L'ensenyament de tecnologies i el patrimoni industrial: sinèrgies educatives

Abstract

Amb aquest treball s’ha pretès dur a terme una recerca al voltant de les possibilitats que ofereix l’ús del nostre llegat històric industrial com a recurs educatiu de les assignatures de caire tecnològic de Secundària, Batxillerat i FP. Recíprocament s’ha pretès comprovar la idoneïtat de les assignatures tecnològiques com a plataforma d’apropament dels alumnes mallorquins al patrimoni industrial de la nostra illa, tan original i desconegut alhora per a la població. La hipòtesi de partida que hem adoptat sosté que l’estudi del patrimoni industrial des dels continguts propis de l’àrea de tecnologies no representa un malbaratament de temps ni un allunyament excessiu dels objectius curriculars específics. Ben al contrari, la nostra hipòtesi apuntava al patrimoni industrial com a recurs útil de transposició didàctica, de potenciació de la motivació i de desenvolupament de competències molt relacionades amb la pròpia assignatura tecnològica. La feina desenvolupada s’ha basat en una primera fase de diagnòstic on hem pretès esbrinar la realitat pel que fa a la utilització d’aquest recurs dins les aules. La recerca prèvia ha permès de copsar com el sistema educatiu espanyol, tot i semblar que evoluciona envers la potenciació de continguts transversals, no aconsegueix sortir-se’n pel que fa a l’aplicació real d’aquest model. A partir d’aquest diagnòstic s’ha pretès analitzar fins a quin punt l’aplicació del criteri inicial pot confirmar-se com a vàlid a partir d’experiències viscudes a les aules pel propi autor com alumne en pràctiques o de treballs de recerca al voltant del tema que ens ocupa. L’anàlisi s’ha vertebrat en una proposta/exemple, estructurada al voltant del currículum balear de tecnologies de 2n d’ESO de l’anterior llei Orgànica d’Educació tot i que es podria haver fet sobre els continguts de qualsevol desenvolupament curricular relacionat amb l’estudi de les tecnologies que tingués com a destinataris alumnes mallorquins. La relació entre temes tecnològics moderns i antics s’ha fet tan palesa durant la recerca, que lluny de considerar el patrimoni industrial com a un agent contaminant dels continguts genuïns de les assignatures tecnològiques, s’ha pogut concloure que aquest és un recurs didàctic que hi té molt a veure i molt a aportar. De fet, amb el treball que es presenta s’ha pogut constatar que la inclusió de l’estudi del patrimoni històric local en la programació d’aquestes assignatures pot aportar avantatges substantius per al desenvolupament competencial de l’alumne, més enllà de la seva concepció com a recurs didàctic vinculat a l’àrea de les ciències socials.