[cat] - Introducció Les investigacions d’aquesta tesi s’emmarquen en la feina del grup Evolució i Cognició Humana (EvoCog), centrat en l’estudi dels trets específics dels éssers humans des d’un enfocament evolutiu-cognitiu. La capacitat moral i l’apreciació estètica són dos dels principals trets funcionals exclusius de l’espècie humana, i degut a que no deixen indicis fòssils directes, suposen un repte per a l’estudi de la cognició humana i la seva evolució. Per això el grup EvoCog centra els seus esforços en algunes de les incògnites d’aquests dos trets a través del projecte “La naturalesa moral i estètica humana. Caracterització sistemàtica dels trets derivats humans de moral i estètica” (FFI2010-20759). El projecte, en el qual s’emmarca aquest treball doctoral, es planteja aprofundir en la naturalesa dels valors de moral i estètica, així com estudiar els seus possibles trets evolutius comuns. - Contingut de la investigació Els treballs del doctorant han esdevingut en l’elaboració de diversos articles, la majoria ja publicats, que segueixen la línia esmentada. Com aproximació a l’estudi de la cognició moral a través del plantejament de dilemes morals (1–3), es va estudiar un grup de dones cristianes i es varen comparar les seves respostes comportamentals i cerebrals amb les d’un grup de dones atees (4). Quant a la neuroestètica, la revisió de Nadal et al. (5) fa una síntesi dels resultats previs en aquest camp com a marc de reflexió teòrica per aquest treball doctoral. Com a continuació de l’article de Cela-Conde et al. (6), que estudia mitjançant Magnetoencefalografia (MEG) l’activació cerebral diferencial de la resposta estètica “bell” respecte de “no bell”, es varen dur a terme dues línies d’investigació: una d’elles comportà noves anàlisi (7); mentres que l’altra replicà el mateix mètode d’anàlisi però amb l’objectiu d’explorar el contrast invers, “no bell” contra “bell” (8), i ens donà pistes que suggereixen que la resposta estètica és relativa. Per això dissenyàrem un experiment de priming (9) que tracta d’incrementar el nostre coneixement sobre l’efecte dels processos afectius i la seva influència sobre l’apreciació estètica. Això no obstant, una altra variable que sembla influir en la relativitat de l’experiència estètica és el nivell d’abstracció dels estímuls. La literatura ha descrit la tendència que tenen els participants sense formació artística per considerar bells els quadres figuratius i no bells els quadres abstractes (10–15). Tot i així, no s’ha explorat a fons aquesta tendència, i expecialment no s’ha analitzat la interacció entre el tipus d’estímul (abstracte/figuratiu) i la resposta (bell/no bell). Què succeeix quan hom considera bell un quadre abstracte, i no bell a un quadre figuratiu o una fotografia? L’article de Flexas et al. (16) és una primera aproximació a la resposta d’aquesta pregunta, i els resultats de Cattaneo et al. (17) suposen anàlisis addicionals sobre aquesta qüestió. Finalment, l’article de Cela-Conde et al. (18) suggereix que existeix una xarxa d’apreciació estètica primerenca i una xarxa d’apreciació estètica tardana, aquesta darrera estretament relacionada amb la xarxa cerebral per defecte (Default Mode Network) (19). - Conclusió Els nostres resultats, presos en conjunt i en consonància amb la majoria d’estudis actuals de neuroestètica, suggereixen que la capacitat d’apreciació estètica es serveix d’un conjunt de processos i components cognitius i neuronals, cada un dels quals sembla imprescindible però no suficient per configurar el tret de l’apreciació estética, i que pot ser compartit per altres xarxes cerebrals i trets funcionals. En definitiva, el conjunt de treballs presentats ha contribuït significativament a desvetllar possibles components cognitius i neurals del tret d’apreciació estètica i la potencial sinèrgia entre ells. A més, els resultats permeten apuntar possibles mecanismes comuns entre els trets derivats de moral i estètica.[spa] - Introducción Las investigaciones de esta tesis se enmarcan en el trabajo del grupo de investigación Evolución y Cognición Humana (EvoCog), centrado en el estudio de los rasgos específicamente humanos desde un enfoque evolutivo-cognitivo. La capacidad moral y la apreciación estética son dos de los principales rasgos funcionales exclusivos de la especie humana, y debido a que no dejan indicios fósiles directos, suponen un reto para el estudio de la cognición humana y su evolución, por lo que el grupo EvoCog centra sus esfuerzos en algunas de las incógnitas de estos dos rasgos a través del proyecto “La naturaleza moral y estética humana. Caracterización sistemática de los rasgos derivados humanos de moral y estética” (FFI2010-20759). Dicho proyecto, en el que se enmarca este trabajo doctoral, se plantea profundizar en la naturaleza de los valores de moral y estética, así como estudiar sus posibles rasgos evolutivos comunes. - Contenido de la investigación Los trabajos del doctorando han devenido en la elaboración de varios artículos, la mayoría ya publicados, que siguen la línea arriba expuesta. Como aproximación al estudio de la cognición moral a través del planteamiento de dilemas morales (1–3), se estudió un grupo de mujeres cristianas y se compararon sus respuestas comportamentales y cerebrales con las de un grupo de mujeres ateas (4). En cuanto a la neuroestética, la revisión de Nadal et al. (5) hace una síntesis de los resultados previos en este campo, sirviendo de marco de reflexión teórica para este trabajo doctoral. Como continuación del artículo de Cela-Conde et al. (6), que estudia mediante Magnetoencefalografía (MEG) la activación cerebral diferencial de la respuesta estética “bello” respecto de “no bello”, se llevaron a cabo dos líneas de investigación: una de ellas comportó nuevos análisis (7), mientras que la otra replicó el mismo método de análisis pero con el objetivo de explorar el contraste inverso, “no bello” versus “bello” (8), proporcionando pistas que sugieren que la respuesta estética es relativa. Por eso diseñamos un experimento de priming (9) que trata de incrementar nuestro conocimiento del efecto de los procesos afectivos y su influencia sobre la apreciación estética. Otra variable que parece influir en la relatividad de la experiencia estética es el nivel de abstracción de los estímulos. La literatura ha descrito la tendencia que tienen los participantes sin formación artística por considerar bellos los cuadros figurativos y no bellos los cuadros abstractos (10–15). Sin embargo, no se ha explorado a fondo esta tendencia, y especialmente no se ha analizado la interacción entre el tipo de estímulo (abstracto/figurativo) y la respuesta (bello/no bello). ¿Qué sucede cuando se considera bello un cuadro abstracto, y no bello un cuadro figurativo o una fotografía? El artículo de Flexas et al. (16) es una primera aproximación a la respuesta a esa pregunta, y los resultados de Cattaneo et al. (17) suponen análisis adicionales sobre esta cuestión. Finalmente, el artículo de Cela-Conde et al. (18) sugiere que existe una una red de apreciación estética temprana y una red de apreciación estética tardía, esta última estrechamente relacionada con la red cerebral por defecto (Default Mode Network) (19). - Conclusión Nuestros resultados, tomados en conjunto y en consonancia con la mayoría de estudios actuales de neuroestética, sugieren que la capacidad de apreciación estética se sirve de un conjunto de procesos y componentes cognitivos y neuronales, cada uno de los cuales parece imprescindible pero no suficiente para dar cuenta del rasgo de apreciación estética, y que puede ser compartido por otras redes cerebrales y rasgos funcionales. En definitiva, el conjunto de los trabajos presentados ha contribuido significativamente a desvelar posibles componentes cognitivos y neurales del rasgo de la estética y la potencial sinergia entre ellos; y además permite apuntar posibles mecanismos comunes entre los rasgos de moral y estética.[eng] - Introduction The research of this thesis is part of the work of the research group 'Human Evolution and Cognition' (EVOCOG), focused on the study of human-specific traits from a cognitive-developmental approach. Moral capacity and aesthetic appreciation are two major functional traits that are unique to the human species, but they didn't left direct fossil evidence. Thus, their study is a challenge, and EVOCOG group focuses its efforts on some of the questions about these two traits through the project "The moral and aesthetic nature of humans. Systematic characterization of derived human traits of moral and aesthetics" (FFI2010-20759). This project, which is the base of this doctoral work, explore the nature of moral and aesthetic values, and their possible common evolutionary features. - Research content The work of the candidate have become the ellaboration of several papers, most already published, which follow the line stated above. As an aproximation to the study of moral cognition through the moral dilemmas approach (1-3), we studied a group of Christian women and compared their behavioral and brain responses with those of a group of atheist women (4). About neuroaesthetics, the review of Nadal, Flexas et al. (5) is a summary of previous results from researches in this field and serves as theoretical framework for this doctoral work. Following the paper of Cela-Conde et al. (6), which studied, by means of magnetoencephalography (MEG), the differential brain activity between the aesthetic responses "beautiful" and "not beautiful", we carried out two lines of research: one of them with new analysis (7) and the other replicating the same method of analysis but with the aim of exploring the reverse contrast, "not beautiful" versus "beautiful" (8). This revealed some indications that aesthetic response is relative. Thus, we designed an experiment with affective priming (9) to increase our knowledge about the effect of affective processes and their influence on aesthetic appreciation. Another variable that appears to influence the relativity of aesthetic experience is the level of abstraction of stimuli. The literature describes the trend that participants without artistic training consider beautiful the representational paintings and not beautiful the abstract paintings (10-15). However, it is not fully explored this trend. In fact, the interaction between type of stimulus (abstract / figurative) and response (beautiful / not beautiful) has not been analyzed to date. What happens when an abstract painting is considered beautiful? The paper by Flexas et al. (16) is a first approximation to answer that question, and the results of Cattaneo et al. (17) represent additional analysis on this issue. Finally, the article by Cela-Conde et al. (18) suggests that there is an initial aesthetic appreciation network and a delayed aesthetic appreciation network, the latter closely related to the Default Mode Network (19). - Conclusion Our results, taken together and in line with most current neuroaesthetics studies, suggest that the capacity for aesthetic appreciation uses a bunch of cognitive and neural processes and components, each of which seems essential but not sufficient to account of aesthetic appreciation trait, and can be shared by other brain networks and functional traits. In short, all of the papers of this work contribute significantly to uncover potential cognitive and neural components of the aesthetic appreciation and suggest synergy between them. Moreover, this work brings some potential common mechanisms between moral and aesthetic features.