands, their cultural heritage, and for identifying similarities and differences among them. Thus, a panorama emerges of the various approaches to the landscape, considering the different reflections of travellers who, fleeing the industrialised cities of Europe, sought and documented these insular areas. On the other hand, in a period like the 19th century, where cultural trends sought an escape from the everyday, a desire for adventure, nostalgia for the past, a search for picturesque and unusual elements, the principal attraction of these territories lay in their insularity itself, which enabled them to retain the characteristics of enclosed environments where “civilisation” was unable to penetrate, and traditions remained more authentic. Thus, insular space, subject to a process of idealisation, became concretised as a scenario that encompassed attractions of all kinds. A place of peace and beauty, an unspoiled space to live in harmony with nature, an alien world, close to Africa or the East for Europe—a pastoral refuge, a primordial realm of freedom in which to pursue a more authentic dimension, far from conventions. The iconic images of the islands created during the century were significant like no other, offering emblematic experiences and diverse ways of living these environments, not only as geographical realities but also as aesthetic and psychological experiences.