[cat] L’elecció del tema d’aquest estudi ve motivada pel fet que, durant l’etapa
d’educació primària, vaig anar a una escola que funcionava per projectes i es
diferenciava del model d’escola “tradicional” que s’estilava als anys 90. Sempre
que recordo la meva experiència penso que em va ajudar a veure una altra
manera de fer les coses, d’optimitzar els recursos i els aprenentatges adquirits per
a ser més eficient i eficaç.
Però, actualment, hi ha moltes reticències per part d’alguns pares i mares
envers el treball per projectes i les “noves metodologies”. Jo treballo en un centre
d’educació no reglada on fem classes de reforç i molts cops els pares em fan
arribar les queixes sobre aquest tipus de metodologia.El fet de que els seus fills
treballin sense la guia d’un llibre de referència i es posin a fer projectes (com si el
fet de fer-los fos un joc que no els aporta coneixements), els crea angoixa i fins i
tot, dubten de la qualitat de l’ensenyament que rebran i la menyspreuen. N’hi ha
que fins i tot afirmen que aquest tipus d’ensenyament-aprenentatge és un invent
nou i un experiment.
Al davant d’aquesta situació, els intento tranquilitzar dient-los que quan jo
vaig anar a primària la meva escola funcionava per projectes i que tan dolent no
deu ser el sistema si he arribat a la universitat sense massa dificultats. Alhora
també els explico que els llibres ja han quedat “desfassats” pel que fa al seu ús
com a eina de consulta i que avui en dia tota la informació que busquem la trobem
a internet, llavors ja no té massa sentit que els fillets i filletes siguin “màquines de
repetició de conceptes”.
Però llavors me n’adono que la visió que tinc es basa en records
d’infantesa, i que, possiblement poden estar idealitzats, condicionats i endolcits.
És així quan es desperta en mi la inquietud de poder defensar el sistema de
l’escola nova 21 amb una base sòlida i contrastada, defugint d’experiències
pròpies. Per això, m’he decidit a documentar l’impacte que va tenir el cas de l’Escola
Laica d’Alaior com a màxima representant a Menorca al final del segle XVIII i
principis del segle XX, per a fer pal·lesa la trajectòria històrica d’aquestes
pràctiques. Llavors també la compararé amb les noves formes actuals que
s’emmarquen en el moviment Escola Nova 21 i finalment analitzaré la metogologia
d’aquest moviment més recent per a formular propostes metodològiques per a
assolir els objectius que defensa la UNESCO per a l’educació del segle XXI.