[cat] Si l’objectiu de les exposicions matemàtiques són dinamitzar l’aprenentatge
dels alumnes, fent-los que puguin aprendre i relacionar conceptes matemàtics
amb objectes de la vida quotidiana, per què tenen tan poc interès per part dels
docents? Per què no s’utilitzen més com a recurs didàctic?
Tenim una varietat d’exposicions per poder comparar? Han estat muntades
seguint una estructura per aconseguir l’objectiu de millorar el procés
d’ensenyament aprenentatge dels alumnes? Es treu algun profit per part dels
alumnes? Es fa algun tipus d’aprofitament didàctic de l’exposició?
Com es demanaria l’Anton Aubanell als indicadors competencials:
Permeten respondre alguna pregunta? Ajuden a relacionar els coneixements
matemàtics amb altres àmbits? Fa raonar als alumnes? ...
Totes aquestes preguntes són les que intentarem respondre duent a terme
aquest treball de màster. Si sabem que les exposicions tenen un objectiu tan
bo, per què no s’utilitzen més?
Farem un breu repàs de les exposicions, tant permanents com temporals, de
les que tenim constància i que hem pogut abastar a nivell autonòmic, estatal,
europeu i mundial.
Seguidament, detallarem una proposta didàctica per l’exposició Ramon Llull i la
quadratura del cercle, que es realitzarà al Castell de Bellver, a propòsit de l’any
Llull, que commemora el 700 anys de la seva mort.
Aquesta proposta plantejarà l’aprofitament didàctic de l’exposició per alumnes
de dos nivells de secundària, i anirà acompanyada del fulletó de les activitats a
realitzar durant l’exposició, així com també les activitats per preparar-la i
activitats d’aprofundiment i avaluació a les posteriors classes.
Transcrivim algunes de les idees de Pere Puig i Adam i recollides per Claudi
Alsina:
“Ensenyar no és transmetre; estudiar no és reproduir! Ensenyar i aprendre és,
per sobre de tot, compartir, com a persones, aquesta admiració per les
matemàtiques i recórrer el camí junts d’aquesta descoberta.”