Efectividad de las órtesis de tobillo y pie en la mejora de la marcha en pacientes con Charcot-Marie-Tooth

Abstract

[spa] Introducción: La enfermedad de Charcot-Marie-Tooth (CMT) es el trastorno neurológico más prevalente, el cual afecta principalmente la musculatura, la propiocepción y la sensibilidad periférica. La principal consecuencia es la alteración de la marcha, cuyo tratamiento se basa en fisioterapia y dispositivos ortopédicos (DO). Objetivos: Determinar si el uso de los DO mejora los parámetros de la marcha en personas con CMT. Metodología: Se realizó una revisión bibliográfica en nueve bases de datos en el mes de abril de 2024. Incluyendo estudios de los últimos diez años, publicados en inglés y/o español, y que cumplieran los criterios de inclusión y exclusión establecidos. Resultados: Se obtuvieron un total de trece artículos mediante la búsqueda bibliográfica y una búsqueda dirigida. Los estudios investigaron los efectos de diversos tipos de DO, en una muestra de personas adultos y pediátricas, diagnosticadas con CMT. Discusión: La mejora en los parámetros de la marcha se observó principalmente en adultos, mientras que los resultados en población pediátrica fueron inconsistentes. La personalización y seguimiento de los DO son determinantes en la reducción de la tasa de abandono y mejora de los resultados. Conclusión: El uso de los DO puede mejorar ciertos parámetros de la marcha en adultos con CMT, con un tiempo de adaptación a las órtesis. En cuanto a la población pediátrica, se requiere más investigación para determinar los efectos que producen los DO. La personalización y seguimiento adecuado puede reducir la tasa de abandono actual.

[cat] Introducció: La malaltia de Charcot-Marie-Tooth (CMT) és el trastorn neurològic més prevalent, el qual afecta principalment la musculatura, la propiocepció i la sensibilitat perifèrica. La principal conseqüència és l'alteració de la marxa, el tractament de la qual es basa en fisioteràpia i dispositius ortopèdics (DO). Objectius: Determinar si l'ús dels DO millora els paràmetres de la marxa en persones amb CMT. Metodologia: Es va realitzar una revisió bibliogràfica en nou bases de dades el mes d'abril de 2024. Incloent estudis dels últims deu anys, publicats en anglès i/o espanyol, i que compleixin els criteris d'inclusió i exclusió establerts. Resultats: Es van obtenir un total de tretze articles mitjançant la cerca bibliogràfica i una cerca dirigida. Els estudis van investigar els efectes de diversos tipus de DO, en una mostra de persones adultes i pediàtriques, diagnosticades amb CMT. Discussió: La millora en els paràmetres de la marxa es va observar principalment en adults, mentre que els resultats en població pediàtrica van ser inconsistents. La personalització i seguiment dels DO són determinants en la reducció de la taxa d'abandó i millora dels resultats. Conclusió: L'ús dels DO pot millorar uns certs paràmetres de la marxa en adults amb CMT, amb un temps d'adaptació a les ortesis. Quant a la població pediàtrica, es requereix més recerca per a determinar els efectes que produeixen els DO. La personalització i seguiment adequat pot reduir la taxa d'abandó actual.

[eng] Introduction: Charcot-Marie-Tooth disease (CMT) is the most prevalent neurological disorder, which mainly affects musculature, proprioception and peripheral sensitivity. The main consequence is gait disturbance, the treatment of which is based on physiotherapy and orthopedic devices (DO). Objectives: To determine whether the use of ODs improves gait parameters in people with CMT. Methods: A literature review was carried out in nine databases in April 2024. Including studies from the last ten years, published in English and/or Spanish, and which met the established inclusion and exclusion criteria. Results: A total of thirteen articles were obtained through the literature search and one targeted search. The studies investigated the effects of various types of OD in a sample of adults and pediatric individuals diagnosed with CMT. Discussion: Improvement in gait parameters was mainly observed in adults, while results in the pediatric population were inconsistent. Personalisation and follow-up of ODs are determinant in reducing drop-out rate and improving outcomes. Conclusion: The use of ODs can improve certain gait parameters in adults with CMT, with a time of adaptation to the orthoses. In the pediatric population, more research is needed to determine the effects of ODs. Appropriate customisation and follow-up may reduce the current drop-out rate.