El surf com a forma de regeneració d’un paisatge cultural mariner, a través de la microtoponímia i els mapes mentals. El cas de Son Serra de Marina

Abstract

En referència al lligam d’ítems del títol del Treball final de Grau, toponímia i paisatge cultural van de la ma per explicar com un esport com el surf ha suposat entre els seus actius, una renovació i continuació cultural a un espai costaner caigut en l’oblit des del punt de vista identitari mariner. El propi nom de Son Serra de Marina, evoca la significació de la marina com a terra en continuació a la mar des d’una història llarga i rica, però la concepció de la mar ha derivat en processos d’oblit i de record, de mort o de vida. Varis dominis mariners han concebut des d’una apropiació cultural com els Fenicis i les seves construccions honorífiques al seu poble arran de mar. Però aquest treball s’ambienta en la darrera successió cultural des d’uns pescaires de cada vegada en edats més senils i sense regeneració de l’aprofitament productiu, han acomodat l’espai per una reinterpretació de la influència de la mar sobre una costa amb altres aptituds recreatives, el surf. Símbols culturals traduïts en cognitius, son els que incideixen en l’experiència transmesa en la creació i divulgació de noms de lloc, que identifiquen indrets amb característiques concebudes com a òptimes per a cada pràctica i altres com a no aptes o perilloses. Els topònims així signifiquen i identifiquen, el conjunt dels quals codifiquen l’espai en una xarxa de nodes de la percepció, és a dir, els mapes mentals que sublimen els paisatges culturals de la pesca i del surf. L’estudi, amb la finalitat de comprendre la regeneració del paisatge cultural, s’ha construït a base de treball de camp en l’observació de la mar a cada tram de tan diversa tipologia costanera i formes, i en l’abordament de la percepció d’aquesta entre la comunitat pescaire i surfista. D’aquesta manera s’ha experimentat l’aplicació sobre el “camp”, dels sondejos o entrevistes obertes al club de pescaires i als personatges amb major transcendència del món del surf, sobre l’origen, la causa i la finalitat de l’establiment toponímic puntual i general, així com dels factors incidents de l’entorn natural (terrestre i marí), i culturals (“know how”). Els resultats, de l’abordament dels símbols i la percepció espacial, el recull toponímic simbiòtic entre terra i mar (etimològic i etiològic), i la culminació amb el mapa dels diferents noms de lloc i entre cultures, demostraran les semblances culturals i els matisos sobre les perspectives dels tipus de costa i l’apertura a la mar, en l’establiment de pesqueres i llocs de surf. Així es diferenciarà un paisatge cultural d’un altre, però en vincularà la transmissió del coneixement entre pioners i regeneradors del paisatge cultural de marina. El rerefons de la hipòtesi de regeneració toponímica, cultural i paisatgística, és la de que els noms dels llocs de surf commemoren en múltiples ocasions a edificacions etnològiques d’antics usos fúnebres i bèl·lics entre civilitzacions històriques, ara com a enfilacions per identificar el patrimoni de les rompents de surf. Aquest fet corrobora que la renovació toponímica en aquest cas no és sinònim d’oblit del passat sinó que suposa una nova forma de divulgar i immortalitzar el coneixement de la etimologia etnològica des de la nova etiologia de l’experiència del ballar sobre les ones. D’aquesta forma es culmina l’estudi en una diferent manera de divulgar el topònim en un sentit glocal, que romp el paradigma del concepte paisatge des de l’estaticisme, és a dir, que transmet amb els mass media una microtoponimia local de llocs de surf, cap a la globalitat de l’esfera terrestre.