Resección hepática con intención curativa de pacientes con carcinoma hepatocelular. Valoración de los factores pronósticos de recidiva y supervivencia

Show simple item record

dc.contributor.author Molina Romero, Francesc Xavier
dc.date 2018
dc.date.accessioned 2019-03-04T08:17:58Z
dc.date.available 2019-03-04T08:17:58Z
dc.date.issued 2019-03-04
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/149057
dc.description.abstract [spa] Introducción El carcinoma hepatocelular (CHC) es un cáncer con elevada prevalencia que representa del 70% al 80% de los tumores hepáticos primarios. Actualmente es la quinta neoplasia más frecuente en hombres en el mundo (523.000 casos/año; 7,9% de todos los cánceres) y la séptima más frecuente en mujeres (226.000 casos/año; 6,5% de todos los cánceres). Es la segunda causa más frecuente de muerte por cáncer en el mundo. Está asociado con ciertos factores riesgo, siendo los más importantes los virus de la hepatitis B y C. La resección quirúrgica es la primera opción terapéutica en aquellos tumores que aparecen sobre hígados no cirróticos (5% de los casos en occidente y 40% en Asia), en los que se pueden realizar resecciones amplias con un riesgo bajo de complicaciones. Sin embargo, en España, la mayoría de los CHC (más del 90%) aparecen sobre una enfermedad hepática crónica, habitualmente en fase cirrótica. En este contexto, no es posible realizar resecciones amplias debido al riesgo de insuficiencia hepática postoperatoria, lo que limita la aplicabilidad de esta opción terapéutica. En aquellos sujetos con cirrosis compensada es fundamental una correcta selección de los potenciales candidatos a resección quirúrgica, con análisis del grado de reserva funcional. Contenido de la investigación Se han estudiado de forma retrospectiva a partir de una base de datos recogida de forma prospectiva 55 variables en 68 casos intervenidos de hepatocarcinoma (14 parámetros correspondientes al paciente y su hepatopatía, 8 variables de la cirugía, 8 variables del postoperatorio, 14 variables correspondientes al tumor hepático y 11 variables del seguimiento). Los objetivos del trabajo fueron los siguientes: 1. Analizar la morbi-mortalidad de los pacientes sometidos a una resección hepática por un CHC. 2. Determinar si existen factores predictivos de dicha morbimortalidad. 3. Analizar la tasa de recidiva tumoral global, la recidiva precoz y la tardía de los pacientes intervenidos. 4. Determinar la supervivencia actuarial y la supervivencia libre de enfermedad en los pacientes sometidos a una resección hepática por un CHC. 5. Determinar los factores pronósticos que influyen en la recidiva, la supervivencia actuarial y la supervivencia libre de enfermedad, clasificados según los factores: a. dependientes del estado previo del paciente b. dependientes de su hepatopatía de base c. dependientes de la cirugía hepática d. dependientes de las características del tumor e. dependientes del seguimiento postoperatorio 6. Analizar la evolución de los parámetros operatorios y peroperatorios en distintos periodos de tiempo de nuestra serie. 7. Comparar nuestros resultados con los resultados estándares aceptados en la literatura actual. Conclusión En base a los resultados obtenidos tras el análisis de la morbi-mortalidad, la recidiva tumoral (global, precoz y tardía), la supervivencia actuarial y la supervivencia libre de enfermedad, podemos afirmar que los resultados de nuestra serie, se adecuan a los datos publicados y aceptados en la literatura en el tratamiento quirúrgico mediante resección con intención curativa de los pacientes con carcinoma hepatocelular. El estadio tumoral y el gradiente de presión portal, se ha relacionado de forma directa con un mayor riesgo de recidiva global. La presencia de invasión vascular por el tumor ha sido un factor de mal pronostico respecto a la recidiva tumoral precoz. Por el contrario, la presencia de hepatitis C ha sido un factor de buen pronostico sobre la incidencia de recidiva tumoral precoz. La morbilidad en el postoperatorio y el estadio tumoral han influido en una mayor tasa de recidiva tumoral tardía. Los pacientes que tengan tumores con invasión de la cápsula tumoral e invasión vascular tienen un peor pronóstico respecto a la supervivencia y la supervivencia libre de enfermedad no descrita anteriormente. La supervivencia libre de enfermedad sólo se ha visto influenciada de forma negativa por la presencia de invasión de la cápsula tumoral. ca
dc.description.abstract [cat] Introducció El carcinoma heparocel·lular (CHC) és un càncer amb elevada prevalença que representa del 70% al 80% dels tumors hepàtics primaris. Actualment és la cinquena neoplàsia més freqüent en homes en el món (523.000 casos/any; 7,9% de tots els càncers) i la setena més freqüent en dones (226.000 casos/any; 6,5% de tots els càncers). És la segona causa de mort més freqüent per càncer del món. Està associat amb certs factors de risc, sent els més importants els virus de l’hepatitis B i C. La resecció quirúrgica és la primera opció terapèutica en aquells tumors que apareixen a fetges no cirròtics (5% dels casos a occident i 40% dels casos a Àsia), on es poden realitzar grans reseccions amb un vaig riscs de complicacions. No obstant això, a Espanya, la majoria dels CHC (més del 90%) apareixen damunt d’una malaltia hepàtica crònica, normalment en fase cirròtica. En aquest context, no és possible fer reseccions grans degut al risc d’insuficiència hepàtica postquirúrgica, fet que limita aquesta opció terapèutica. En aquells malalts amb cirrosis compensada és fonamental una correcta selecció dels potencials candidats a resecció quirúrgica, analitzant el grau de reserva funcional. Contingut de la investigació S’han estudiat de forma retrospectiva a partir d’una base de dades recollida de forma prospectiva 55 variables en 68 casos intervinguts d’hepatocarcinoma (14 paràmetres corresponents al malalt i la seva hepatopatia, 8 variables de la cirurgia, 8 variables del postoperatori, 14 variables corresponents al tumor hepàtic i 11 variables del seguiment). Els objectius del treball van ser els següents: 1. Analitzar la morbi-mortalitat dels malalts sotmesos a una resecció hepàtica per un CHC. 2. Determinar si existeixen factors predictius d’aquesta morbimortalitat. 3. Analitzar la tassa de recidiva tumoral global, la recidiva precoç i la tardana dels malalts intervinguts. 4. Determinar la supervivència actuarial i la supervivència lliure de malaltia en els malalts sotmesos a una resecció hepàtica per un CHC. 5. Determinar els factors pronòstics que influeixen a la recidiva, la supervivència actuarial i la supervivència lliure de malaltia, classificats segons els factors: a. dependents de l’estat previ del malalt b. dependents de la seva hepatopatia de base c. dependents de la cirurgia hepàtica d. dependents de les característiques del tumor e. dependents del seguiment postoperatori 6. Analitzar l’evolució dels paràmetres operatoris i peroperatoris en distints períodes de temps de la nostra sèrie. 7. Comparar els nostres resultats amb els resultats estàndards acceptats a la literatura actual. Conclusió D’acord amb els resultats obtinguts després de l’anàlisi de la morbi-mortalitat, la recidiva tumoral (global, precoç i tardana), la supervivència actuarial i la supervivència lliure de malaltia, podem dir que els resultats de la nostra sèrie, s’adeqüen a les dades publicades i acceptades a la literatura en el tractament quirúrgic mitjançant resecció amb intenció curativa dels malalts amb carcinoma hepatocel·lular. L’estadi tumoral i el gradient de pressió portal, s’ha relacionat de forma directa amb un major risc de recidiva global. La presència d’invasió vascular pel tumor ha sigut un factor de mal pronòstic respecte a la recidiva tumoral precoç. El contrari ha passat, amb la presència d’hepatitis C que ha sigut un factor de bon pronòstic damunt la incidència de recidiva tumoral precoç. La morbilitat en el postoperatori i l’estadi tumoral, han influït en una major tassa de recidiva tumoral tardana. Els malalts que tinguin tumors i invasió vascular tenen un pitjor pronòstic respecte a la supervivència i la supervivència lliure de malaltia no descrita anteriorment. La supervivència lliure de malaltia només s’ha vist influenciada de forma negativa per la presència d’invasió de la càpsula tumoral.
dc.description.abstract [eng] Introduction Hepatocellular carcinoma (HCC) is a high prevalence cancer that accounts for 70% to 80% of primary liver tumors. At present it is the most frequent fifth neoplasia in men in the world (523. 000 cases / year; 7,9 % of all the cancers) and the seventh most frequent in women (226. 000 cases / year; 6,5 % of all the cancers). It is the most frequent second cause of death for cancer in the world. Risk is associated with certain factors, being the most important the viruses of the B and C hepatitis. Surgical resection is the first treatment option in non-cirrhotic livers (5% of cases in the West and 40% in Asia), in that wide resections can be performed with a low complications risk. However, in Spain, most HCCs (more than 90%) arise on chronic liver disease, usually in the cirrhotic phase. In this context, it is not possible to perform extensive resections due to the risk of postoperative liver failure, and can’t do this therapeutic option. In subjects with compensated cirrhosis, a correct selection of the potential candidates is mandatory to perform a surgical resection, with the previous analysis of the degree of functional reserve. Content of research Fifty-five variables in 68 cases of hepatocellular carcinoma (14 parameters corresponding to the patient and his liver disease, 8 variables of the surgery, 8 variables of the postoperative period, and 14 variables corresponding to the liver tumor and 11 follow-up variables) were analyzed retrospectively from a database prospectively collected. The objectives of the work were the following: 1. To analyse the morbidity and mortality of patients undergoing liver resection for HCC. 2. To determine if there are factors predictive of such morbidity and mortality. 3. To analyse the overall tumor recurrence rate, the early and late recurrence of the patients undergoing surgery. 4. To determine overall survival and disease-free survival in patients undergoing CHC liver resection. 5. To determine the prognostic factors that influence relapse, overall survival and disease-free survival, classified by factors: a. patient's previous state b. their liver disease c. hepatic surgery d. tumor characteristics e. postoperative follow-up 6. To analyze the evolution of the operative and perioperative parameters in different periods of time. 7. Compare our results with the standard results accepted in the current literature. Conclusion After the analysis of morbidity and mortality, tumor recurrence (global, early and late), overall survival and disease-free survival, we can asses that the results of our series are adjusted to the data published in the surgical treatment by resection with curative intention of patients with hepatocellular carcinoma. The tumor stage and the portal pressure gradient have been directly related to an increased risk of global recurrence. The presence of vascular invasion by the tumor has been a factor of poor prognosis regarding the early tumor recurrence. In contrast, the presence of C hepatitis has been a good prognostic factor on the incidence of early tumor recurrence. Postoperative morbidity and tumor stage have influenced a higher rate of late tumor recurrence. Patients who have tumors with invasion of the tumor capsule and vascular invasion have a poorer prognosis regarding survival and disease-free survival not previously described. Disease-free survival has only been negatively influenced by the presence of invasion of the tumor capsule.
dc.format application/pdf
dc.format.extent 209 ca
dc.language.iso spa ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.title Resección hepática con intención curativa de pacientes con carcinoma hepatocelular. Valoración de los factores pronósticos de recidiva y supervivencia ca
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc 614 - Higiene i salut pública. Contaminació. Prevenció d'accidents. Infermeria ca
dc.subject.udc 616 - Patologia. Medicina clínica. Oncologia ca
dc.contributor.director González Argenté, Francesc Xavier
dc.contributor.tutor García Fernández del Castillo, Ana
dc.doctorat Doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença (vigent)


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics