Efectividad de intervenciones fisioterápicas en el síndrome de dolor miofascial cervical en personas con lesión medular

Show simple item record

dc.contributor.author Capó Juan, Miguel Ángel
dc.date 2017
dc.date.accessioned 2018-11-07T08:59:21Z
dc.date.available 2018-11-07T08:59:21Z
dc.date.issued 2018-11-07
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/148464
dc.description.abstract [spa ]INTRODUCCIÓN El Síndrome de Dolor Miofascial Cervical es un dolor crónico frecuentemente extendido, generado por diversos mecanismos que conducen a la activación de Puntos Gatillo Miofasciales en la persona con lesión medular. Diversas alternativas manuales y eléctricas se aplican indistintamente de forma habitual y sin protocolo alguno para tratar este dolor. El objetivo de este estudio pretende comparar la validez y eficacia de la combinación de diversas modalidades de terapia manual versus modalidades de terapia eléctrica, en la persona con lesión medular y Síndrome de Dolor Miofascial Cervical. MÉTODOS Estudio experimental cruzado, randomizado, controlado a simple ciego. El estudio se llevó a cabo en el “Servicio de promoción a la autonomía personal y apoyo a la vida independiente”, en el Centro Base de Personas con Discapacidad de Palma de Mallorca entre marzo de 2015 y julio de 2016, en una muestra de 25 usuarios con lesión medular y Síndrome de Dolor Miofascial con Puntos Gatillo Miofasciales activos en Elevador de la Escápula, Trapecio Fibras Superiores y Esternocleidomastoideo. Se trataron a través de modalidades manuales (liberación por presión, masoterapia, estiramiento) o modalidades eléctricas (ultrasonido, láser, TENS), junto a medidas educativoterapéuticas y generales en ambas modalidades. Se analizaron las diferencias después de las intervenciones de estudio, a corto plazo (una semana y media) y a largo plazo (tres meses y medio) de cada grupo y entre grupos, mediante pruebas no paramétricas para muestras relacionadas con una significación estadística del 0,05. RESULTADOS Los resultados de ambos protocolos, manual y eléctrico, muestran beneficios estadísticamente significativos a corto plazo y beneficios tardíos (después del periodo de lavado), destacando los resultados de la terapia manual sobre la eléctrica. Ambas combinaciones terapéuticas muestran mejoras a largo plazo en el dolor (Algometría de Superficie y Escala Numérica del Dolor), en el Rango de Movilidad Cervical (flexión y rotaciones), en el Índice de Discapacidad Cervical, en la funcionalidad global (Escala de SCIM), en la calidad de vida (Fast-Espiditest), en la autoestima (Escala de Rosenberg), y en los conocimientos obtenidos e incremento de la actividad física. Además, a largo plazo la combinación manual ofrece mejoras que no ofrece la combinación eléctrica sobre la funcionalidad global (Escala de MIF), la discapacidad (WHO-DAS) y la desesperanza (Escala de Beck). Al comparar ambos grupos la terapia manual ofrece ventajas sobre la terapia eléctrica a largo plazo en el dolor (Escala Numérica del Dolor), en el Índice de Discapacidad Cervical y en la autoestima (Escala de Rosenberg). El cuestionario de calidad de servicio (SERVQHOS) muestra una media global notable y determina debilidad en los factores externos. DISCUSIÓN No se dispone de estudios en los que se haya tratado en fisioterapia el dolor miofascial cervical mediante protocolos manuales o eléctricos en personas con lesión medular, lo que dificulta el contraste y la discusión de los resultados. Se debería realizar mayor investigación en este campo, ya que, a pesar de las posibles interrelaciones del dolor central sobre el periférico, este estudio demuestra que el acto fisioterápico manual y eléctrico junto a otras medidas de fisioterapia consigue resultados favorables. CONCLUSIONES Las combinaciones de terapias presentadas resultan eficaces para el tratamiento del dolor miofascial cervical. Los participantes del estudio muestran resultados globales a favor de la calidad de intervención recibida ca
dc.description.abstract [cat] INTRODUCCIÓ La Síndrome de Dolor Miofascial Cervical és un dolor crònic freqüentment estès i generat per diversos mecanismes que condueixen a l’activació de Punts Gatell Miofascials a la persona amb lesió medul·lar. Diverses alternatives manuals i elèctriques s'apliquen indistintament de forma habitual i sense protocol per donar resposta a aquest dolor. L'objectiu d’aquest estudi pretén comparar la validesa i l’eficàcia de la combinació de diverses modalitats de teràpia manual en contraposició a modalitats de teràpia elèctrica, a la persona amb lesió medul·lar i Síndrome de Dolor Miofascial Cervical. MÈTODES Estudi experimental creuat, randomitzat, controlat a simple cec. L'estudi es va dur a terme al “Servei de promoció de l'autonomia personal i suport a la vida independent” en el Centre Base de Persones amb Discapacitat de Palma de Mallorca entre març de 2015 i juliol de 2016, a una mostra de 25 usuaris amb lesió medul·lar i Síndrome de Dolor Miofascial amb Punts Gatell Miofascials actius a l’Elevador de l'Escàpula, al Trapezi Fibres Superiors i a l’Esternoclidomastoïdal. Es van tractar mitjançant modalitats manuals (alliberament per pressió, massoteràpia, estirament) o modalitats elèctriques (ultrasò, làser, TENS), junt a mesures educativo-terapèutiques i generals a ambdues modalitats. Es van analitzar les diferències després de les intervencions d’estudi a curt termini (una setmana i mitja) i a llarg termini (tres mesos i mig) de cada grup i entre ells per mitjà de proves no paramètriques per mostres relacionades amb una significació estadística del 0,05. RESULTATS Els resultats d’ambdós protocols, manual i elèctric, mostren beneficis estadísticament significatius a curt i a llarg termini (després del període de rentat), destacant els resultats de la teràpia manual sobre l’elèctrica. Ambdues combinacions terapèutiques senyalen millores estadísticament significativament a llarg termini pel que fa al dolor (Algometria de Superfície i Escala Numèrica del Dolor), al Rang de Mobilitat Cervical (flexió y rotacions), a l’Índex de Discapacitat Cervical, a la funcionalitat global (Escala de SCIM), a la qualitat de vida (Fast-Espiditest), a l’autoestima (Escala de Rosenberg), als coneixements obtinguts i a l’increment de l’activitat física. A més, a llarg termini la combinació manual mostra millores que no ofereix la combinació elèctrica sobre la funcionalitat global (Escala de MIF), la discapacitat (WHO-DAS) i la desesperança (Escala de Beck). Al comparar ambdós grups la teràpia manual mostra avantatges sobre la teràpia elèctrica a llarg termini pel que fa al dolor (Escala Numèrica del Dolor), a l’Índex de Discapacitat Cervical i a l’autoestima (Escala de Rosenberg). El qüestionari de qualitat de servei (SERVQHOS) assenyala una mitja global notable i determina debilitat pel que fa als factors externs. DISCUSSIÓ No es disposa d’estudis als que s’hagi tractat en fisioteràpia el dolor miofascial cervical per mitjà de protocols manuals i/o elèctrics en persones amb lesió medul·lar, fet que dificulta el contrast y la discussió dels resultats. S’hauria de dur a terme major investigació dins aquest camp, ja que, tot i les possibles interrelacions del dolor central sobre el perifèric, aquest estudi demostra que l’acte fisioterapèutic manual i elèctric junt a altres mesures permet resultats favorables. CONCLUSIONS Les combinacions de les teràpies presentades resulten favorables pel tractament del dolor miofascial cervical. Els participants a l'estudi mostren resultats globals a favor de la qualitat d'intervenció rebuda. ca
dc.description.abstract [eng] INTRODUCTION Cervical Myofascial Pain Syndrome is a chronic pain frequently spread, which is generated by various mechanisms that lead to the activation of Myofascial Trigger Points in people with spinal cord injuries. Different manual or electrical alternatives are often applied equally and without a protocol to treat this pain. The aim of this study is to compare the validity and the efficacy of the combination of manual versus electrical therapy modalities in a person with spinal cord injury and Cervical Myofascial Pain Syndrome. METHODS Experimental crossed, randomized, controlled to simple blind study. The study was conducted in the “Service of Promotion of Personal Autonomy and Support to Independent Life” in the Centre of People with Disabilities in Palma de Mallorca between March 2015 and July 2016. The final study sample was composed of 25 people with spinal cord injury and Myofascial Pain Syndrome with active Myofascial Trigger Points in Scapular Elevator, Superiors Fibers Trapeze and Sternocleidomastoids. Manual therapy modalities (pressure release, massage and stretching) or electrical therapy modalities (ultrasound, laser and TENS) were used to treat them, both types combined with educational and global therapy. The differences were analysed after short-term (one week and a half) and long-term (three and a half months) study interventions of each group and between groups through non-parametric tests for samples related to a statistical significance of 0.05. RESULTS The results of manual and electrical protocols show statistically significant short-term and long-term benefits (after the washout period), highlighting the results of manual therapy over electrical therapy. Both therapeutic combinations show long-term significant improvements in the following aspects: pain (Pressure Pain Threshold and Numerical Rating Scale), Cervical Range of Motion (flexion and rotations), Neck Disability Index, the global functionality (SCIM), quality of life (Fast-Espiditest), self-esteem (Rosenberg Scale), gained knowledge and increased physical activity. In addition, in the long term the manual combination shows important improvements that are not offered by the electrical combination in the global functionality (FIM), in disability (WHO-DAS) and in hopelessness (Beck Scale). Comparing both groups, manual therapy offers statistica advantages over long-term electrical therapy in pain (Numerical Rating Scale), in Neck Disability Index and in self-esteem (Rosenberg Scale). The quality of service questionnaire (SERVQHOS) shows a remarkable global average and it determined weaknesses in the external factors that affect the quality of service. DISCUSSION There are no available studies in which cervical myofascial pain has been treated in physical therapy by manual or electrical protocols in people with spinal cord injury, what makes difficult to contrast and discuss the results. More research should be done in this field, because this study shows that the electrical and manual physical therapy together with other physiotherapy measures achieve favorable results, despite the possible interrelations of central pain over peripheral. CONCLUSIONS The combination of the studied therapies are effective alternatives to treat cervical myofascial pain. The studied participants show global results in favour of the quality of the treatment received. ca
dc.format application/pdf
dc.format.extent 273 ca
dc.language.iso spa ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.title Efectividad de intervenciones fisioterápicas en el síndrome de dolor miofascial cervical en personas con lesión medular ca
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc 61 - Medicina ca
dc.subject.ac Ciències Biosociosanitàries ca
dc.contributor.director Aguiló Pons, Antoni
dc.contributor.director De Pedro Gómez, Joan Ernest
dc.contributor.director Bennasar Veny, Miquel


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics