[cat] Molt s’ha escrit i investigat des de que el psicòleg Howard Gardner
començàs a parlar al 1983 de fins a vuit intel·ligències distintes que posseeix
cada persona i posàs en dubte del que fins al moment s’entenia per
intel·ligència. Al 1995, el psicòleg americà Daniel Goleman va parlar per
primera vegada de la intel·ligència emocional.
Tots aquests tipus d’intel·ligències, especialment les vuit que defineix
Gardner, veim com als darrers anys s’han introduït dins el món educatiu amb
força. Moltes editorials estructuren els seus continguts a partir de les
intel·ligències múltiples. Als darrers anys, veim com dins la metodologia
educativa ha arribat amb força els paisatges d’aprenentatge que combinen les
intel·ligències múltiples amb la Taxonomia de Bloom. I la intel·ligència
emocional també s’ha incorporat en el procés d’aprenentatge com una part
fonamental del desenvolupament integral de l’alumne.
Però, I la intel·ligència espiritual? Té cabuda dins el sistema educatiu?
És una intel·ligència confessional/religiosa o es pot treballar dins una educació
laica? És un tipus d’intel·ligència exclusiva de la religió o la filosofia, o per el
contrari es pot treballar de forma interdisciplinària?
El concepte d’intel·ligència espiritual és un concepte relativament nou
dins el món hispà però àmpliament desenvolupat i treballat en el món
anglosaxó. En aquest Treball fi de Màster ens endinsarem en el terme
“intel·ligència espiritual”. A partir de les reflexions i escrits del filòsof Francesc
Torralba, anirem aconseguint una visió més ampla i intentarem esbrinar quina
importància pot tenir aquesta nova intel·ligència dins l’alumnat de secundària i
quin paper pot desenvolupar l’escola. A més es presentaran algunes
experiències actuals i noves propostes per treballar la intel·ligència espiritual.