El fet de ser una persona gran, és un factor discriminador en relació al dret d’autonomia en l’entorn hospitalari espanyol?

Abstract

[cat] població cada vegada més envellida. L'augment de malalties cròniques entre les persones grans, demana una major atenció sanitària i això provoca dilemes ètics. L'exercici del dret d'autonomia per part de les persones grans i la discriminació per edat en l'entorn hospitalari, són els temes d'estudi d'aquest treball. Es va establir una estratègia de cerca bibliogràfica amb paraules clau a diferents bases de dades de caràcter internacional i espanyol per recopilar bibliografia sobre el tema d'investigació. En els resultats, cal destacar, què la paraula clau: ageism (discriminació per edat) és la que va generar més resultats de literatura en anglès; a Espanya, no es van trobar articles. Es van establir tres objectius: percepcions de les persones grans respecte als seus drets com a pacients, l'avaluació de la capacitat decisòria i la discriminació per edat. En la discussió s'exposa que, una gran part de persones grans, tenen desconeixement dels seus drets. Els metges, fan l'avaluació de la capacitat de la persona quan li sorgeixen dubtes i aquestes avaluacions, basades en el seu judici clínic, poden estar esbiaixades per actituds personals. Les actituds infermeres cap a les persones grans, en molts casos, vulneren el seu dret d'autonomia. Les conclusions són que actualment, no es respecta el dret d'autonomia de les persones grans hospitalitzades i l'edat és un factor discriminatori. És necessària, una major formació ètica dirigida a estudiants i a infermeres en actiu, per fer front a aquestes actituds.