La evolución de las dificultades de lectura en los niños y niñas con Transtorno Específico del Lenguaje

Abstract

[spa] Introducción: Los niños y niñas con trastorno específico del lenguaje (TEL) tienen dificultades en la comprensión y/o expresión del lenguaje oral y presentan déficits en todos sus subcomponentes sin mostrar ninguna otra afectación cognitiva, auditiva, neurológica o social. Estas dificultades en el lenguaje oral tienen muchas posibilidades de manifestarse también a nivel escrito. Contenido de la investigación: Se presenta una investigación longitudinal con niños y niñas con TEL desde los seis años hasta los doce, abarcando así toda la etapa de escolarización primaria. Todos los participantes eran bilingües de castellano y catalán. Por un lado, se pretende estudiar qué habilidades lingüísticas relacionadas con la lectura (memoria de trabajo fonológica, conciencia fonológica y acceso a las representaciones fonológicas) se muestran afectadas a lo largo de toda la etapa de primaria en los niños y niñas con TEL. Por otro lado, se analiza la evolución de las dificultades en la adquisición de la lectura a lo largo de esta etapa. Por último, tratamos de ver qué habilidades lingüísticas tempranas parecen estar más relacionadas con las posteriores dificultades en el desarrollo de la lectura. Conclusión: Los niños y niñas con TEL de nuestro estudio presentaban dificultades en la mayor parte de las habilidades de procesamiento lingüístico necesarias para el desarrollo de la lectura. Específicamente, nuestros participantes han mostrado dificultades en tareas de conciencia fonológica, en tareas de repetición de frases y pseudopalabras, en rapidez de denominación y en tareas de fluidez verbal. Por lo que respecta al desarrollo de la lectura, los niños y niñas con TEL obtuvieron peores resultados que sus iguales en edad (grupo control) en todos los momentos de medida del estudio. Estas dificultades se manifestaban de manera más evidente a edades más tempranas, afectando tanto al dominio de la decodificación como al dominio de la comprensión. En cambio, a edades más avanzadas, las dificultades lectoras se restringían al dominio de la comprensión. Nuestros resultados ponen de manifiesto la relación entre la habilidad semántica y de comprensión oral temprana, y la comprensión lectora en edades posteriores. Nuestros hallazgos apoyan, por tanto, las predicciones del modelo Simple View of Reading, según el cual, una vez llevado a cabo el estadio de decodificación, la fase de comprensión lectora comparte los mismos mecanismos que su homóloga en la modalidad oral. Asimismo, los resultados obtenidos sientan las bases para futuras investigaciones dirigidas a comparar las habilidades lingüísticas tempranas y de lectura entre alumnos con TEL monolingües y bilingües con el objetivo de diseñar estrategias que faciliten la enseñanza de ésta en una u otra lengua.

[cat] Introducció: Els infants amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) tenen dificultats en la comprensió i/o expressió del llenguatge oral i presenten afectació en tots els subcomponents del llenguatge sense presentar cap altra afectació cognitiva, auditiva, neurològica o social. Aquestes dificultats orals tenen moltes possibilitats de presentar-se també a nivell escrit. Contingut de la investigació: Es presenta una investigació longitudinal amb nens i nenes amb TEL des dels sis anys fins els dotze, cobrint així tota l’etapa de l'escolarització primària. Tots els infants eren bilingües de castellà i català. Per una banda, es vol estudiar quines habilitats lingüístiques relacionades amb la lectura (memòria de treball fonològica, consciència fonològica i accés a les representacions fonològiques) estan afectades al llarg de tota l’etapa de primària en els infants amb TEL. Per altra banda, s’analitza l’evolució de les dificultats en l’adquisició de la lectura al llarg de tota aquesta etapa. Per últim, tractem de veure quines habilitats lingüístiques primerenques semblen estar més relacionades amb les posteriors dificultats en el desenvolupament de la lectura. Conclusió: Els nens i nenes amb TEL del nostre estudi han presentat dificultats en la major part de les habilitats de processament lingüístic necessàries per al desenvolupament de la lectura. Concretament, els nostres participants han mostrat dificultats en tasques de consciència fonològica, en tasques de repetició de frases i pseudoparaules, en rapidesa de denominació i en tasques de fluïdesa verbal. Pel que fa referència al desenvolupament de la lectura, els nens i nenes amb TEL han obtingut pitjors resultats que els seus iguals d'edat (grup control) en tots els punts de mesura del nostre estudi. Aquestes dificultats s’han manifestat de manera més evident quant més petits són els participants, afectant tant al domini de la decodificació com al domini de la comprensió. No obstant, en edats més avançades, les dificultats lectores es restringeixen només al domini de la comprensió. Els resultats posen de manifest la relació entre l’habilitat semàntica i de comprensió oral primerenca i la comprensió lectora en edats posteriors. Els nostres resultats, per tant, recolzen les prediccions del model de la Simple View of Reading, segons el qual, una vegada s’ha superat l’etapa de decodificació, l’etapa de la comprensió lectora comparteix els mateix mecanismes que la comprensió oral. A més, els resultats obtinguts en aquest treball marquen les bases per a futures línies d’investigació dirigides a comparar les habilitats lingüístiques primerenques i de la lectura entre infants amb TEL monolingües i bilingües, amb l’objectiu de dissenyar estratègies que facilitin l’ensenyament d’aquesta en una o una altra llengua.

[eng] Introduction: Children with specific language impairment (SLI) have oral language comprehension and/or expression difficulties and present deficits in all subcomponents without showing any other cognitive, auditory, neurological or social involvement. These oral difficulties are also very likely to manifest at written language. Content of the research: We present a longitudinal research with children with SLI from age six to twelve, covering the entire primary schooling. All participants were Spanish-Catalan bilinguals. On the one hand, we aim to study which language skills related to reading (phonological working memory, phonological awareness and access to phonological representations) are affected throughout primary school in children with SLI. Moreover, we analyze the evolution of the difficulties in reading acquisition along this phase. Finally, we try to establish which early language skills appear to be more related to subsequent difficulties in reading development. Conclusion: In our study, children with SLI presented deficits in most of the language processing skills necessary for reading development. Our participants showed difficulties in phonological awareness, rapid naming and verbal fluency tasks, as well as in sentence and nonword repetition tests. With regards to reading acquisition, children with SLI obtained poorer results than their age peers (control group) at all measurement time-points. These difficulties were most evident at a younger age, when they affected both the decoding and comprehension domains. At later stages, nevertheless, reading difficulties were restricted to the comprehension domain. Our results point out the relationship between early oral semantic and comprehension abilities and later reading comprehension skills. These findings support the Simple View of Reading model, according to which, once the decoding phase has finished, written comprehension shares the same mechanisms that underlie oral comprehension. Furthermore, our results set the basis for future research aimed to compare early linguistic abilities and reading acquisition of monolingual and bilingual children with SLI in order to design strategies aimed to facilitate literacy teaching in one language or the other.