Determinació de l’activitat antioxidant de composts anàlegs a la 3-hidroxipiridina

Abstract

[cat]Els radicals lliures (RL) són totes aquelles espècies químiques, carregades o no, que en la seva estructura atòmica presenten un electró desaparellat, donant-li una gran inestabilitat. El fet de posseir una estructura radicalària fa que siguin molt reactius i que actuïn prop del lloc on són formats. La majoria dels RL que es produeixen al nostre sistema biològic son els radicals lliure d’oxigen, entre els quals podem destacar: ·O2 - (radical anió superòxid), ·OH (radical hidroxil), ROO· (radical peròxid) i la presència de H2O2 (peròxid d’hidrogen). Però també tenen importància els radicals lliures de nitrogen, entre els quals es pot destacar: NO· (radical òxid de nitrogen), NO2 · (radical diòxid de nitrogen), ONOO(peroxinitrit), i ClO(anió hipoclorit) entre d’altres [Kuyvenhoven, 1999]. Tot i la importància dels RL en certes reaccions biològiques, un excés d’aquests provoca un desequilibri no compensat pels antioxidants presents en el cos, i com a conseqüència, l’aparició de d’anys cel·lulars que tenen una repercussió molt important sobre l’activitat funcional biològica; La Diabetis Mellitus (DM) es tracte d’un desordre metabòlic que provoca un augment dels nivells de glucosa en sang (hiperglucèmia). Diversos estudis suggereixen que la hiperglucèmia augmenta la producció de radicals lliures d’oxigen a l’organisme que poden accelerar les conseqüències patològiques associades a la DM. Per aquest motiu, la inhibició de la producció de radicals lliures o la seva eliminació adquireix una gran importància en el tractament de la DM. En aquest treball, s’ha determinat la capacitat antioxidant de compostos anàlegs a la 3-hidroxipiridina com són la piridoxina (PN), la piridoxamina (PM), el 5’-fosfat de piridoxal (PLP), la 3-hidroxi-2- metilpiridina(3H2MP) i la 2-cloro-3-hidroxipiridina(2Cl3HP). La elecció d’aquests compostos es deu a que es va demostrar la importància de la PM com a compost antioxidant a individus diabètics a causa de la seva gran capacitat de captar radicals lliures presents en l’organisme [Voziyan, 2005]. La gran varietat de RL en l’organisme dóna lloc a l’aparició d’un nombre elevat de diferents mètodes experimentals per a determinar la capacitat antioxidant de certs composts [Alam, 2013]. En aquest treball, s’ha determinat l’activitat l’antioxidant dels composts indicats al paràgraf anterior en front dels radicals DPPH, ·OH i ·O2 - , essent aquests dos últims produïts en l’organisme. Els resultats obtinguts confirmen que tant la piridoxamina com el 5’-fosfat de piridoxal són els compostos amb major capacitat antioxidant dels estudiats en aquest treball. La capacitat antioxidant d’aquest compostos en front del radical DPPH es deu a la gran tendència que tenen d’alliberar el protó del grup fenol present en 3; mentre que en front del radical ·O2 - , la PM presenta la major capacitat antioxidant que es pot deure a la seva capacitat de formar complexes.