Influència dels tractaments antiretrovirals en els processos d’esteatosi hepàtica: enfocament molecular amb cèl·lules hepg2

Abstract

[cat] La malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica (MASLD) és un trastorn metabòlic amb una prevalença del 25% en la població general. L’acumulació i infiltració excessiva de lípids en el citoplasma dels hepatòcits, defineix el fenotip inicial d’esteatosi, progressant cap a l’estat d’esteatohepatits a conseqüència de l’activació dels mecanismes inflamatoris. La presència sostinguda dels processos inflamatoris i l’acumulació lipídica, avancen cap a etapes irreversibles de fibrosi i cirrosi. S’ha descrit que les persones que conviuen amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) presenten una elevada prevalença a desenvolupar la MASLD. Si bé se’n desconeixen els mecanismes susceptibles al desenvolupament, s’ha vist que el tractament amb antiretrovirals (TAR) pot estar relacionat amb la progressió de la malaltia. Aquest estudi s’ha centrat a avaluar l’efecte de dues TAR, la rilpivirina (RPV) i el tenofovir alafenamida fumarat (TAF), en els mecanismes moleculars implicats en el desenvolupament de la MASLD, en la línia cel·lular HepG2. Els resultats han demostrat que ambdós tractaments indueixen una reducció en l’acumulació de lípids intracel·lular, però a través de diferents mecanismes. La RPV es decanta per un metabolisme oxidatiu dels àcids grassos, mentre que el TAF està més relacionat amb l’exportació d’aquests a través de les VLDL

[spa] La enfermedad hepática esteatósica asociada a disfunción metabólica (MASLD) es un trastorno metabólico con una prevalencia del 25% en la población general. La acumulación e infiltración excesiva de lípidos en el citoplasma de los hepatocitos, define el fenotipo inicial de esteatosis, progresando hacia el estado de esteatohepatitis como consecuencia de la activación de los mecanismos inflamatorios. La presencia sostenida de los procesos inflamatorios y la acumulación lipídica avanzan hacia etapas irreversibles de fibrosis y cirrosis. Se ha descrito que las personas que conviven con el virus de la inmunodeficiencia humana (VIH) presentan una elevada prevalencia en desarrollar la MASLD. Si bien se desconocen sus mecanismos susceptibles al desarrollo, se ha visto que el tratamiento con antirretrovirales (TAR) puede estar relacionado con la progresión de la enfermedad. Este estudio se ha centrado en evaluar el efecto de dos TAR, la rilpivirina (RPV) y el tenofovir alafenamida fumarato (TAF), en los mecanismos moleculares implicados en el desarrollo de la MASLD, en la línea celular HepG2. Los resultados han demostrado que ambos tratamientos inducen una reducción en la acumulación de lípidos intracelular, pero a través de distintos mecanismos. La RPV se decanta por un metabolismo oxidativo de los ácidos grasos, mientras que el TAF está más relacionado con la exportación de éstos a través de las VLDL

[eng] Metabolic dysfunction-associated steatotic liver disease (MASLD) is a metabolic disorder with a prevalence of 25% in the general population. The excessive accumulation and infiltration of lipids in the cytoplasm of hepatocytes defines the initial steatosis phenotype, which can progress to steatohepatitis as a result of the activation of inflammatory mechanisms. The sustained presence of inflammation and lipid accumulation leads to irreversible stages such as fibrosis and cirrhosis. It has been reported that people living with human immunodeficiency virus (HIV) have a high prevalence of developing MASLD. Although the underlying mechanisms are not fully understood, antiretroviral therapy (ART) has been associated with disease progression. This study focused on evaluating the effect of two ART drugs, rilpivirine (RPV) and tenofovir alafenamide fumarate (TAF), on the molecular mechanisms involved in the development of MASLD, in the HepG2 cell line. The results have shown that both treatments induce a reduction in intracellular lipid accumulation, but through different mechanisms. The RPV is favored by an oxidative metabolism of fatty acids, while TAF is more related to the export of fatty acids through VLDL