[spa ]INTRODUCCIÓN
El Síndrome de Dolor Miofascial Cervical es un dolor crónico frecuentemente extendido,
generado por diversos mecanismos que conducen a la activación de Puntos Gatillo
Miofasciales en la persona con lesión medular. Diversas alternativas manuales y
eléctricas se aplican indistintamente de forma habitual y sin protocolo alguno para tratar
este dolor. El objetivo de este estudio pretende comparar la validez y eficacia de la
combinación de diversas modalidades de terapia manual versus modalidades de terapia
eléctrica, en la persona con lesión medular y Síndrome de Dolor Miofascial Cervical.
MÉTODOS
Estudio experimental cruzado, randomizado, controlado a simple ciego. El estudio se
llevó a cabo en el “Servicio de promoción a la autonomía personal y apoyo a la vida
independiente”, en el Centro Base de Personas con Discapacidad de Palma de Mallorca
entre marzo de 2015 y julio de 2016, en una muestra de 25 usuarios con lesión medular
y Síndrome de Dolor Miofascial con Puntos Gatillo Miofasciales activos en Elevador de
la Escápula, Trapecio Fibras Superiores y Esternocleidomastoideo. Se trataron a través
de modalidades manuales (liberación por presión, masoterapia, estiramiento) o
modalidades eléctricas (ultrasonido, láser, TENS), junto a medidas educativoterapéuticas
y generales en ambas modalidades. Se analizaron las diferencias después
de las intervenciones de estudio, a corto plazo (una semana y media) y a largo plazo
(tres meses y medio) de cada grupo y entre grupos, mediante pruebas no paramétricas
para muestras relacionadas con una significación estadística del 0,05.
RESULTADOS
Los resultados de ambos protocolos, manual y eléctrico, muestran beneficios
estadísticamente significativos a corto plazo y beneficios tardíos (después del periodo
de lavado), destacando los resultados de la terapia manual sobre la eléctrica. Ambas
combinaciones terapéuticas muestran mejoras a largo plazo en el dolor (Algometría de
Superficie y Escala Numérica del Dolor), en el Rango de Movilidad Cervical (flexión y
rotaciones), en el Índice de Discapacidad Cervical, en la funcionalidad global (Escala de
SCIM), en la calidad de vida (Fast-Espiditest), en la autoestima (Escala de Rosenberg),
y en los conocimientos obtenidos e incremento de la actividad física. Además, a largo
plazo la combinación manual ofrece mejoras que no ofrece la combinación eléctrica
sobre la funcionalidad global (Escala de MIF), la discapacidad (WHO-DAS) y la desesperanza (Escala de Beck). Al comparar ambos grupos la terapia manual ofrece
ventajas sobre la terapia eléctrica a largo plazo en el dolor (Escala Numérica del Dolor),
en el Índice de Discapacidad Cervical y en la autoestima (Escala de Rosenberg).
El cuestionario de calidad de servicio (SERVQHOS) muestra una media global notable
y determina debilidad en los factores externos.
DISCUSIÓN
No se dispone de estudios en los que se haya tratado en fisioterapia el dolor miofascial
cervical mediante protocolos manuales o eléctricos en personas con lesión medular, lo
que dificulta el contraste y la discusión de los resultados. Se debería realizar mayor
investigación en este campo, ya que, a pesar de las posibles interrelaciones del dolor
central sobre el periférico, este estudio demuestra que el acto fisioterápico manual y
eléctrico junto a otras medidas de fisioterapia consigue resultados favorables.
CONCLUSIONES
Las combinaciones de terapias presentadas resultan eficaces para el tratamiento del
dolor miofascial cervical. Los participantes del estudio muestran resultados globales a
favor de la calidad de intervención recibida
[cat] INTRODUCCIÓ
La Síndrome de Dolor Miofascial Cervical és un dolor crònic freqüentment estès i
generat per diversos mecanismes que condueixen a l’activació de Punts Gatell
Miofascials a la persona amb lesió medul·lar. Diverses alternatives manuals i elèctriques
s'apliquen indistintament de forma habitual i sense protocol per donar resposta a aquest
dolor. L'objectiu d’aquest estudi pretén comparar la validesa i l’eficàcia de la combinació
de diverses modalitats de teràpia manual en contraposició a modalitats de teràpia
elèctrica, a la persona amb lesió medul·lar i Síndrome de Dolor Miofascial Cervical.
MÈTODES
Estudi experimental creuat, randomitzat, controlat a simple cec. L'estudi es va dur a
terme al “Servei de promoció de l'autonomia personal i suport a la vida independent” en
el Centre Base de Persones amb Discapacitat de Palma de Mallorca entre març de 2015
i juliol de 2016, a una mostra de 25 usuaris amb lesió medul·lar i Síndrome de Dolor
Miofascial amb Punts Gatell Miofascials actius a l’Elevador de l'Escàpula, al Trapezi
Fibres Superiors i a l’Esternoclidomastoïdal. Es van tractar mitjançant modalitats
manuals (alliberament per pressió, massoteràpia, estirament) o modalitats elèctriques
(ultrasò, làser, TENS), junt a mesures educativo-terapèutiques i generals a ambdues
modalitats. Es van analitzar les diferències després de les intervencions d’estudi a curt
termini (una setmana i mitja) i a llarg termini (tres mesos i mig) de cada grup i entre ells
per mitjà de proves no paramètriques per mostres relacionades amb una significació
estadística del 0,05.
RESULTATS
Els resultats d’ambdós protocols, manual i elèctric, mostren beneficis estadísticament
significatius a curt i a llarg termini (després del període de rentat), destacant els resultats
de la teràpia manual sobre l’elèctrica. Ambdues combinacions terapèutiques senyalen
millores estadísticament significativament a llarg termini pel que fa al dolor (Algometria
de Superfície i Escala Numèrica del Dolor), al Rang de Mobilitat Cervical (flexió y
rotacions), a l’Índex de Discapacitat Cervical, a la funcionalitat global (Escala de SCIM),
a la qualitat de vida (Fast-Espiditest), a l’autoestima (Escala de Rosenberg), als
coneixements obtinguts i a l’increment de l’activitat física. A més, a llarg termini la
combinació manual mostra millores que no ofereix la combinació elèctrica sobre la
funcionalitat global (Escala de MIF), la discapacitat (WHO-DAS) i la desesperança (Escala de Beck). Al comparar ambdós grups la teràpia manual mostra avantatges sobre
la teràpia elèctrica a llarg termini pel que fa al dolor (Escala Numèrica del Dolor), a l’Índex
de Discapacitat Cervical i a l’autoestima (Escala de Rosenberg).
El qüestionari de qualitat de servei (SERVQHOS) assenyala una mitja global notable i
determina debilitat pel que fa als factors externs.
DISCUSSIÓ
No es disposa d’estudis als que s’hagi tractat en fisioteràpia el dolor miofascial cervical
per mitjà de protocols manuals i/o elèctrics en persones amb lesió medul·lar, fet que
dificulta el contrast y la discussió dels resultats. S’hauria de dur a terme major
investigació dins aquest camp, ja que, tot i les possibles interrelacions del dolor central
sobre el perifèric, aquest estudi demostra que l’acte fisioterapèutic manual i elèctric junt
a altres mesures permet resultats favorables.
CONCLUSIONS
Les combinacions de les teràpies presentades resulten favorables pel tractament del
dolor miofascial cervical. Els participants a l'estudi mostren resultats globals a favor de
la qualitat d'intervenció rebuda.
[eng] INTRODUCTION
Cervical Myofascial Pain Syndrome is a chronic pain frequently spread, which is
generated by various mechanisms that lead to the activation of Myofascial Trigger Points
in people with spinal cord injuries. Different manual or electrical alternatives are often
applied equally and without a protocol to treat this pain. The aim of this study is to
compare the validity and the efficacy of the combination of manual versus electrical
therapy modalities in a person with spinal cord injury and Cervical Myofascial Pain
Syndrome.
METHODS
Experimental crossed, randomized, controlled to simple blind study. The study was
conducted in the “Service of Promotion of Personal Autonomy and Support to
Independent Life” in the Centre of People with Disabilities in Palma de Mallorca between
March 2015 and July 2016. The final study sample was composed of 25 people with
spinal cord injury and Myofascial Pain Syndrome with active Myofascial Trigger Points
in Scapular Elevator, Superiors Fibers Trapeze and Sternocleidomastoids.
Manual therapy modalities (pressure release, massage and stretching) or electrical
therapy modalities (ultrasound, laser and TENS) were used to treat them, both types
combined with educational and global therapy. The differences were analysed after
short-term (one week and a half) and long-term (three and a half months) study
interventions of each group and between groups through non-parametric tests for
samples related to a statistical significance of 0.05.
RESULTS
The results of manual and electrical protocols show statistically significant short-term
and long-term benefits (after the washout period), highlighting the results of manual
therapy over electrical therapy. Both therapeutic combinations show long-term significant
improvements in the following aspects: pain (Pressure Pain Threshold and Numerical
Rating Scale), Cervical Range of Motion (flexion and rotations), Neck Disability Index,
the global functionality (SCIM), quality of life (Fast-Espiditest), self-esteem (Rosenberg
Scale), gained knowledge and increased physical activity. In addition, in the long term
the manual combination shows important improvements that are not offered by the
electrical combination in the global functionality (FIM), in disability (WHO-DAS) and in
hopelessness (Beck Scale). Comparing both groups, manual therapy offers statistica advantages over long-term electrical therapy in pain (Numerical Rating Scale), in Neck
Disability Index and in self-esteem (Rosenberg Scale).
The quality of service questionnaire (SERVQHOS) shows a remarkable global average
and it determined weaknesses in the external factors that affect the quality of service.
DISCUSSION
There are no available studies in which cervical myofascial pain has been treated in
physical therapy by manual or electrical protocols in people with spinal cord injury, what
makes difficult to contrast and discuss the results. More research should be done in this
field, because this study shows that the electrical and manual physical therapy together
with other physiotherapy measures achieve favorable results, despite the possible
interrelations of central pain over peripheral.
CONCLUSIONS
The combination of the studied therapies are effective alternatives to treat cervical
myofascial pain. The studied participants show global results in favour of the quality of
the treatment received.