El senderisme com un factor de (re)valorització del patrimoni col·lectiu: La ruta del Puig d'en Galileu

Abstract

El present estudi pretén demostrar que el senderisme actua com un factor de (re) valorització del patrimoni col·lectiu. L'objectiu teòric és demostrar la relació del senderisme i el patrimoni, a través d'una recerca bibliogràfica sobre el senderisme, el patrimoni i la valorització del patrimoni. L'objectiu pràctic és analitzar les atraccions i motivacions dels senderistes respecte d'una ruta en concret, valorant els diferents tipus de patrimoni que hi ha en aquesta, realitzant enquestes, amb l'objectiu de conèixer les opinions dels senderistes de l'itinerari seleccionat. Referent a l'objectiu teòric, s'ha demostrat que el patrimoni actua com a recurs del senderisme, a través dels camins tradicionals. Aquestes infraestructures estan subjecte de la valorització social dels seus visitants. Passant a l'estudi pràctic, segons els senderistes, La ruta té una bona senyalització, destaca per les atraccions naturals. La motivació principal és el contacte amb la natura, i la valoració del patrimoni és molt positiva i destaca per la qualitat paisatgística. A més, els senderistes incideixen en la importància de la rehabilitació iconservació del patrimoni col·lectiu, el qual és identitari de la cultura de la societat autòctona i pertany a la memòria col·lectiva.