Noves tecnologies per a l’estudi dels processos en geomorfologia: Càlcul de l’erosió del sòl amb dades LiDAR

Abstract

Els models paramètrics, formulats en base a la repetició d’experiments de camp , han estat el mètode més utilitzat per estudiar l’erosió des de la dècada dels anys 1970. Actualment, les noves tecnologies topogràfiques ens ofereixen grans possibil itats en matèria de mostreig, emmagatzemat ge i tractament de dades, que ha permès augmentar la capacitat de processament, tant pel que fa al volum com a la precisió d’aquestes. Els models digitals que es poden derivar són molt fidels a la realitat. Per aqu esta raó es proposa fer servir aquestes tecnologies per estudiar l’erosió dels sòls , com a alternativa als mètodes clàssics. La metodologia emprada , basada en dades LiDAR, s’ha aplicat en dues parcel·les agrícoles a l’illa de Mallorca – a la Vall d’en Mar c (Pollença) i a la Vall de Sóller – . Cada píxel dels MDEs generats (amb una resolució de 0,0625 m2) s’ha analitzat com un prisma, en dues dates diferents (2005 i 2014). La diferència d’altura dels prismes entre els dos moments analitzats marca l’evolució diacrònica del volum de sediment emmagatzemat per píxel. La taxa d’erosió obtinguda per a cadascuna de les parcel·les agrícoles – Vall d’en Marc 11,78 ± 0, 1 1 T ha - 1 any - 1 i a la vall de Sóller 91,26 ± 0, 37 T ha - 1 any - 1 – mostra que la metodologia proposada dó na uns resultat s força diferent s al s obtingut s amb la RUSLE ( Revised Universal Soil Loss Equation ) , amb més precisió i que permet estimar l’evolució de l’erosió dels vessants sense limitacions d’escala ni de resolució espacial, alhora que facilita l’estud i i monitorització de les parcel·les amb un mètode més senzill, àgil, precís i fiable, que no depèn de paràmetres poc objectius.