L’empatia és la pedra angular de les relacions humanes i també de tota intervenció que pretengui ser rellevant i eficaç. Sempre s’ha entès aquesta en la seva dimensió positiva i facilitadora de la connexió entre persones. Despullar-nos en ànima i ment davant un tercer obre la porta l’intercanvi d’emocions i sentiments, un flux bidireccional que ens facilita, tant en la nostra vida personal (com a persones que necessitem de la relació amb altres per créixer) com laboral (com a treballadors socials que pretenem ajudar a altres a través d’una relació d’ajuda) a comprendre i aprehendre dels altres. Però també, com totes les situacions de la vida, té una vessant que pot ser perjudicial a llarg termini per les persones que la posen en pràctica.
En aquest treball pretenc realitzar una revisió bibliogràfica sobre el fenomen conegut com “desgast per empatia” o “fatiga per compassió” i diferenciar-lo d’altres situacions que durant anys han estat fruit de confusions i malentesos. Aquest document també intenta presentar els factors de risc coneguts, els mecanismes existents per la seva quantificació i avaluació, així com diferents estratègies de prevenció, ja siguin a nivell interpersonal, organitzatiu o laboral.