[cat] En el marc de l’enseyament de la biologia, els coneixements sobre les
bases moleculars de la genètica han estat tradicionalment classificats com a
continguts abstractes i complexos. Així, en l’educació secundària obligatòria no
s’expliquen fins al quart curs, quan la biologia és assignatura optativa i no tots
els alumnes la cursen. Per altra part, els avenços tecnològics de les últimes
dues dècades han introduït conceptes nous respecte a què suposa manipular
aquesta informació genètica, reflectits al currículum educatiu en forma de
mencions a l’enginyeria genètica i les seves implicacions en agricultura i salut.
Per tant, l’ensenyament de la genètica molecular ha trascendit l’àmbit purament
conceptual i també adquireix valor a l’hora de preparar els alumnes per afrontar
aspectes que poden afectar la seva vida quotidiana, com per exemple els
aliments transgènics i la teràpia gènica. A més, al tractar-se d’un camp en el
què la recerca avança molt ràpidament, es preveu que les implicacions que
comporta l’enginyeria genètica ocuparan un lloc important en les agendes
socials i polítiques dels pròxims anys, i les decisions i dilemes ètics que
sorgeixin poden provocar debats intensos entre la ciutadania.
Aquest treball proposa analitzar la contextualització de l’ensenyament de la
genètica molecular en l’àmbit dels estudis de ciència, teconologia i societat.
S’analitzarà el grau de coneixement que tenen els joves sobre els temes
d’actualitat relacionats amb la genètica molecular, així com les seves creences
en temes que susciten debat a la societat en general. A més, també s’estudiarà
el grau d’actualització de l’enseyament d’aquest tema respecte als conceptes i
mètodes més novedosos. El resultat de la recerca donarà peu a una reflexió
sobre la preparació que adquireixen els alumnes per afrontar aquests temes en
un futur. Finalment, es farà una proposta d’intervenció en forma d’unitat
didàctica per 4rt d’ESO.