La Serra de Tramuntana proporciona un marc natural ideal per a la realització de sortides didàctiques, ja que la seva arquitectura popular és testimoni d’una relació d’explotació i subsistència respectuosa amb el medi natural que s’ha perllongat durant segles sencers. Aquesta proposta es centra en la perspectiva arquitectònica utilitzada com a nexe d’unió per tractar totes les disciplines que integren les Ciències Socials, de mode que d’una banda reivindica les possibilitats didàctiques de la Història de l’Art dins l’actual currículum de Ciències Socials, i d’una altra banda proposa una visió multidisciplinària d’un coneixement que es planteja com una primera passa essencial per promoure una consciència basada en el respecte envers el medi natural. Geografia física, humana, història i història de l’art apareixen entrellaçades dins un marc on es planteja una visió problematitzada d’una arquitectura que ha quedat buida amb la desaparició dels seus usos tradicionals i ha sigut desplaçada pels avanços socials i tecnològics.