El papel de las giberelinas en la tolerancia a la congelación y el crecimiento de autoplolipoloides de Saxifraga Oppositifolia

Abstract

[eng] Polyploidy, defined as the possession of three or more complete sets of chromosomes in the cell genome, has been identified as an important evolutionary driver in higher plants, especially in extreme environments such as polar regions, characterised by low temperatures and dryness. In this context, Saxifraga oppositifolia is presented as the phanerogam that inhabits the coldest environments on record. In the northernmost latitudes where this species is found, individuals with different ploidy levels coexist, among which a differentiation of ecological niche seems to occur. This study evaluates the physiological response to prolonged exposure to freezing temperatures (< 0 °C) as a function of ploidy level, as well as the role of gibberellins in freezing tolerance and subsequent plant recovery. The results obtained have shown similar physiological parameters in the response to freezing between diploids and tetraploids, however, diploids seem to present greater damage at leaf level. In addition, gibberellins have been shown to be a clear growth stimulant in S. oppositifolia with potential implications in its recovery after stress.

[spa] La poliploidía, definida como la posesión de tres o más juegos completos de cromosomas en el genoma celular, ha sido identificada como un importante motor evolutivo en plantas superiores, especialmente en ambientes extremos como las regiones polares, caracterizadas por bajas temperaturas y sequedad. En este contexto, Saxifraga oppositifolia se presenta como la fanerógama que habita en los entornos más fríos registrados. En las latitudes más septentrionales donde se encuentra esta especie, coexisten individuos con distintos niveles de ploidía, entre los que parece producirse una diferenciación de nicho ecológico. Este estudio evalúa la respuesta fisiológica a la exposición prolongada de temperaturas de congelación (< 0 °C) en función del nivel de ploidía, así como el papel de las giberelinas en la tolerancia a la congelación y en la posterior recuperación de las plantas. Los resultados obtenidos han mostrado parámetros fisiológicos similares en la respuesta a la congelación entre diploides y tetraploides, sin embargo, los diploides parecen presentar mayores daños a nivel foliar. A parte las giberelinas se han mostrado como un claro estimulante del crecimiento en S. oppositifolia con potenciales implicaciones en su recuperación posterior al estrés

[eng] La poliploïdia, definida com la presència de tres o més jocs complets de cromosomes en el genoma cel·lular, ha estat identificada com un motor evolutiu important en les plantes superiors, especialment en ambients extrems com les regions polars, caracteritzades per temperatures baixes i sequedat. En aquest context, Saxifraga oppositifolia es presenta com la fanerògama que habita en els entorns més freds registrats. En les latituds més septentrionals on es troba aquesta espècie, coexisteixen individus amb diferents nivells de ploidia, entre els quals sembla produir-se una diferenciació de nínxol ecològic. Aquest estudi avalua la resposta fisiològica a l'exposició prolongada a temperatures de congelació (< 0 °C) en funció del nivell de ploidia, així com el paper de les giberel·lines en la tolerància a la congelació i en la recuperació posterior de les plantes. Els resultats obtinguts han mostrat paràmetres fisiològics similars en la resposta a la congelació entre diploides i tetraploides; tanmateix, els diploides semblen presentar més danys a nivell foliar. A més, les giberel·lines s’han mostrat com un clar estimulant del creixement en S. oppositifolia, amb possibles implicacions en la seva recuperació després de l’estrès