[cat] La Paràlisis Cerebral infantil (PCI) definida con un grup de trastorns del desenvolupament, del
moviment i la postura que s'atribueixen a lesions cerebrals no progressives que van ocórrer en el
desenvolupament cerebral del fetus o del lactant. És la principal causa de discapacitat en la població
infantil, amb una incidència estimada de 1.5-3.0 per a cada 1000 naixements vius. El 80% dels
individus afectats tenen un tipus de PCI espàstica. Es calcula que la prevalença, a nivell espanyol, de
persones afectades per Paràlisis Cerebral amb espasticitat és de un 70-80.000 sobre un total de
300.000 persones afectades per espasticitat de diferent causa. La hidroteràpia forma part del grup
d’intervencions fisioterapèutiques útils per al tractament de l’espasticitat. Es per això que es planteja
evidenciar l’efectivitat de la hidroteràpia per al tractament de l’espasticitat en PCI.
La recerca bibliogràfica s’ha dut a terme entre els mesos de març i abril del 2014. Les paraules clau
utilitzades són: Paràlisis cerebral, espasticitat, hidroteràpia i teràpia aquàtica. Les bases de dades
consultades han estat Ebsco, IBECS, Medline, PubMed, Cinahl, EnFisPro, SciElo, Cochrane Plus,
PEDro. Després d’un procés d’inclusió-exclusió s’han acceptat 17 articles, dels quals, 6 han estat
analitzats. Els criteris d’inclusió per a l’anàlisi han estat població pediàtrica amb Paràlisis Cerebral
Espàstica tractada amb tècniques d’ hidroteràpia, mesures de to muscular, hiperreflèxia, rang articular
i funció motora grossera com a mesura secundaria.
Els resultat obtinguts en la mesura de: la resistència al moviment amb escala Ashworth, el reflex
miotàtic d’estirament, el rang articular i el sistema de classificació de la Funció Motora Gruixuda
(GMFM) han sigut positius, arribant en alguns estudis a valors de significació.
Es pot sospitar que existeix certa evidència científica, ja que, la majoria d’estudis presenten resultats
estadísticament significatius demostrant l’efectivitat de la hidroteràpia sobre l’espasticitat. Tot i així,
l’evidència científica queda limitada per a demostra-ho sobre la població pediàtrica afectada per PCI.
Es considera necessari un increment de la producció científica, tant quantitativa com qualitativa en
aquest àmbit, permetent així, establir criteris homogenis d'estudi.