[cat] El propòsit del meu TFM és construir, mitjançant unes propostes didàctiques, una
bastida suficientment cohesionada com per reconstruir la figura del lector literari. Així,
considero que no llegim de la mateixa manera ni activem els mateixos mecanismes si
estem davant un reportatge periodístic, una columna d’opinió o davant un poema. Aquest
fet objectiu i el fet que cada vegada més alumnes utilitzin la fal·làcia de confondre la
literatura (el text a estudiar) ja sigui amb el context ja sigui amb la història que envolta al
text, ja sigui amb la biografia de l’autor... em sembla que dotarà de practicitat el conjunt
de propostes didàctiques que exposo en aquest TFM. Així, proposo un aprenentatge
significatiu i profund que desenvolupi la imaginació i la creativitat situant l’alumne en
totes les fases de la comunicació literària (autor, missatge i receptor), alhora que transita
pels tres gèneres canònics (narrativa, poesia i teatre). La literatura no és únicament un
instrument estètic i decoratiu. La literatura serveix per tenir una cosmovisió del nostre
món. Conèixer altres poètiques és essencial per seguir-les o per contradir-les. A la dècada
dels vint del segle passat es va vincular literatura i educació amb les teories pedagògiques
i literàries del “New Criticism”. Les seves lectures tancades (close reading) han influït
molt en les didàctiques antibiograficistes. La meva proposta és que els alumnes utilitzin la
pròpia competència lectora per construir un “lector literari” a partir dels constituents de
cada gènere literari. Proposo estudiar aspectes que, des del meu punt de vista,
caracteritzen i categoritzen cada gènere per si mateix. Dit d’una altra manera, afegeixen
poeticitat a cada gènere. En el cas del teatre, l’escenografia i la posada en escena; en el cas
de la narració, els diferents narradors; i, finalment, en el cas de la poesia, l’ús de la rima i
el ritme.