[cat] Durant les darreres dècades s’ha observat un creixement exponencial en el camp
de les ciències i la tecnologia. Els recents avanços tecnològics, han permès
descobriments considerables en diferents disciplines del sector. La genètica és
una de les disciplines més beneficiada per aquests avanços. Per aquest motiu,
avui en dia es comú observar, de forma regular, diferents noticies que guarden
relació directa o indirecta amb aquesta disciplina.
Tot hi això, diferents estudis indiquen que els estudiants perden, de cada vegada
més, l’interès en l’estudi de les ciències. El problema s’agreuja si tenim en
compte que ens trobem en una illa on l’accés a llocs de treball amb un nivell
d’especialització molt baix i que els models educatius actuals, en determinades
ocasions, no motiven als alumnes a continuar una trajectòria acadèmica .
Amb l’objectiu de captar, incrementar i mantenir la motivació de l’alumnat cap a
les ciències, s’ha dissenyat un model de unitat didàctica de genètica, matèria
que, segons diferents estudis, es defineix com una de les més difícils per
l’alumnat . La unitat didàctica està enfocada a alumnes de 4t ESO, encara que,
amb les modificacions pertinents, també podria ser aplicada a altres nivells
superiors.
La majoria de conceptes es treballen d’una perspectiva pràctica, fomentant el
treball en grup i afavorint la participació de l’alumnat al llarg de tota la unitat.
Aquesta metodologia permet atendre la diversitat de l'alumnat de l’aula millorant
així la convivència, tant entre els alumnes com amb el professor, al llarg del curs
acadèmic.
També ens permet avaluar l'alumnat al llarg de la unitat didàctica mitjançant un
conjunt d'activitats que es realitzen a mesura que es van treballant els diferents
continguts de la unitat didàctica. Aquestes activitats serviran al professor per
detectar i solucionar possibles problemes de l’alumnat, a més de reduir la càrrega
de la prova final de l’assignatura.