L’Escola Laica d’Alaior i l’Escola Nova 21. Com poden ajudar aquestes pedagogies a assolir els objectius de la UNESCO per a l’educació del segle XXI?

Show simple item record

dc.contributor Coll Pons, Joan
dc.contributor.author Toral Sales, Francisca
dc.date 2017
dc.date.accessioned 2018-06-20T07:48:23Z
dc.date.available 2018-06-20T07:48:23Z
dc.date.issued 2018-06-20
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/147196
dc.description.abstract [cat] L’elecció del tema d’aquest estudi ve motivada pel fet que, durant l’etapa d’educació primària, vaig anar a una escola que funcionava per projectes i es diferenciava del model d’escola “tradicional” que s’estilava als anys 90. Sempre que recordo la meva experiència penso que em va ajudar a veure una altra manera de fer les coses, d’optimitzar els recursos i els aprenentatges adquirits per a ser més eficient i eficaç. Però, actualment, hi ha moltes reticències per part d’alguns pares i mares envers el treball per projectes i les “noves metodologies”. Jo treballo en un centre d’educació no reglada on fem classes de reforç i molts cops els pares em fan arribar les queixes sobre aquest tipus de metodologia.El fet de que els seus fills treballin sense la guia d’un llibre de referència i es posin a fer projectes (com si el fet de fer-los fos un joc que no els aporta coneixements), els crea angoixa i fins i tot, dubten de la qualitat de l’ensenyament que rebran i la menyspreuen. N’hi ha que fins i tot afirmen que aquest tipus d’ensenyament-aprenentatge és un invent nou i un experiment. Al davant d’aquesta situació, els intento tranquilitzar dient-los que quan jo vaig anar a primària la meva escola funcionava per projectes i que tan dolent no deu ser el sistema si he arribat a la universitat sense massa dificultats. Alhora també els explico que els llibres ja han quedat “desfassats” pel que fa al seu ús com a eina de consulta i que avui en dia tota la informació que busquem la trobem a internet, llavors ja no té massa sentit que els fillets i filletes siguin “màquines de repetició de conceptes”. Però llavors me n’adono que la visió que tinc es basa en records d’infantesa, i que, possiblement poden estar idealitzats, condicionats i endolcits. És així quan es desperta en mi la inquietud de poder defensar el sistema de l’escola nova 21 amb una base sòlida i contrastada, defugint d’experiències pròpies. Per això, m’he decidit a documentar l’impacte que va tenir el cas de l’Escola Laica d’Alaior com a màxima representant a Menorca al final del segle XVIII i principis del segle XX, per a fer pal·lesa la trajectòria històrica d’aquestes pràctiques. Llavors també la compararé amb les noves formes actuals que s’emmarquen en el moviment Escola Nova 21 i finalment analitzaré la metogologia d’aquest moviment més recent per a formular propostes metodològiques per a assolir els objectius que defensa la UNESCO per a l’educació del segle XXI. ca
dc.format application/pdf
dc.language.iso cat ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.rights all rights reserved
dc.subject 37 - Educació. Ensenyament. Formació. Temps lliure ca
dc.subject 371 - Organització i gestió de l'educació i de l'ensenyament ca
dc.subject 373 - Ensenyament primari i secundari ca
dc.title L’Escola Laica d’Alaior i l’Escola Nova 21. Com poden ajudar aquestes pedagogies a assolir els objectius de la UNESCO per a l’educació del segle XXI? ca
dc.type info:eu-repo/semantics/masterThesis ca
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated 2018-05-30T12:03:42Z


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics