[cat] Durant els darrers anys s’està posant de manifest la necessitat d’ensenyar a
partir d’unes competències, les quals han de servir a l’alumne per formar-se pel
dia a dia, per tal d’adquirir unes característiques que li permetin desenvolupar
una actitud crítica que li permeti ser autònom. Aquest fet fa que sigui necessari
que conegui l’impacte ambiental, social i econòmic de les accions que pugui dur
a terme en la seva vida diària. Aquesta formació es trobaria inclosa dins el que
es coneix com Educació pel desenvolupament (a partir d’ara EpD).
L’EpD es coneix com el procés educatiu constant, encaminat a promoure una
ciutadania global, a través de coneixements, actituds i valors capaços de generar
una cultura de solidaritat compromesa en la lluita contra la pobresa i l’exclusió,
així com amb la promoció del desenvolupament humà i sostenible (Ortega
Carpio, 2008). Aquest procés suposa dur a terme unes passes fins a aconseguir
el seu propòsit final: sensibilització, formació, conscienciació i compromís
individual (participació i mobilització).
L’educació formal que es du a terme als instituts hauria de comprometre’s amb
aquest moviment, ja que és la formació a la que hi té accés tota la població. A
més, dins l’àmbit de la Biologia i la Geologia hi trobem tot un conjunt de
continguts curriculars que permeten tractar molts de temes que es troben
relacionats amb l’EpD.
A nivell global s’ha dut a terme la creació de l’Agenda 2030 amb la intenció de
connectar nacions per tal d’aconseguir tot un conjunt de propòsits que
condueixen a un desenvolupament sostenible.
Aquest treball pretén analitzar la presència de l’EpD a l’educació secundària de
les Illes Balears, concretament a Biologia i Geologia, per tal de dur a terme una
proposta d’intervenció, la qual inclou l’Agenda 2030 a l’educació secundària,
donant-la així a conèixer i aplicant l’EpD mitjançant l’estudi dels objectius que
proposa.